Xkhara
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Els Set Tercers Cims | |||
| Lloc | ||||
| Continent | Europa i Àsia | |||
| Entitat territorial administrativa | Mingrèlia - Alta Svanètia (Geòrgia) i Kabardino-Balkària (Rússia) | |||
| ||||
| Serralada | Bezengi Wall (en)  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 5.193,2 m | |||
| Prominència | 1.357 m | |||
| Isolament | 6 km | |||
| Travessa | Geòrgia, Rússia, Imperi Rus i Unió Soviètica | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| setembre 1888 | primera ascensió | |||
El mont Xkhara (en georgià: შხარა), de 5.068 m, és el tercer cim més alt del Caucas i el punt més alt de Geòrgia. Es troba a la regió de Svaneti al llarg de la frontera amb Rússia, a 88 km al nord de la ciutat de Kutaisi, la segona ciutat de Geòrgia. El pic és a la part central de la cadena del Gran Caucas, al sud-est de l'Elbrús que és la muntanya més alta d'Europa si es considera la serralada del Caucas com la frontera física amb Àsia.[1][2]
El Xkhara és el punt més alt i l'estrep oriental del massís conegut com el Mur de Bezengi, una escarpada carena de 12 quilòmetres de llargada.[3][4] És en una regió d'origen glacial i l'ascensió presenta serioses dificultats als alpinistes. Per la cara nord, que s'aboca a la banda russa i té 1.500 metres d'alçada, hi discorren rutes clàssiques i alhora difícils. Te un cim inferior situat a l'oest de 5.068 m d'altitud. La travessa muntanyenca dels cims del Mur de Bezengi es considera una de les més dificils i arriscades d'Europa.
Història
[modifica]El cim va ser coronat per primer cop l'any 1888 pel muntanyenc britànic John Garford Cockin, acompanyat pels guies suïssos Ulrich Almer i Christian Roth. L'expedició va pujar per la ruta nord-est de la muntanya.[5]
Una altra ascensió significativa va ser la travessa del mur de Bezengi del 1969 realitzada per escaladors georgians. La primera escalada hivernal de Shkhara la van fer escaladors també georgians el 2019.[6]
Accessos
[modifica]Pel sud, costat georgià, és parteix del poble d'Ushguli, el poble més alt d'Europa a 2.200 m d'altitud. El viatge ressegueix amb jeeps el riu Inguri i dura gairebé una jornada.
Pel nord, costat rus, cal arribar a Nalchik i d'aquí es continua cap al Campament de Bezengi que ofereix transport privat.[7] Des del campament es descendeix a la llengua de la glacera de Bezengi i per la glacera s'atansa la base de la muntanya.[8]
Escalada
[modifica]Es considera un cim dificil per l'altitud i els trams tècnics de l'escalada, on cal tenir una gran experieència en alpinisme. La millor temporada per culminar el cim és entre juny i setembre, on es donen les millors condicions i la regió gaudeix d'una meteorologia més estable i les aproximacions són força més accessibles. Cal tenir en compte que al Caucas el temps pot ser canviant i imprevisible en poques hores.[9]
La Ruta del Nord és la més popular i es fa en diverses jornades. En la primera s'arriba al campament base travessant una glacera. En la segona jornada s'escalen trams de roca i neu fins un segon campament. En la tercera jornada també sobre glaç i roca, vorejant algunes esquerdes s'assoleix el cim.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Shkhara» (en anglès). Peakvisor. [Consulta: 31 juliol 2021].
- ↑ «Shkhara» (en anglès). Summit Post. [Consulta: 31 juliol 2021].
- ↑ Cédric Gras. Alpinistes de Staline (en llibre electrònic). e-book. Stock, 27-05-2020, p. 324. ISBN 9782234085633, 2234085632.
- ↑ «Bezengi Wall» (en anglès). en.wiki, 2025. [Consulta: 9 setembre 2025].
- ↑ «The exploration of the Caucasus (2 Volumes) - UWDC - UW-Madison Libraries». [Consulta: 31 juliol 2021].
- ↑ «Mont Shkhara» (en anglès). Climbing Georgia, 2025. [Consulta: 7 setembre 2025].
- ↑ «Campament de Bezengi» (en anglès; rus). mountain.ru, 2019-2025. [Consulta: 9 setembre 2025].
- ↑ «Shkhara, Svaneti/Kabardino-Balkaria, Georgia/Russia, Europe» (en anglès). summitpost.org, 2025. [Consulta: 9 setembre 2025].
- ↑ 9,0 9,1 «Climb Mount Shkhara» (en anglès). kazbekclimbing.com, 2019. [Consulta: 9 setembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]
- L'Xkhara a elbrus.net Arxivat 2010-06-12 a Wayback Machine. (anglès)