República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan

Ўзбекистон Совет
Социалистик Республикаси
República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan

← ← ← 1924 – 1991 →
Bandera Escut
Lema nacional: Бутун дунё пролетарлари, бирлашингиз! (Treballadors del món, uniu-vos!)
Informació
Capital	Samarcanda (1924-1930)< Taixkent (1930-1991)
Idioma oficial	De facto, uzbek i rus.
Moneda	Ruble soviètic (Сўм)
Geografia
Superfície	1924: 447.400 km²
Població	1924 (est.): 19.906.000 (Densitat: 44,5 h/km²)
Període històric
Establiment	27 d'octubre de 1924
Incorporació a l'URSS	13 de maig de 1925
Dissolució	26 de desembre de 1991
Política
Forma de govern	República
Cap del Consell Suprem
Islom Karimov
Membre de	URSS
5a de l'antiga Unió Soviètica per superfície i 3a per població.

La República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan o RSS de l'Uzbekistan va ser una república constituent de la Unió Soviètica. Es va fundar el 27 d'octubre de 1924 a l'actual Uzbekistan. L'1 de setembre de 1991 es va canviar el nom a República de l'Uzbekistan i va obtenir la independència el 26 de desembre del mateix any.

Història

En 1924, es redefiniren les fronteres internes de l'Àsia central atenent a criteris ètnics, determinats per Ióssif Stalin, Comissari del Poble per a les Nacionalitats del govern de Lenin. El 27 d'octubre d'eixe any es crea l'RSS de l'Uzbekistan de la unió de la República Popular Soviètica de Bujara, la República Popular Khorezmia i part de l'RSSA del Turkestan convertint-se en república de l'URSS.

Fins a 1929 l'RSS de l'Uzbekistan incloïa a l'RSSA Tadjik, any que aquesta se separà, adquirint igual rang dins de l'URSS. En 1930, la capital és traslladada de la ciutat de Samarcanda a Taixkent, i en 1936, s'incorpora l'RSSA Karakalpaka que fins llavors pertanyia a l'RSS del Kazakhstan.

L'1 de setembre de 1991 l'RSS de l'Uzbekistan canvià el seu nom pel de República de l'Uzbekistan, romanent dins de la Unió Soviètica fins al 26 de desembre d'eixe mateix any, quan es proclamà independent.

Demografia

Durant la Segona Guerra Mundial, les autoritats soviètiques reubicaren nombroses indústries a l'RSS de l'Uzbekistan des de les vulnerables localitzacions en les regions occidentals de l'URSS, per a evitar que caigueren en poder dels nazis. Un gran nombre de russos, ucraïnesos i altres nacionalitats acompanyaren a les fàbriques canviant la demografia de l'Uzbekistan. S'apregonaren aquests canvis amb les deportacions de grups ètnics sencers sospitosos de col·laborar amb les potències de l'Eix. Açò inclogué un gran nombre de coreans, tàrtars de Crimea, i Txetxens.

Economia

A principis de la dècada dels anys 60 s'iniciaren les obres per a, abastint-se del riu Amu-Darya, possibilitar la irrigació de grans extensions de terrenys de cultiu que es van dedicar majorment a la producció de cotó, convertint a la Unió Soviètica en el major productor mundial de cotó, però també provocà la disminució dràstica del flux d'aigua al Mar d'Aral, el que es traduí en un desastre ecològic.

Divisió política

L'RSS de l'Uzbekistan estava dividida en 11 óblast (províncies) i una república autònoma, com es mostra en la taula següent (dades de l'1 de gener de 1976, font: Gran Enciclopèdia Soviètica).

Nom	Superfície (milers de km²)	Població (milers de hab.)	Capital
RSA de Karakalpakia	165,6	825	Nukus
Província d'Andijan	4,2	1.259	Andijan
Província de Bukharà	143,2	1.149	Bukharà
Província de Dzhizak	20,3	426	Dzhizak
Província de Kashkadarin	28,4	972	Karshi
Província de Namangán	7,9	1.024	Namangán
Província de Samarkanda	24,5	1.610	Samarkanda
Provincia de Surjandarín	20,8	801	Termez
Província de Syrdarín	5,3	416	Gulistan
Provincia de Taskent	15,6	3.338	Taixkent
Província de Fergana	7,1	1.593	Fergana
Província de Jorezm	4,5	666	Urganch

Vegeu també

• Uzbekistan
• Història de l'Uzbekistan
• Demografia de l'Uzbekistan