Teatre Novedades (Barcelona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Teatre Novedades
Cinema Novetats, Barcelona 2007.jpg
Porta d'accés al Novetats en 2007.
Dades bàsiques
Tipus Pati de butaques i amfiteatre
Període 1869-1938; 1959-1992, cinema; 1992-2006, teatre
Arquitecte Miquel Ponseti Vives (1974)
Inauguració 1869 (primer emplaçament); 1884 (emplaçament actual)
Clausurat 1 de maig de 2006
Reconstruït 1953-1959; 1961-1974
Reformat setembre de 1959; 1974 (sala actual)
Ubicació
Estat Catalunya
Municipi Barcelona
Localització Carrer de Casp, núm. 1 41° 23′ 20″ N, 2° 10′ 11″ E / 41.38883333°N,2.16972222°E / 41.38883333; 2.16972222Coord.: 41° 23′ 20″ N, 2° 10′ 11″ E / 41.38883333°N,2.16972222°E / 41.38883333; 2.16972222
Activitat
Activitat principal Tancat
Propietari Grup Balañà, S.A.
Capacitat 1.600
Modifica dades a Wikidata

El Teatre Novedades és un teatre i cinema barceloní situat al carrer de Casp, núm. 1, de Barcelona. La sala té capacitat per a 1.600 espectadors, essent el teatre de major aforament de la ciutat, després del Liceu i el Tívoli (aquest amb un aforament de 1.643 persones).

Obert el 1869, va ser un dels teatres més actius de la ciutat fins a l'esclat de la Guerra Civil, i acollí estrenes d'autors i obres importants, així com les actuacions de grans actors i cantants. Dedicat durant anys al cinema, el 1992 va recuperar-se com a teatre, fins que va tancar l'1 de maig de 2006.

Situació i edifici[modifica | modifica el codi]

El primitiu Novedades va estar situat fins al juliol de 1884 al xamfrà de la Ronda de Sant Pere amb el Passeig de Gràcia. Era un teatre de fusta, amb capacitat per a 1.200 persones, inaugurat el 1869 amb el nom de Salón de Novedades. S'hi feien obres de teatre, sarsuela i òpera. El local es va enderrocar el 1884 i el teatre es traslladà a l'emplaçament actual, a la cantonada del Passeig de Gràcia amb el carrer de Casp, amb entrada per aquest carrer a la banda de muntanya. El terreny, fins llavors, estava ocupat pels jardins de l'anomenat Prado Catalán, i l'havia adquirit Alexandre M. Pons.

L'edifici, projectat per Salvador Vinyals i Sabaté, tenia una sala rectangular, amb una platea en forma de semicercle, tallat per l'escenari. El perímetre de la sala estava limitat per tretze columnes, en les que s'hi recolzaven els pisos primer i segon. Vint-i-una fileres de butaques i vint-i-quatre llotges constituïen la platea. S'hi representaren obres de teatre de tot tipus: de text, musicals (sarsueles i òperes), concerts simfònics i de cambra, recitals i varietats...

La Plaça de Catalunya cap al 1890; a la dreta, al fons, es veu el segon edifici del Novedades, ja al carrer Casp.
La Plaça Catalunya cap al 1915; a la dreta es pot veure l'edifici del Novedades, que en 1918 seria substituït per les Casa Rocamora.

El cinema va arribar-hi el 1910 amb un programa de Varietats o "varietés", com es deia a l'època. L'any 1938, en plena Guerra Civil, el Novedades va patir un incendi que va destruir el local. Les seves runes van estar a la vista dels barcelonins fins a 1953, data que l'empresa Teatro Novedades S. A. va alçar un nou local que es va inaugurar durant les festes de la Mercè de 1959. L'empresa Grup Balañà es va fer càrrec del teatre però el va dirigir cap a l'exhibició cinematogràfica. Balañà va utilitzar una local annex, el Palacio Novedades com a sala de festes en la que es van presentar molts espectacles d'èxit. Entre 1961 i 1974 s'alçà l'hotel Barcelona, projectat per Francesc Mitjans, en la planta baixa del qual està situat el teatre.

L'actual Novedades va ser projectat per l'arquitecte Miquel Ponseti Vives i sorprengué per la seva modernitat en aquell moment, ja que trencava els esquemes fins aleshores tradicionals en matèria de sales d'espectacles. L'estructura de formigó va fer possible que la platea i l'amfiteatre fossin més amplis del que era normal i, en conseqüència, permetia una visibilitat perfecta des de qualsevol butaca. Té una capacitat de 1.600 espectadors.

El 1992 tornà a fer-s'hi teatre, alternant-lo amb el cinema: llavors s'hi estrenà la versió catalana de Cabaret, dirigida per Jerôme Savary durant l'Olimpiada Cultural i, posteriorment, Full Monty, dirigida per Mario Gas. L'1 de maig de 2006 va tenir lloc l'última funció al teatre: Mamá, quiero ser famoso, espectacle de la companyia La Cubana; poc després, l'empresa va anunciar que el teatre tancava per manca de rendiment. No obstant això, el local continua buit i no se'n va arribar a efectuar la venda a un grup comercial per transformar-lo en una galeria.

Història artística[modifica | modifica el codi]

El teatre ha estat, des de la seva fundació i, especialment, entre 1880 i 1936, un dels més actius de la ciutat, i el lloc on s'estrenaren algunes de les obres teatrals i musicals més rellevants del seu moment: des d'obres de Frederic Soler i Àngel Guimerà a les de Jacinto Benavente i Josep Maria de Sagarra, a més d'introduir obres d'autors com Henrik Ibsen o Maurice Maeterlinck. Des del començament, oferí una programació variada, on eren abundants les representacions d'obres musicals: des d'òperes i sarsueles a concerts de música simfònica i de cambra.

Teatre Novedades de Ramon Casas, 1901-1902, pintura al Cercle del Liceu, Barcelona.

El 1872 va estrenar a Catalunya (i per primer cop a tot Espanya) l'òpera de Filippo Marchetti Ruy Blas i el 1875, I promessi spossi d'Amilcare Ponchielli. El 1894 s'hi donà L'arlesienne, d'Alphonse Daudet amb música incidental de Georges Bizet, en traducció catalana.[1] El 1898 s'hi estrenaren, també com a estrenes a tot l'estat, les òperes Mireille de Charles Gounod, Joseph d'Étienne Méhul (1807) i Lakmé de Léo Delibes. A més, s'oferiren representacions de: La Gioconda d'Amilcare Ponchielli, Amleto de Franco Faccio, Faust de Charles Gounod i Lohengrin de Richard Wagner, La juive de Fromental Halévy, Carmen de Georges Bizet i Mignon d'Ambroise Thomas.

El 1905 s'hi estrenaren a Espanya Zazà de Ruggero Leoncavallo i Demon d'Anton Rubinstein. Al febrer, hi actuà l'Orquestre Lamoureux de París. També s'hi va estrenar a la ciutat l'oratori Christus am Ölberge, de Beethoven.

El 1901, el 29 i 30 d'abril i 1 de maig, hi actuà l'Orquestra Filharmònica de Berlín, en la seva primera visita a Barcelona, dirigida per Arthur Nikisch. El mateix any, el 6 de febrer, hi va dirigir un concer Felix Weingartner; també va actuar-hi la ballarina Loïe Fuller. Eleonora Duse amb la seva companyia hi oferiren obres de Dumas, D'Annunzio i Ibsen. El 1904 hi actuaren Joaquim Malats l'octubre, i al novembre Pau Casals i Bauer (Casals ja hi havia actuat el 1891, en un concert benèfic). També hi actuà Camille Saint-Saëns, com a pianista.

El 1898 hi cantà Josefina Huguet, el 1907, Victor Maurel i Josep Palet (amb Rigoletto i Otello) i el 1910 Hipòlit Lázaro hi cantà la seva primera òpera (La favorita de Gaetano Donizetti).

Estrenes absolutes al Teatre Novedades[modifica | modifica el codi]

En negreta es marquen les obres més significatives en el seu gènere.

Obres de teatre de text[modifica | modifica el codi]

Obres musicals (òperes, sarsueles, música, etc.)[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Tasis, Rafael «Un procés literari a la barcelona vuitcentista». Serra d'Or, 1, octubre 1959, pp. 2 - 5.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • José Subirá. La ópera en los teatros de Barcelona: estudio histórico cronológico desde el siglo XVIII al XX . Monografías históricas de Barcelona, 9. Millà. 1946.