Hala dels Draps

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Hala dels Draps
Francesc-Via-1677.-Aiguafort-Festa-dels-argenters.jpg
Dades bàsiques
Tipus palau
Arquitecte Josep de la Concepció

41° 22′ 58″ N, 2° 11′ 02″ E / 41.38265°N,2.184011°E / 41.38265; 2.184011
Modifica dades a Wikidata
El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona

L’Hala dels Draps,[1] nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom. Després de diversos usos, finalment va ser destruït per un incendi el 1875.[2]

El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga

L'edifici té el seu origen en el porxo del forment que el Consell de la Ciutat va construir l'any 1389,[3] quan tenia una funció de compravenda de mercaderies.[4] i a mitjan segle XV es construí, com a dipòsit, l'hala dels draps. L'edifici es va ampliar als segles següents, tenint altres funcions, com d'arsenal. [5][6]

Josep de la Concepció reformà l'edifici entre 1663 i 1668, que es convertí en Palau del Lloctinent,[7] i en ell s'hi allotjà l'Arxiduc Carles i la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel durant la Guerra de Successió espanyola.[8] Fins a la dècada de 1980 un pont donava accés a la terrassa reial dins de la nau de l'església de Santa Maria del Mar[9]

Fou reformat pel comte de Roncali, que el dotà de façanes neoclàssiques el 1771[9] i el 1802 fou adequat per allotjar durant els mesos d'octubre i novembre Carles IV d'Espanya i la seva esposa Maria Lluïsa de Parma,[10] que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel amb prínceps italians, incloent la construcció d'un efímer pont de fusta que el comunicava amb l'edifici de la Duana Nova, on s'allotjava part del seguici.[11] El 1846, coincidint amb la visita d'Isabel II a Barcelona, es reformà altre cop l'edifici com a Palau Reial.

Amb el derrocament d'Isabel II d'Espanya es va convertir en un jutjat, i el 1875 un incendi va destruir l'edifici[9] i després de la Restauració borbònica, en la visita d'Alfons XII d'Espanya el 1875 es va haver d'allotjar en el Palau Moja.[12] El 1889 l'Ajuntament de Barcelona convertí l'arsenal de la Ciutadella en el nou Palau Reial,[13]

El seu record es manté en la denominació de Pla de Palau.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Hala dels Draps». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del romanticisme al realisme. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.202. ISBN 8478265775. 
  3. 3,0 3,1 «Pla de Palau». Nomenclàtor. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 11 agost 2012].
  4. «Palau Reial de Barcelona». Històries de Catalunya. TV3. [Consulta: 14 maig 2012].
  5. Llaguno Amirola, Eugenio. Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración (en castellà). Imprenta Real, 1829, p. vol.1, p.116. 
  6. Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva història. Curial, 1973, p.89. 
  7. Diccionari biográfic: 1-4. A-Z i Apèndix. Albertí, 1966, p.603. 
  8. L'onze de setembre. Santiago Albertí, 1964, p. 55. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Montaner i Martorell, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.420. ISBN 8472831582. 
  10. Montaner i Martorell, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.418. ISBN 8472831582. 
  11. García Sanchez, Laura. «La visita a Barcelona de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma el 1802: Nova visió d'un episodi històric». A: Historiografia Barcelonina: Del mite a la comprensió. XII Congrés d'història de Barcelona, 2011, p.6. 
  12. Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme, 1994, p.202. ISBN 8478265775. 
  13. «El Palau del Parlament». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 agost 2012].

Bibliografia[modifica]