Casa-fàbrica Gassó-Tous
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Construcció | 1833 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït i renovat | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Riereta, 33 (enderrocat), 35 i Rambla del Raval, 22-26 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 7213 | |||
| Plànol | ||||
 Façana i planta de la fàbrica de Nicolau Tous (Riereta, 35). Josep Fontserè (1846)
| ||||
La casa-fàbrica Gassó-Tous és un conjunt d'edificis situats al Raval de Barcelona, conservats parcialment.
Descripció[modifica]
El del núm. 33 del carrer de la Riereta, actualment enderrocat, corresponia a un model de casa-fàbrica, amb un edifici d'habitatges amb front al carrer i una «quadra» d'uns 6 m d'amplada i il·luminació lateral a l'interior d'illa.[1] El del núm. 35, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C),[2] té una façana de 162 pams de longitud, que preserva essencialment el caràcter de l'edifici del 1802 (vegeu casa-fàbrica Gassó), si bé amb l'afegit de balcons. A l'interior s'organitzen dues quadres de 4 a 5 alçades i 6 i 12 m d'amplada, configurant una malla de patis i edificis a l’estil de les composicions tipològiques de la tratadística arquitectònica de Louis Durand.[1]
Història[modifica]
El 1798, Josep Anton Martí i Creus va presentar el projecte d'obertura d'un carrer entre els de la Cadena i de la Riereta. Aquest, que s'anomenaria de Sant Antoni de Pàdua, va quedar interromput al de Sant Jeroni, i actualment ha estat obliterat per la Rambla del Raval.[3]
El 1829, el seu fill Josep Maria de Martí i de la Penya va establir en emfiteusi un terreny al fabricant de teixits i filats de cotó Nicolau Tous i Soler,[4][1] que el 1832 demanà permís per a construir-hi un edifici d'habitatges al carrer de Sant Jeroni (actualment Rambla del Raval, 22-26) segons els plànols del mestre de cases Jaume Millàs.[5] La construcció va finalitzar el 1833, i el paleta Pau Sans va cobrar un import de 18.000 lliures barcelonines pels treballs de paleta, fuster i manyà.[6][1]
Aquell mateix any, Tous va adquirir una porció de terreny a Pau Fèlix Gassó i Aroles per a construir una casa-fàbrica de planta baixa, entresol i tres pisos al núm. 5 (actual 33) del carrer de la Riereta, segons el projecte del mestre de cases Jacint Torner,[7] que també va exercir de constructor i va cobrar 12.000 lliures pel conjunt dels treballs.[8] Aquest edifici fou immediatament llogat a la societat Matias Muntadas i Fill,[9] substituïda el 1839 per Pau Muntadas i Germans, que seria l'embrió de L'Espanya Industrial.[10]
A la mateix època, Tous també va llogar una part de la fàbrica de Gassó als núms. 3 i 4 (actual 35), per a reformar-la.[1] El 1846, va adquirir els edificis en emfiteusi,[11] i a la dècada del 1850 es va iniciar el lloguer de la fàbrica a altres industrials.[1] Així, el 1857 hi havia al núm. 33 la serradora de Francesc Olivella i Pascual,[12] i al núm. 35 la fàbrica de tints de Joan Artós,[13] i la de buates de Miquel Massip.[14] El 1863 hi havia al núm. 33 la fàbrica de filats de Francesc Palà[15] i la de teixits de Joan Llanas,[16] i al núm. 35 la fàbrica de filats de Jacint Barrau, la de corretges per a telers de Pere Llauradó i la ja esmentada de Joan Artós.[17]
A la mateixa època, la fàbrica d'estampats i aprests de Salvador Roig[18] ocupava la part esquerra de l'edifici, que el 1868 va sol·licitar la legalització de dos generadors de vapor.[19] El mateix any, la fàbrica d'estampats de Rafael Saladrigas n'ocupava la part dreta i va sol·licitar la legalització de dos generadors de vapor de 15 i 12 CV de potència, sota la direcció de l'enginyer industrial Baldomero Santigas.[20] El núm. 33 estava ocupat pel taller de fustes de Francesc Rotxotxo, i també per la fàbrica de trenes i cordons de cotó d’Antoni Oriol, que el 1899 hi va fer instal·lar un motor elèctric de 15 CV, i el 1891 un de gas d'1 CV.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Fàbrica Gassó». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Plaza, Elsa. La calle olvidada (Històries del Raval, 3). El Lokal, 2017.
- ↑ APHB, notari Josep Maria Òdena, 20-7-1829.
- ↑ «Nicolau Tous. Fabricant de filats de cotó. Sant Jeroni. Edificar d'entresòl i 3 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-110. AHCB, 09-01-1832.
- ↑ APHB, notari Manuel Maspons, manual 1.198/19 (2a part), f. 38-39, 24-2-1833.
- ↑ «Nicolás Tous. Riereta. Quarter 5, barri 4». C.XIV Obreria C-113/1833-13. AHCB, 15-01-1833.
- ↑ APHB, notari Manuel Maspons 1.198/19 (2ª part), f. 118v, 15-8-1833.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 1842, p. 57, 59.
- ↑ Cabana, Francesc «L'Espanya Industrial». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, 14-11-1846.
- ↑ El Consultor, nueva guía de Barcelona, 1857, p. 196, 339.
- ↑ El Consultor, nueva guía de Barcelona, 1857, p. 120, 320.
- ↑ El Consultor, nueva guía de Barcelona, 1857, p. 186, 330.
- ↑ El Consultor, nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 256.
- ↑ El Consultor, nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140.
- ↑ El Consultor, nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 145, 193.
- ↑ «El Consultor, nueva guía de Barcelona» p. 138, 144, 270, 1863.
- ↑ «Salvador Roig. Riereta 35. Legalizar els generadors de vapor (de la fàbrica d'estampats i aprests)». Q127 Foment 2006 C. AMCB, 1868.
- ↑ «Rafael Saladrigas. Riereta 35. Permís per instal·lar calderes de vapor a la fàbrica existent a la finca». Q127 Foment 2008 bis C. AMCB, 1868.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856 (pdf), 2019, p. 471-474. ISBN 978-84-9156-216-0.