Casa-fàbrica Torruella-Tous
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Tàpies, 10 i Hort de Sant Pau | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Torruella-Tous era un edifici situat als carrers de les Tàpies i de l'Hort de Sant Pau del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
El març del 1802, Francesc Rodés i el seu fill Josep Rodés i Galí (vegeu casa-fàbrica Prats) van establir en emfiteusi al fabricant d'indianes Manuel Torruella una porció del seu hort amb front al carrer de les Tàpies i al carreró de l'Hort de Sant Pau.[1] Tot seguit, aquest va demanar permís per a construir una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Jeroni Pedrerol. Es tractava d'un edifici molt semblant a la veïna fàbrica dels germans Santaló, obra contemporània del mateix autor.[2] L'any següent, Torroella va demanar novament permís per a edificar un altre cos d'edifici de planta baixa i dos pisos al carreró de l'Hort de Sant Pau, segons el projecte del mateix Pedrerol.[3]
El 1832, Nicolau Tous i Soler va esdevenir «segrestador» dels béns de Manuel Torruella,[4] i l'any següent la va fer modernitzar amb la instal·lació d'una màquina de vapor de 16 CV, la segona de la ciutat després de la Fàbrica Bonaplata.[5][6][7] Els treballs foren encarregats al mestre de cases Pau Sans i al fuster Francesc Bordas, amb un import total de 783 lliures barcelonines i 18 sous.[8]
El novembre del 1833, Tous va demanar permís per a allargar les finestres de la «quadra» del carreró de l'Hort de Sant Pau,[9] i el febrer del 1837 va demanar permís per a aixecar-hi 2 pisos i obrir finestres a la planta baixa, segons el projecte de l'arquitecte Joan Soler i Mestres.[10][5]
El 1868, el seu fill Nicolau Tous i Mirapeix va sol·licitar la legalització de dos generadors de vapor instal·lats des del 1856, de 20 CV de potència i 8 atmosferes de pressió, segons el projecte de l'enginyer Joan A. Molins i Soler.[11] Posteriorment, la propietat va passar a Bartomeu Mirapeix,[12] que el 1898 va substituir el sistema energètic per un generador multitubular, segons el projecte de l'enginyer Gaspar Forcada.[13]
El 5 de setembre del 1974 s'hi va declarar un incendi en un taller de fusteria dels baixos, que va provocar l'ensorrament de l'edifici i la mort de 17 persones.[14][15] Posteriorment, les ruïnes serien enderrocades i el solar formaria part del futur parc dels Horts de Sant Pau previst en el PERI.
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Josep Ubach, 9-3-1802.
- ↑ «Manuel Torroella. Comerciant. Tàpies i Horts de Sant Pau. Casa. Edificar amb 3 pisos, balcons i guarda-rodes a la cantonada». C.XIV Obreria C-88/1802-036. AHCB, 20-03-1802.
- ↑ «Manuel Torroella. Comerciant. Travessia de Tàpies a Sant Pau (Hort de Sant Pau). Casa. Edificar amb 2 pisos i balcons de sortida». C.XIV Obreria C-90/1803-051. AHCB, 27-03-1803.
- ↑ APHB, notari Manuel Maspons, manual 1.198/19 (1a part), f. 150-151, 22-8-1832.
- ↑ 5,0 5,1 Raveux, 2005, p. 180.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34, 64.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 235, 313.
- ↑ APHB, notari Manuel Maspons, manual 1.198/19 (2a part), f. 27v-29v, 30-1-1833.
- ↑ «Nicolas Tous i Soler. Segrestador de la casa de Manuel Torruella. Tàpies 9 i (carreró del Monestir de Sant Pau). Quarter 5, barri 2, illa 10. Reformar casa». C.XIV Obreria C-116/1833-88. AHCB, 05-11-1833.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-126, 21-2-1837.
- ↑ «Nicolas Tous i Soler i Bartolome Mirapeix. Tàpies 10 i Hort de Sant Pau. Instal·lar dues calderes de vapor». Q127 Foment 1963 bis C. AMCB, 1868.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1900, p. 994.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1963 bis C.
- ↑ La Vanguardia, 6-9-1974, p. 1.
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. Tots els barris de Barcelona, VII. Els polígons (2) i el Districte Cinquè. Edicions 62, 1977, p. 324.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 329-334, 450-452. ISBN 9788491562160.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial». Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.