Nuevo Vulcano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb el grup musical Nueva Vulcano
Infotaula d'organitzacióNuevo Vulcano
TORREBLANCA-5-20150323-1000-Barcelona-Sanahuja-r1.jpg
Dades
Tipusdrassana i foneria Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1826 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Propietat deTrasmediterránea Modifica el valor a Wikidata

Tallers Nuevo Vulcano era un drassana i foneria de Barcelona. Fundat el 1826, estava especialitzat en la construcció i reparació de vaixells de vapor. Al costat de companyies com El Vapor, L'Espanya Industrial i La Maquinista Terrestre i Marítima van ser les fàbriques més emblemàtiques de l'inici de la industrialització a Barcelona.[1]

La fàbrica pertanyia a l'empresa naviliera Companyia Catalana de Vapors (des de 1841 Societat de Navegació i Indústria). Instal·lada inicialment al barri de la Barceloneta, amb posterioritat es va traslladar al Moll Nou del port de Barcelona. Aquí es va construir el primer vaixell de ferro amb màquina de vapor de tota Espanya, el Delfín (1836).[2]

Com a foneria, van elaborar nombrosos elements de ferro colat per a la indústria i la construcció, com els 300 pilars de la coberta de la nau d'Aymerich, Amat i Jover de Terrassa, el reixat perimetral del parc de la Ciutadella o els fanals de fosa instal·lats als carrers de Barcelona.[3]

El 1916 la fàbrica va passar a ser propietat de la companyia Trasmediterránea. El 1924 va sofrir un greu incendi. A l'any següent, es va incorporar al grup Unión Naval de Levante i, des de llavors, es va dedicar solament a la reparació naval. El 1934 es va reincorporar a la Trasmediterránea, tot i que, el 1962, va tornar de nou a la Unión Naval de Levante. En els anys 1990 va passar a denominar-se Unió Naval Barcelona, i es va instal·lar en els molls de Catalunya, Occidental i Llevant del port de Barcelona, on exploten el dic sec i el nou dic flotant.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Roig, 1995, p. 104-105.
  2. 2,0 2,1 DDAA, 2006, p. 241.
  3. José María Sánchez Carrión. «Talleres Nuevo Vulcano: un nombre, un espíritu y una historia para no olvidar». [Consulta: 6 juny 2016].

Bibliografia[modifica]