Nord-Trøndelag

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nord-Trøndelag fylke
Escut Fongen (1 441 moh.) i Meråker er fylkets nest høyeste fjell.
Ubicació de Nord-Trøndelag dins de Noruega
Nord-Trøndelag fylke a Noruega
Comtat NO-17
Regió Trøndelag
Capital Steinkjer
Governador Oddbjørn Karmhus Nordset (2008-)
Superfície
 - Total
 - Percentatge
Rengle6
22,412 km²
6.83 %
Població
 - Total (2005)
 - Percentatge
 - Change (10 years)
 - Densitat
Rangle 16
128,444
2.80 %
0.2 %
6/km²
Gross Regional Product
 - Total (2001)
 - Percentatge
 - GRP/capita
Rangle 17
24,810 million NOK
1.63 %
194,803 NOK
Divisió administrativa a Nord-Trøndelag fylke
Divisió administrativa a Nord-Trøndelag fylke

Nord-Trøndelag [ˈnuːɽ ˈtrœndəˈlɑːɡ] [ˈnuːɽ ˈtrœndəˈlɑːɡ] (pàg.) ("Trøndelag del nord") és un comtat de Noruega[1] situat al centre del país, al nord de la regió tradicional de Trøndelag. Limita al nord amb el comtat de Nordland i al sud amb el de Sør-Trøndelag, així com ho fa amb Suècia a l'est i amb el mar de Noruega a l'oest. La capital és Steinkjer.[1]

El comtat comptava el 2014 amb 135.142 habitants,[2] com ara la comarca catalana del Baix Empordà, i amb una superfície de 22.412 km2,[1] que el converteixen en el quart comtat menys poblat del país però el sisè més extens geogràficament. La major part de la població es concentra a la capital i als municipis del voltant: Stjørdal, Levanger, Namsos i Verdal, tots entre 21.000 i 12.000 habitants.

L'economia se centra principalment en els serveis, tot i que hi ha indústries importants d'agricultura, pesca, energia hidroelèctrica i silvicultura. Compta amb el producte interior brut per càpita més baix de tots els comtats del país.

Nord-Trøndelag està banyada a l'est al llarg del fiord de Trondheim, i és la zona més poblada, amb molta agricultura. A la part occidental del comtat hi ha diverses valls grans i està força despoblada, i de fet inclou quatre parcs nacionals. El llac més extens és Snåsavatnet, mentre que els rius principals són Namsen, Verdalselva i Stjørdalselva.

El districte d'Innherred, al sud del comtat, era una àrea important durant l'època dels víkings i s'hi dugué a terme la batalla de Stiklestad. El comtat fou creat el 1804 i era conegut com a Nordre Trondhjems amt fins al 1919. Des de la dècada de 1950, el comtat ha experimentat un creixement de la població per sota dels nivells nacionals. L'eix nord-sud a través del comtat al llarg del costat oest del fiord de Trondheim és una principal via de transport, incloent-hi la ruta europea E06 i la Línia de Nordland.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La major part del comtat se situa sota els 600 msnm, en gran part coberts per boscos d'avets.

Nord-Trøndelag voreja Nordland al nord, Sør-Trøndelag al sud, Suècia a l'est i el mar de Noruega a l'oest. La capital del comtat és la ciutat de Steinkjer, amb 20.527 habitants (2005). El llac més gran és el Snåsavatnet i el riu més gran és el Namsen, un dels millors rius de salmó de tot Europa. Altres rius de salmó coneguts són el Verdalselva i el Stjørdalselva. El Salsvatnet és el segon llac més profund d'Europa, amb una profunditat màxima de 482 m. Un altre llac ubicat a la zona és el Byavatnet. Stjørdal és la ciutat més gran al comtat. Hi ha hospitals locals a Levanger i Namsos.

Una gran part de la població viu prop del gran fiord de Trondheim, que és una característica central de la part sud d'aquest municipi. Al nord hi ha altres fiords, principalment els de Namsen i Folda. També hi ha terres baixes agrícoles fèrtils en algunes àrees en la riba oriental i nord-oriental del fiord de Trondheim (principalment a Stjørdal, Frosta, Levanger, Inderøy, Verdal i Steinkjer), amb extensos camps. Juntament amb els camps de cereals a les terres baixes de la zona de Namdalen, formen l'àrea de cultiu de gra més septentrional de la Noruega d'avui.

Seierstad a Fosnes.

No obstant això, l'avet domina els boscos del comtat i cobreix una àrea molt més gran, i Nord-Trøndelag és el segon comtat més gran en producció de fusta a Noruega (després de Hedmark). El bosc i les terres altes de Nord-Trøndelag fan que el comtat sigui un dels pocs llocs de Noruega amb quatre espècies de cérvols (ants, cabirols, cérvols rojos i rens). Hi ha muntanyes boscoses prop de la frontera amb Suècia, i muntanyes costaneres amb roca nua a la costa nord. Els boscos d'avets es troben fins i tot a la costa, on algunes àrees es classifiquen com a bosc temperat (bosc boreal, vegeu boscos costaners de coníferes d'Escandinàvia). Hi ha diversos parcs nacionals al comtat, entre ells el Parc Nacional de Blåfjella-Skjækerfjella (un dels més grans de Noruega), el Parc Nacional de Børgefjell (en part), el Parc Nacional de Lierne, i el Parc Nacional de Skarvan i Roltdalen (en part).

Clima[modifica | modifica el codi]

Meråker al gener.

El clima de Nord-Trøndelag és molt variat, amb diferències climàtiques significatives entre les parts interiors del comtat protegides per muntanyes i en alguns fiords i les terres baixes. Al fiord de Trondheim hi esmorteeix tant la calor de l'estiu com el fred de l'hivern, però cap de les dues estacions és gaire extremada. A Inland s'hi experimenten hiverns molt freds amb extrems d'entre -35 a -40 °C, sent la precipitació anual de 500 a 750 mm.[3] A la costa de Namdal el clima està fortament influenciat pel mar de Noruega, i la precipitació anual és de 750 a 1.000 mm. La precipitació més alta es presenta a les regions muntanyoses costaneres, on la precipitació anual és de 1.500 a 2.000 mm.[3]

Posta de sol en una zona elevada-

El vent normalment bufa del sud-oest, tot i que a l'hivern pot bufa de l'est o sud-est i a l'estiu d'oest i a nord-est. La incidència de la boira és menor que a l'est, però arriba una mica de boira a les zones costaneres durant l'estiu. A l'hivern i a finals de tardor també sol haver-hi boira.[3]

La temperatura més alta mai registrada al comtat és de 34,5 °C a Stjørdal el 17 de juliol de 1945 i la més baixa va ser de -40,7 °C a Nordli el 15 de març de 1940. La precipitació anual més elevada va ser de 2.840 mm a Nærøy el 1983. La velocitat més alta del vent va ser de 45,3 m/s al far de Sklinna el 12 de gener de 1983.

Dades climàtiques de Steinkjer
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima mitjana °C (°F) −1
(30)
−1
(30)
2
(36)
8
(46)
12
(54)
16
(61)
19
(66)
18
(64)
13
(55)
7
(45)
3
(37)
0
(32)
8
(46)
Mitjana diària °C (°F) −3
(27)
−4
(25)
−1
(30)
3
(37)
9
(48)
13
(55)
14
(57)
13
(55)
9
(48)
5
(41)
0
(32)
−3
(27)
4
(39)
Mínima mitjana °C (°F) −5
(23)
−6
(21)
−4
(25)
2
(36)
6
(43)
10
(50)
12
(54)
11
(52)
7
(45)
3
(37)
−1
(30)
−4
(25)
3
(37)
Precipitació mitjana mm (polzades) 98
(3.86)
76
(2.99)
72
(2.83)
57
(2.24)
44
(1.73)
54
(2.13)
71
(2.8)
66
(2.6)
111
(4.37)
111
(4.37)
89
(3.5)
111
(4.37)
960
(37.8)
Font: [4]

Història[modifica | modifica el codi]

Abans de crist[modifica | modifica el codi]

Mapa de Trøndelag durant l'Edat de Ferro.

Els primers habitants establerts a Nord-Trøndelag ho feren a les zones costaneres de Flatanger i Leka, entre el 7500 i 6000 aC, que anaren avançant cap al nord al llarg de la costa. Durant la mateixa època la població es movia al nord al llarg del fiord de Trondheim.[5] Els primers agricultors van arribar a Stjørdal abans del 2000 aC, durant l'Edat de Pedra.[6] Al principi l'economia es basava principalment en els animals, el que va permetre a la gent a romandre nòmades durant molt de temps, combinant l'agricultura amb la ramaderia.[7] Fa d'entre 2.000-2300 anys del començament de la propagació d'avet al comtat, i des del 1300 dC fins a l'actualitat el paisatge està dominat d'avet.[8] Durant l'Edat de Bronze (1800-1000 aC), les primeres grans tombes foren construïdes a la zona del fiord de Trondheim.[6] El primer cultiu de cereals fou d'ordi al voltant del 500 aC, que posteriorment fou complementada amb altres cereals.

Després de crist[modifica | modifica el codi]

Al segle I, s'inicià la mineria de ferro en zones de pantans de les parts orientals del país. S'establiren diverses comunitats petites prop dels pantans, conreant la bona terra agrícola, generant comerç i especialització ocupacional.[8] No obstant això, la indústria minera es va aturar al segle V. En els segles següents, com a conseqüència de les invasions bàrbares, s'instaurà un sistema judicial germànic, la qual cosa suposà un desenvolupament posterior del sistema posat en marxa durant l'època de la mineria. Al segle V, es dugué a terme la primera organització de soldats, amb la construcció de fortins.[9] Al mateix segle l'àrea actual de Nord-Trøndelag es va dividir en diversos comtats; Stjørdølafylke, Skøynafylke, Øynafylke, Verdølafylke, Sparbyggjafylke i Naumdølafylke.[10]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Representació de la batalla de Stiklestad.

Des del segle X, el tribunal de Frostating s'establí com a principal òrgan de justícia de tota l'àrea del fiord de Trondheim [11] El temple germànic per adorar als déus de la mitologia nòrdica es trobava a Mære i era un lloc comú per al sacrifici d'animals.[12] El 997, Olaf I establí Nidaros (l'actual Trondheim), a Sør-Trøndelag, i el mateix any començaren una sèrie d'atacs que conquerir Innherred. Per contrarestar, els soldats d'Innherred establiren un mercat a Steinkjer. A la batalla de Stiklestad, que tingué lloc el 1030, el rei Olaf Haraldsson fou assassinat per un exèrcit de pagesos en una batalla per la supremacia sobre Trøndelag. En les següents dècades, tot i la derrota del rei cristià Olaf, Trøndelag fou cristianitzada gradualment, donant lloc a la construcció d'esglésies i dos monestirs.[13] Al segle XIII, es codificaren les lleis del Frostating, moment en el qual tot Trøndelag estava sota les seves ordres.[14]

L'illa de Heimværet.

Durant l'època víking, la població augmentà, arribant als 20.000 habitants a mitjan segle XIII. La pesta negra va matar molta gent, despoblant-se els pobles de Nordli i Meråker.[15] Els samis emigraren en aquestes terres des del nord durant els dos segles següents.[16] L'arquebisbe de Nidaros, Olav Engelbrektsson, féu construir una fortalesa a l'illa de Steinvikholmen (Stjørdal), que es completà el 1532, i es convertí en el centre de l'arquediòcesi. Posteriorment, el nombre d'agricultors continuà augmentant.[17] Al segle XI començà l'exportació de peix i la fusta, i s'establiren les primeres serradores.[18]

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Al segle XVII, l'administració del comtat canvià gradualment de compte, que passà a un representant del rei de Copenhaguen. Els impostos s'incrementaren per a finançar els soldats, i a Nord-Trøndelag els agricultors s'hagueren d'unir a l'exèrcit per lluitar contra Suècia a Jämtland.[19]

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

Camp de cerals a Skatval

Al segle XVIII s'introduí a les escoles la confirmació, i durant la dècada del 1700 arribà la patata al comtat. Algunes parts de Namdalen reberen immigrants de la zona d'Østlandet. El 1804, la regió de Trøndelag (Trondhjems amt) es dividí en dues, convertint-se la part nord amb Nordre Trondhjems amt, que l'any 1919 es canvià per Nord-Trøndelag. El 1838 -any en què es crearen els municipis de Noruega-, Nordre Trondhjems amt formà 18 municipis, nombre que gradualment augmentà a 48.[20][21] El 1836, Levanger rebé l'estatus de ciutat comercial, seguida de Namsos el 1845 i Steinkjer el 1857.[22]

Estació de Levanger el 1907

El 1851, les reunions públiques de Marcus Thrane causaren disturbis exigint un augment dels drets laborals.[20] La primera serradora de vapor s'establí a Spillum el 1853, i la silvicultura començar a convertir-se en una professió, més que una feina de temps parcial durant l'hivern. Des de finals del segle XVIII, els vaixells de vela van començar a navegar amb tràfic regular al llarg de la costa i al fiord de Trondheim. La majoria dels recursos naturals eren propietat de la burgesia de Trondheim, ja que es necessitava una concessió reial per a qualsevol explotació.[18] Durant l'última meitat del segle XIX, desenes de milers de persones emigraren a l'Amèrica del Nord, amb algunes comunitats que perderen una mica menys de la meitat de la seva població.[22]

La industrialització s'inicià el 1838 amb els vaixells de vapor amb tràfic regular al llarg de la costa, i més tard al fiord de Trondheim i al Snåsavatnet. A la fi del segle XIX el comtat experimentà una gran transformació, ja que l'economia va passar de basar-se principalment en l'autoproducció d'un comerç professional. La Línia de Meråker arribà a Hell el 1881, i el 1905 la Línia Hell-Sunnan arribà a Sunnan.[23] El primer vol es va enlairar de Værnes el 1914, i el 1948 s'iniciaren vols regulars amb Oslo.[24]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Religió a Nord-Trøndelag (%)[25]
Cristianisme 91,21%
Islam 0,38%
Budisme 0,12%
Altres 8,28%

L'any 2010 Nord-Trøndelag tenia 131.555 habitants.[26] Hi havia 55,910 cases, de 2,3 persones per llar.[27] L'esperança de vida és de 77,7 anys als homes i 82,4 anys les dones, nombres per sobre de la mitjana nacional.[28] Hi havia 5.942 estrangers, el 4,5%, incloent-hi nascuts a Noruega de pares immigrants.[29] Hi havia 4.699 persones amb ciutadania estrangera, el nombre més baix de qualsevol comtat tant en nombres absoluts com relatius.[30] Les principals fonts d'immigració són de l'Est d'Europa i d'Àsia.

El cristianisme és la religió dominant. El 2010, tan sols 5.061 persones (3,8%) no estaven registrades com a membres de l'Església de Noruega. D'aquests, 2.581 (1,9%) eren membres d'altres grups cristians, mentre que 1.762 (1,3%) eren irreligiosos, 508 (0,3%) declaraven ser musulmans, mentre que 158 eren budistes, i 52 pertanyien a altres religions.[31]

El Trøndersk és un dialecte del noruec que amb petites modificacions es parla a tot Trøndelag i Nordmøre.[32] Es caracteritza per l'ús d'apòcope[32] i l'exageració de la "L".[33] El Trøndersk parlat a Nord-Trøndelag és més ampli i més propera al nòrdic antic del que es parla a Trondheim, amb un llenguatge més ampli a Innherred. Les ciutats de Nord-Trøndelag han estat més influenciades pel noruec estàndard i parlen un dialecte menys ampli. En comparació amb Sør-Trøndelag, hi ha una tendència de dir utjamning en lloc de tiljamning. L'ús del cas datiu està desapareixent gradualment. Al voltant de 300 persones samis, que es concentren al voltant del Snåsa, parlen l'idioma sami meridional.[34] No és mútuament intel·ligible amb altres llengües samis, i pertany a les llengües uralianes, una família de llengües diferents a Noruega.[35]

Població històrica de Nord-Trøndelag.
1951 1961 1971 1981 1991 2001 2011 2021? 2031?
109,948 116,760 117,998 125,835 127,226 127,261 132,140 142,638 152,108

Govern[modifica | modifica el codi]

El comtat de Nord-Trøndelag concentra 3.000 quilòmetres de carreteres al comtat,[36]transport públic,[37] onze escoles de Secundària superiors als 7.000 alumnes,[38] desenvolupament regional i altres qüestions de menys importància.[39] El municipi del comtat és dirigit per un consell de 35 membres, que en les eleccions de 2007 ha consistit en membres de set partits.[40] L'administració està dirigida per un gabinet amb sis membres, en representació del Partit Laborista, el Partit Conservador, el Partit Liberal i el Partit Democristià. El gabinet està dirigit per Alf Daniel Moen del Partit Laborista,[41] mentre que Gunnar Viken del Partit Conservador és l'alcalde del comtat.[42]


El governador del comtat de Nord-Trøndelag és el representant de l'Estat al comtat. Des del 2009, el governador ha estat Inge Ryan, un ex parlamentari pel Partit Socialista d'Esquerra.[43] El comtat està cobert per tres tribunals de districte situats a Steinkjer,[44] Levanger,[45] Namsos.[46] Tots estan subordinats al tribunal superior.[47] El comtat està cobert pel Districte de Policia del comtat.[48]

Nord-Trøndelag també constitueix un districte electoral al Parlament de Noruega, que consta de sis representants. En les eleccions de 2009, el Partit Laborista va rebre tres representants, i uns altres tres, cada un d'un partit diferent; del Partit del Centre, del Partit del Progrés i del Partit Conservador.[49][50]

Economia[modifica | modifica el codi]

Steinkjer, la capital del comtat

El 2007 Nord-Trøndelag tenia un producte interior brut (PIB) per càpita NOK 242.895 i un ingrés per càpita de NOK 165.075, menys que qualsevol altre comtat noruec. Per al PIB per càpita, Nord-Trøndelag jeia en el 67% de la mitjana nacional, amb exclusió de la plataforma continental, i es va quedar just per sobre d'un terç d'Oslo.[51]

L'agricultura és comuna a l'est del fiord de Trondheim i a les parts baixes d'Indre Namdal i Naerøy.[52] 876 quilòmetres quadrats de terra s'utilitzen per a l'agricultura, dels quals 310 són cereals,[53] que dominen al llarg del fiord de Trondheim.[54] El comtat representa un 10% de la producció agrícola de tot el país,[55] i cap altre comtat té un percentatge tan alt de producció agrícola. Tradicionalment les granges són dos o tres edificis, amb la casa al costat, anomenada trønderlån, que és prima i llarga.[54] La pesca és una important indústria al llarg de la costa, sobretot a Ytre Namdal.[56] El fiord de Trondheim és el fiord amb la quantitat de peixos pescats més alta de Noruega,[57] sent especialment abundant el salmó, que ha experimentat un ràpid creixement des de la dècada del 1970. La major part del peix s'exporta a l'Europa Continental, i en menor grau a l'Extrem Orient.[58]

Carretera a Straumen, Inderøy.

El 40% del comtat està cobert de bosc, havent-hi al comtat l'únic lloc on l'avet creix a la línia de la costa.[59][60] Es talen cada any fins a 800.000 metres cúbics de fusta, de la qual el 95% és d'avet i el 3% és de pi.[61] Statskog, una agència del govern, posseeix 7.330 quilòmetres quadrats de Nord-Trøndelag, dels quals 1,068 són coberts de bosc productiu.[62] Els principals propietaris de grans boscos privats són Værdalsbruket i Meraker Brug, mentre que els municipis són amos de 178 quilòmetres quadrats.[63] Norske Skog Skogn, establerta el 1962 i ubicada a Skogn, és una de les companyies més grans del comtat, i es troba entre els majors productors de paper de premsa de tot Europa.[64] També hi ha empreses productores de polpa.[65]

El comtat té quatre universitats populars: Sund, Namdal, Skogn i Bakketun.[66] La Universitat del Comtat de Nord-Trøndelag té campus a Levanger, Steinkjer, Stjørdal i Namsos, i proporciona educació universitària a 4.460 alumnes.[67] L'Autoritat Regional de Salut Central de Noruega es troba a Stjørdal,[68] i la seva filial Nord-Trøndelag Trust Hospital opera dos hospitals a Levanger i Namsos.[69] La producció d'hidroelectricitat a Nord-Trøndelag és de 2,9 TWh l'any, la qual és propietat de Nord-Trøndelag Elektrisitetsverk (NTE).[70][71][72]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Kirkegata,el carrer principal de Levanger.

La cuina tradicional consistia en cinc àpats al dia, i contenia l'arengada, les farinetes de civada, productes lactis i pa pla, amb la patata que entrà en ús durant el segle XIX. L'Arengada i la patata es van convertir en l'estàndard de menjars per als plebeus. Les especialitats locals inclouen ginger ale, akvavit i sood, mentre que era comú menjar grævfisk i rakfisk (peix podrit cru) a les zones muntanyoses.

El teatre de Nord-Trøndelag, situat a Verdalsøra, és l'únic teatre professional durant tot l'any. Des del 1954, el Teatre de Sant Olav ha estat realitzat la batalla de Stiklestad. De la mateixa manera, se celebra una òpera a la mitjanit a l'aire lliure a Steinvikholmen, que retrata els esdeveniments històrics succeïts allà. La revista amateur és popular, i el Festival de Revue noruec es manté a Høylandet cada dos anys. Les tres bandes d'artistes musicals de més èxit són Åge Aleksandersen, Hans Rotmo i DDE, havent creat el gènere trønderrock. Els dos primers van tenir el seu gran avanç en la dècada del 1970, mentre que el tercer el tenia a la dècada del 1990. El Levanger HK juga a la Primera Lliga de Dones d'Handbol. Saemien Sijte, situada a Snåsa, és un centre de la cultura sami.

Røyrvik

Trønder-Avisa, publicat a Steinkjer, és l'únic diari en tot el comtat, encara que Adresseavisen, amb seu a Trondheim, també publica el comtat. Namdalsavisa, publicat a Namsos, publica Namdalen. Els diaris locals, la majoria dels quals cobreixen un sol municipi, són Frostingen, Inderøyningen, Innherreds Folkeblad og Verdalingen, Levanger-Avisa, Lokalavisa Verran Namdalseid, Meråkerposten, Snåsningen, Steinkjer-Avisa, Stjørdalens Blad i Ytringen. El Norwegian Broadcasting Corporation té oficines a Steinkjer i executa programes de ràdio exclusivament per al comtat.

Transport[modifica | modifica el codi]

La ruta europea E06 transcorre de nord a sud al llarg de l'est del comtat, en part com una autopista. Aquesta ruta va des de Stjørdal a través de Steinkjer i Grong fins a Nordland. Altres vies importants en el comtat inclouen l'E14 entre Stjørdal a través de Meråker cap a Suècia, i la ruta regional 17 des de Steinkjer a través de Namsos i Nærøy fins a Nordland. Hi ha ferris que naveguen a la costa, i per navegar pel fiord de Trondheim hi ha l'empresa Levanger-Hokstad Ferry. El transport privat per carretera és dominant, a diferència del transport públic, que opera molt escassament. La major empresa d'autobusos del comtat és TrønderBilene.

Un tren Di 4 aturat a l'estació de Namskogan, a la Línia de Nordland.

La Línia de Nordland és un ferrocarril que va des de Trondheim a Bodø, i transcorre de nord a sud a través del comtat. Al sud de Steinkjer la Trøndelag Commuter Rail opera a Trondheim. Hi ha també dues altres línies; la Línia de Meråker, que transcorre entre Trondheim i Estocolm i s'estén al comtat des de Stjørdal a Meråker. La Línia de Namsos és utilitzada exclusivament per a la càrrega i va de Grong a Namsos. Tots els ferrocarrils són sense electrificar. L'aeroport de Trondheim, Værnes, el tercer aeroport més gran de Noruega, es troba a Stjørdal, i té connexió amb altres importants aeroports de Noruega, així com destinacions europees. Hi ha dos aeroports regionals, l'aeroport de Namsos-Høknesøra i l'aeroport de Rørvik Ryum. El servei de ferri Exprés Costaner es troba a Rørvik.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa del comtat dividit en municipis.

La capital és Steinkjer, una ciutat amb 20,527 habitants (2005).[1] Consta de 23 municipis, amb l'adhesió de Mosvik (n. 12 al mapa) a Inderøy (n. 6) el 2012.

  1. Flatanger
  2. Fosnes
  3. Frosta
  4. Grong
  5. Høylandet
  6. Inderøy
  7. Leka
  8. Leksvik
  9. Levanger
  10. Lierne
  11. Meråker
  1. Nærøy
  2. Namdalseid
  3. Namsos
  4. Namsskogan
  5. Overhalla
  6. Røyrvik
  7. Snåsa
  8. Steinkjer
  9. Stjørdal
  10. Verdal
  11. Verran
  12. Vikna

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nørd-Trøndelag». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 desembre 2015].
  2. http://www.ssb.no/befolkning/statistikker/folkendrkv/kvartal/2014-08-20?fane=tabell&sort=nummer&tabell=192947
  3. 3,0 3,1 3,2 «Nord-Trøndelag – klima» (en noruec). Dannevig, Petter - Store norske leksikon. [Consulta: Desembre 2012].
  4. «Steinkjer average conditions - base period 10 last years». Storm Weather Center. [Consulta: 3 desembre 2009].
  5. Aune 1995, p. 39
  6. 6,0 6,1 Aune 1995, p. 43
  7. Aune 1995, p. 45
  8. 8,0 8,1 Aune 1995, p. 46
  9. Aune 1995, p. 48
  10. Aune 1995, p. 64
  11. Aune 1995, p. 62
  12. Aune 1995, p. 54
  13. Aune 1995, p. 57
  14. Aune 1995, p. 63
  15. Aune 1995, p. 65
  16. Aune 1995, p. 196
  17. Aune 1995, p. 68
  18. 18,0 18,1 Aune 1995, p. 70
  19. Aune 1995, p. 72
  20. 20,0 20,1 Aune 1995, p. 76
  21. Aune 1995, p. 248
  22. 22,0 22,1 Aune 1995, p. 74
  23. Aune 1995, p. 77
  24. Aune 1995, p. 79
  25. Error en el títol o la url.«».
  26. «Population, by age and county. Absolute figures. 1 de gener de 2010». Statistics Norway. [Consulta: 22 desembre 2010].
  27. «Private households and persons per private household, by county. 1960, 1970, 1980, 1990, 2001 and 2010». Statistics Norway. [Consulta: 22 desembre 2010].
  28. «Life expectancy – remaining years for males and females at selected ages, by county». Statistics Norway. [Consulta: 22 desembre 2010].
  29. «Life expectancy – remaining years for males and females at selected ages, by county». Statistics Norway. [Consulta: 22 desembre 2010].
  30. «Foreign citizens. Number and as a percentage of population, by county. 1 January 1976–2010». Statistics Norway. [Consulta: 22 desembre 2010].
  31. «Members of religious and life stance communities outside the Church of Norway, by religion/life stance». Statistics Norway.
  32. 32,0 32,1 Halvorsen, Jemterud & Semmen 2000, p. 398
  33. Halvorsen, Jemterud & Semmen 2000, p. 404
  34. «Saami, South». Ethnologue. [Consulta: 3 gener 2011].
  35. Aune 1995, p. 203
  36. «Veg» (en noruec). Nord-Trøndelag County Municipality. [Consulta: 22 desembre 2010].
  37. «Kollektivtrafikk» (en noruec). Nord-Trøndelag County Municipality. [Consulta: 22 desembre 2010].
  38. «Utdanning» (en noruec). Nord-Trøndelag County Municipality. [Consulta: 22 desembre 2010].
  39. «Regional utvikling» (en noruec). Nord-Trøndelag County Municipality. [Consulta: 22 desembre 2010].
  40. «Medlemmer» (en noruec). Nord-Trøndelag County Municipality. [Consulta: 22 desembre 2010].
  41. «Fylkesrådet» (en noruec). Nord-Trøndelag County Municipality. [Consulta: 22 desembre 2010].
  42. «Fylkesordfører» (en noruec). Nord-Trøndelag County Municipality. [Consulta: 22 desembre 2010].
  43. «Om fylkesmannen» (en norwegian). Nord-Trøndelag County Governor. [Consulta: 22 desembre 2010].
  44. «Inderøy tingrett» (en noruec). Norwegian National Courts Administration. [Consulta: 22 desembre 2010].
  45. «Stjør- og Verdal tingrett» (en noruec). Norwegian National Courts Administration. [Consulta: 22 desembre 2010].
  46. «Namdal tingrett» (en noruec). Norwegian National Courts Administration. [Consulta: 22 desembre 2010].
  47. «Frostating lagmannsrett» (en noruec). Norwegian National Courts Administration. [Consulta: 22 desembre 2010].
  48. «Nord-Trøndelag politidistrikt» (en noruec). Norwegian Police Service. [Consulta: 22 desembre 2010].
  49. «Dagens møtende» (en noruec). Parlament de Noruega. [Consulta: 22 desembre 2010].
  50. «Brekk, Lars Peder» (en noruec). Parlament de Noruega. [Consulta: 22 desembre 2010].
  51. Statistics Norway. «BNP per sysselsatt høyest i Oslo» (en noruec). [Consulta: 26 octubre 2009].
  52. Aune 1995, p. 137
  53. «Jordbruksareal, etter fylke og bruken av arealet» (en noruec). Statistics Norway. [Consulta: 22 desembre 2010].
  54. 54,0 54,1 Aune 1995, p. 139
  55. Aune 1995, p. 131
  56. Aune 1995, p. 101
  57. Aune 1995, p. 102
  58. Aune 1995, p. 108
  59. Aune 1995, p. 147
  60. Aune 1995, p. 148
  61. Aune 1995, p. 149
  62. Aune 1995, pàg. 152–153
  63. Aune 1995, p. 154
  64. Aune 1995, p. 155
  65. Aune 1995, p. 238
  66. Aune 1995, p. 234
  67. «English». Nord-Trøndelag University College. [Consulta: 22 desembre 2010].
  68. «Ledelse» (en noruec). Central Norway Regional Health Authority. [Consulta: 22 desembre 2010].
  69. «Helse Nord-Trøndelag» (en noruec). Central Norway Regional Health Authority. [Consulta: 22 desembre 2010].
  70. Aune 1995, p. 235
  71. «Vindkraft» (en noruec). Nord-Trøndelag Elektrisitetsverk. [Consulta: 22 desembre 2010].
  72. Aune 1995, p. 239

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aune, Tormod. Hilsen Nord-Trøndelag (en noruec). Namsos: Trønderbok, 1995. ISBN 82-993613-0-3. 


Comtats de Noruega Escut de Noruega
Akershus våpen.svg Akershus | Aust-Agder vapen.svg Aust-Agder | Buskerud våpen.svg Buskerud | Finnmark våpen.svg Finnmark | Hedmark våpen.svg Hedmark | | Hordaland våpen.svg Hordaland | Møre og Romsdal våpen.svg Møre og Romsdal | Nordland våpen.svg Nordland | Nord-Trøndelag våpen.svg Nord-Trøndelag | Oppland våpen.svg Oppland | Oslo komm.png Oslo | Østfold våpen.svg Østfold | Rogaland våpen.svg Rogaland | Sogn og Fjordane våpen.svg Sogn og Fjordane | Sør-Trøndelag våpen.svg Sør-Trøndelag | Telemark våpen.svg Telemark | Troms våpen.svg Troms | Vest-Agder våpen.svg Vest-Agder | Vestfold våpen.svg Vestfold
Coat of arms of the Governor of Svalbard.svg Svalbard | Bouvet | Jan Mayen

Coord.: 64° 30′ 00″ N, 11° 40′ 00″ E / 64.50000°N,11.66667°E / 64.50000; 11.66667

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nord-Trøndelag Modifica l'enllaç a Wikidata