Andreu Audet i Puig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAndreu Audet i Puig
Biografia
Naixement 1868
Barcelona
Mort 1938 (69/70 anys)
Activitat
Ocupació Arquitecte
Moviment Modernisme català
Modifica les dades a Wikidata
Antiga editorial Seguí (1912)

Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891.[1] Arquitecte municipal de Gràcia, aleshores encara un municipi independent, i posteriorment, arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona (1917-1924). Va succeir en aquests càrrecs a Rovira i Trias i en va ser destituït per motius polítics arran del cop d'estat de Primo de Rivera i de la dissolució de la Mancomunitat.: Amb el pretext d'ineficàcia dels bombers en l'incendi del taller metal·lúrgic El Nuevo Vulcano de La Barceloneta, i arran d'una denúncia anònima, es va obrir un expedient sancionador a Audet que va suposar la seva destitució i la depuració de diversos comandaments (un dels quals,Jordan, havia testificat a favor d'Audet). així com la dissolució del cos, sota el pretext de la Dictadura d'emprendre la que van anomenar "reforma del Cuerpo".. Audet es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d'espectacles.,.[2] Encara que alguns teatres han desaparegut, encara es conserven al Paral·lel el Teatre Victoria (projectat per Audet a començaments del segle XX quan tenia per nom Teatro Soriano, tot i que va ser posteriorment reformat), l'Apolo (també molt reformat) i el Condal. Va ser també professor de fusteria a l'Escola Superior de Bells Oficis el 1915.[3]Va rebre la medalla d'honor del cos de bombers quan es va jubilar (Segona República), la de Comendador con placa de Isabel la Católica, la placa del Mérito Naval, oficial de L'Instruction Publique, medalla d'honor de Courage et Dévouement de França, membre d'honor a la Fédération Nationale des Sapeurs-Pompiers Française y de la Federazione Técnica Italiana dei Corpo dei Pompieri..

Sant Just Desvern:

Publicacions[modifica]

Va publicar un llibre: Tratado de carpintería moderna.

Referències[modifica]

  1. «llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 302 [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013]. 
  3. Riu de Martín, Carme «L'Escola Superior dels Bells Oficis i l'Escola Tècnica d'Oficis d'Art de Barcelona». Finestrelles, Núm.: 4, 1992, pàg. 69. ISSN: 1130-0272 [Consulta: 22 desembre 2013].
  4. Mónica Maspoch. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0. , pàg.31
  5. «Can Vilumara». EL Poder de la Palabra. [Consulta: 3 juliol 2013].

Bibliografia[modifica]

  • «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.