Arthur Nikisch

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArthur Nikisch
Arthur Nikisch LCCN2014712922.jpg
Biografia
Naixement 12 octubre 1855
Mosonszentmiklós Tradueix
Mort 23 gener 1922 (66 anys)
Leipzig
Lloc d'enterrament Südfriedhof (Leipzig)
Educació Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena (–1873)
Activitat
Ocupació Director d'orquestra, pianista i professor d'universitat
Ocupador Conservatori de Leipzig
Gènere artístic Música clàssica
Professors Josef Hellmesberger i Felix Otto Dessoff
Alumnes Sándor Jemnitz i Wilhelm Furtwängler
Instrument Violí i piano
Discogràfica Deutsche Grammophon
Família
Fills Mitja Nikisch

Musicbrainz: 360ab539-bd0f-486c-98fd-6f819d978155
Modifica les dades a Wikidata

Arthur Nikisch (en hongarès: Artúr Nikisch) (12 d'octubre de 1855 - 23 de gener de 1922) va ser un director d'orquestra hongarès que va treballar sobretot a Alemanya. És considerat com un intèrpret extraordinari de la música de Bruckner, Txaikovski, Beethoven i Liszt. Va dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín entre 1895 i 1922.

Biografia[modifica]

Nikisch va néixer el 12 d'octubre de 1855 a Lébényi Szentmiklós, Hongria, sent el seu pare magiar i la seva mare de Moràvia. Nikisch va estudiar al Conservatori de Viena, on va guanyar premis de composició i com a intèrpret el de violí i piano. Tanmateix, aconseguiria la major part de la seva fama com a director. El 1877 es va dirigir a Leipzig on va ser nomenat director principal de l'Òpera de Leipzig el 1879. Ensems donava classes de direcció i cant, en aquell Conservatori, en el qual va tenir alumnes molt avantatjats que més tard serien també compositors, directors d'orquestra i cantants.

En l'Òpera hi va oferir l'estrena de la simfonia núm. 7 de Bruckner el 1884.

Posteriorment van ser director de l'Orquestra Simfònica de Boston --(en aquest càrrec tenia com a segon, el violinista hongarès en Franz Kneisel-- i després el 1895 va succeir Carl Reinecke com a director de l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig. El mateix any va ser nomenat director principal de l'Orquestra Filharmònica de Berlín, i va mantenir ambdós càrrecs fins a la seva mort.

Va ser un pioner. El 1912 va portar l'Orquestra Simfònica de Londres als Estats Units, i era la primera vegada per a una orquestra europea. El 1913, va fer el primer enregistrament comercial d'una simfonia completa, la simfonia núm. 5 de Beethoven, amb la Filharmònica de Berlín.

Va morir a Leipzig el 23 de gener de 1922, i va ser enterrat allà mateix. Immediatament després de la seva mort, la plaça en la qual va viure va ser rebatejada Nikischplatz, i el 1971 la ciutat va iniciar el "Premi Arthur Nikisch" per a joves directors.

Arthur Nikisch enregistrant el 19 de febrer de 1906 en l'estudi de Leipzig de Welte-Mignon amb la seva dona.

El seu llegat com un dels fundadors de la direcció moderna, amb una profunda anàlisi de la partitura, un pols senzill, i un carisma que li va permetre oferir la sonoritat completa de l'orquestra i sondejar els abismes de la música. L'estil de direcció de Nikisch va ser molt admirat per Leopold Stokowski, Arturo Toscanini, Sir Adrian Boult, Renzzo Bossi, Celestino Piaggio el qual va ser alumne seu[1] i, Fritz Reiner, entre d'altres. Reiner va dir de Nikisch:

« «Va ser ell qui em va dir que no hauria d'ondular els meus braços en dirigir, i que hauria d'usar els meus ulls per donar instruccions» »

.[2]

Alumnes de Nikisch[modifica]

Audicions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 8, pàg. 432 (ISBN 84-239-4578-2)
  2. Hart, Philip. Fritz Reiner: A Biography. Evanston, Illinois: Northwestern University Press, 1994. pág. 16. ISBN 0-8101-1125-X
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, v. II, pàg. 532. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 422 (ISBN 84-239-4544-8)
  5. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 359 (ISBN 84-239-4575-8)
  6. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 7, pàg. 1326 (ISBN 84-239-4577-4)
  7. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 27 (ISBN 84-239-4580-4)
  8. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1098 (ISBN 84-239-4579-0)
  9. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 39, pàg. 1412 (ISBN 84-239-4539-1)
  10. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 1240 (ISBN 84-239-4523-5)
  11. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 515. (ISBN 84-7291-255-8)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Nikisch Modifica l'enllaç a Wikidata