Antiga Editorial Seguí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Antiga Editorial Seguí
12 Antiga editorial Seguí, c. Bonavista - Torrent de l'Olla.JPG
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Andreu Audet i Puig
Creació 1912
Característiques
Estil arquitectònic modernisme català
Altitud 48 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització C. Torrent de l'Olla, 9 - c. Bonavista, 30, Barcelona
 41° 23′ 56″ N, 2° 09′ 39″ E / 41.398881°N,2.160767°E / 41.398881; 2.160767
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 41307
Modifica les dades a Wikidata

Antiga Editorial Seguí és una obra modernista de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

L'Antiga Editorial Seguí està ubicada a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Torrent de l'olla, Perill, Còrsega i Martínez de la Rosa. Fa cantonada entre els carrers Bonavista i Torrent de l'Olla. En aquest últim hi ha l'accés principal de l'edifici.[1]

De planta rectangular, és un edifici concebut per albergar una industria editorial. Consta de planta baixa, principal i una planta de coronació i la seva estructura és metàl·lica. L'accés principal es desdobla en dos portals i dóna pas a una zona de vestíbul que conté l'escala principal d'accés a les plantes superiors.[1]

La façana principal té una composició simètrica amb obertures organitzades per franges horitzontals coincidint amb les plantes de l'edifici. Té una planta baixa amb obertures d'arcs escarsers d'amplades variables. Una cornisa de perfil classicista amb dentell separa aquesta planta de la següent. La planta principal presenta una sèrie d'obertures d'arcs de mig punt de ritme regular i la última planta per obertures rectangulars de dimensions reduïdes que formen una seqüència a mode de llotja. El coronament de l'edifici és un mur d'obra profusament decorat amb grans elements florals repetitius de dimensions similars a les finestres de la llotja. Al centre de les dues últimes plantes es formalitza un element compositiu que integra tres mòduls d'obertures i és coronat per un frontó elevat de perfil escarser que combina diversos tipus de motllures. En el timpà integra un baix relleu amb una imatge al·legòrica de la industria original.[1]

La façana secundària és curta i repeteix els mateixos criteris que la principal. La reduïda amplada requereix només tres mòduls d'obertures. Per això, a nivell compositiu, es formalitzen tres eixos verticals que s'acaben d'emfatitzar al convertir-se les finestres del principal en balcons. Aquest últims estan formats per balustres que no sobresurten del pla de façana. A nivell ornamental presenta unes obertures en planta baixa amb detalls de motllures i emperlats que al combinar-se generen detalls geometritzants propis d'estils europeus com el Arts and Crafts o L'Art déco.[1]

La trobada de les dues façanes se soluciona amb un element columnar just a la cantonada de geometria molt rectilínia i amb escassetat de decoracions que contrasta amb l'ornament de les façanes.[1]

El parament de la façana està fet amb revestiment continu lis, els emmarcaments i decoracions són d'obra revestida.[1]

La coberta és plana amb terrat del qual surt un àtic prudencialment retirat de la façana.[1]

Artísticament cal destacar el treball artesanal de la decoració de les façanes, especialment l'ampit d'obra de remat de l'edifici que incorpora emperlats i elements florals. El més significatiu és un gira-sol repetitiu de gran dimensió que al centre de la seva flor integra traceria que permet la ventilació de la càmera del terrat. També són notables les composicions escultòriques del timpà de les obertures de la planta principal.[1]

Història[modifica]

L'ordenació del carrer Bonavista va ser el 1835.[1]

Va rebre dos guardons de l'Ajuntament de Barcelona: una segona menció l'any 1912 i el tercer premi d'edificis acabats el 1913.[1]

Amb posterioritat a l'ús editorial, va ser utilitzat com a magatzem comercial (primer "Almacenes El Águila", i després "Almacenes El Mundo") i com a seu de l' Institut Català d'inspecció i control tècnic).[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Antiga Editorial Seguí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antiga Editorial Seguí Modifica l'enllaç a Wikidata