Teatre Íntim

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióTeatre Íntim
Dades bàsiques
Tipus grup de teatre
Forma jurídica
Creació 1898 a Barcelona
Fundador Adrià Gual i Queralt
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

El Teatre Íntim va ser una companyia de teatre barceloní fundada per Adrià Gual i Queralt el 1898, amb l'objectiu de donar-li nous aires al teatre català de l'època.[1]

L'empresa es fundà amb altres noms com Joaquim Pena, Claudi Sabadell, Oriol Martí, Salvador Vilaregut, Francesc Soler, Josep Maria Sert i és clar, el mateix Adrià Gual. En origen fou com un grup familiar, un grup d'amics que comparteixen unes mateixes inquietud, i entre elles la vocació de fer un teatre minoritari amb vocació de no ser-ho.

El concepte de Teatre Íntim fa referència a la familiaritat, al grup reduït, tot i que no abogui per l'aïllament, si ho fa en una voluntat original de formar part d'un grup selecte intel·lectual. A les seves representacions en un principi només s'hi accedia per invitació, i per això la primera representació pública del Teatre Íntim La culpable de Gual (1899) va esdevenir un autèntic fracàs.

A partir de l'experiència simbolista de Lugné-Poe, condueix el Teatre Íntim cap a un art total, creant una atmosfera, un ambient i una emoció que posi de manifest la correspondència entre allò físic i espiritual.

Inspirat en les noves propostes que s'estaven realitzant a París, va realitzar diversos espectacles als Jardins del Laberint d'Horta, on Gual va ajuntar els clàssics universals amb autors catalans, creant el conegut com a Teatre de la Naturalesa.[2]

Els referents solien ser tan moderns (Maurice Maeterlinck, Henrik Ibsen, Gabriele D'Annunzio, Gerhart Hauptmann, etc.) com clàssics (Sòfocles, Goethe, Molière, etc.).

Relació d'estrenes[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Els espais alternatius». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. Biografia Adrià Gual
  3. [1] Crítica de l'obra a La Vanguardia (4 de febrer de 1904).

Bibliografia[modifica]