Vés al contingut

Partit Democristià (Noruega)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'organitzacióKristelig Folkeparti
(nb) Kristelig Folkeparti
(nn) Kristeleg Folkeparti
(se) Risttalaš Álbmotbellodat Modifica el valor a Wikidata
LemaBygge på verdier – skape verdier Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtKrF Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític noruec
IdeologiaDemocràcia Cristiana
Religiócristianisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1933
FundadorNils Andresson Lavik i Ingebrigt Bjørø Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
RORG (en) Tradueix (valor desconegut–2021) Modifica el valor a Wikidata
Membres27.122 (2016)
Membres18.582 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaDagfinn Høybråten
JoventutsNorwegian Young Christian Democrats (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Afiliació europeaPartit Popular Europeu (observador)
Representació11 escons al Storting
Storting
3 / 169 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.krf.no
Facebook: kristeligfolkeparti X: krfnorge Instagram: krfnorge Modifica el valor a Wikidata

El Partit Democristià (noruec Kristelig Folkeparti KrF) és un partit polític de Noruega d'ideologia democristiana, fundat el 1933 i dirigit per Knut Arild Hareide.

El seu líder des de 1983 fins al 1995, Kjell Magne Bondevik, va ser una de les figures polítiques modernes més destacades a Noruega, tot arribant al càrrec de Primer Ministre durant els anys 1997 i 2000 i també entre 2001 i 2005.

El partit és membre observador del Partit Popular Europeu (PPE), ja que Noruega no és estat membre de la Unió Europea.

Ideari polític

[modifica]

Econòmicament i social manté posicions conservadores, oposant-se a l'eutanàsia i l'avortament, encara que en són comprensius en casos de violació i alt risc per a la mare. Dona suport a l'accessibilitat a l'anticoncepció com una forma de reduir les taxes d'avortament. També vol prohibir la investigació sobre els fetus humans, i han expressat el seu escepticisme de propostes per liberalitzar les lleis de la biotecnologia a Noruega.

El segon govern de Bondevik va aprovar unes lleis més estrictes sobre biotecnologia, amb el suport del Partit de Centre i del Partit Socialista d'Esquerra, però fou qüestionada el 2004 per un cas d'un infant amb un rar cas de malaltia sanguínia. Pel que fa als drets dels homosexuals, dona suport que les parelles homosexuals puguin viure juntes, però s'oposa al matrimoni homosexual i a l'adopció per homosexuals. Es considera, però, neutral sobre la qüestió dels clergues homosexuals.

Història

[modifica]

El partit fou fundat com una reacció al creixent secularisme a Noruega en la dècada de 1930. Volia proposar valors culturals i espirituals com a alternativa als valors materials enfocats pels partits polítics. La causa immediata de la seva fundació va ser el fracàs de Nils Lavik, una figura popular en la comunitat religiosa, a ser designat com a candidat del Venstre (Partit Liberal), per a les eleccions legislatives noruegues de 1933. En reacció a això, es va crear el Kristelig Folkeparti amb Lavik com el seu principal candidat a la província de Hordaland. Va aconseguir ser elegit a l'Storting, el Parlament noruec, malgrat que no es presentà als altres comtats. A les següents eleccions de 1936, també es va presentar al comtat de Bergen, i hi va aconseguir un representant. A les eleccions legislatives noruegues de 1945, les primeres eleccions després de l'ocupació de Noruega per l'Alemanya Nazi, el partit es va organitzar arreu de Noruega i va assolir 8 escons.

El 1963 el Krf va formar part d'una coalició de govern de curta durada amb el Høyre (conservadors), el Venstre (liberals) i el Senterpartiet (Partit del Centre). A les eleccions de 1965 aquests quatre partits va obtenir la majoria d'escons a l'Storting i va participar en un govern de coalició entre 1965 i 1971.

El Krf es va oposar a l'adhesió de Noruega a la Comunitat Europea en el referèndum de 1972. Com que va vèncer el No, el govern laborista proeuropeu va dimitir i es va formar un govern de coalició antiCEE entre el Krf, el Venstre i el Senterpartiet. Lars Korvald es va convertir en el primer ministre durant un any, fins a les eleccions de 1973 que donaren novament la victòria als laboristes.

Les eleccions de 1981 deixaren als laboristes sense majoria al Parlament, però les negociacions per un govern de coalició van fracassar a causa de desacords sobre la qüestió de l'avortament. Tanmateix, aquesta qüestió va ser posteriorment deixada de banda, i de 1983 a 1986. Després de les eleccions legislatives noruegues de 1989 el conservador Jan P. Syse va formar un govern de coalició en minoria amb el Partit Conservador, el KrF i el Partit de Centre (Noruega) (SP) però el SP va abandonar la coalició a causa d'un desacord sobre la possible pertinença de Noruega a l'Espai Econòmic Europeu i el 3 de novembre de 1990 va ser substituït per un nou gabinet laborista encapçalat per Gro Harlem Brundtland.[1]

A les eleccions de 1997 va rebre el 13,7% dels vots i va obtenir 25 escons al Parlament. Kjell Magne Bondevik va ocupar el càrrec de Primer Ministre de 1997 a 2000, en coalició amb el Venstre i el Senterpartiet i també entre 2001 i 2005, amb el Venstre i el Høyre. A les eleccions de 2005 el KrF va rebre només el 6,8% dels vots, i el partit va passar a l'oposició.

El 22 de gener de 2019 va arribar a un acord per incorporar-se al govern de coalició d'Erna Solberg del Partit Conservador de Noruega amb el Partit del Progrés i el Partit Liberal, però el 20 de gener de 2020, el Partit del Progrés va anunciar la retirada del govern per la decisió d'acollir la família d'un nen malalt sirià incloent la seva mare, una ciutadana noruega membre d'Estat Islàmic,[2] fins que després de les eleccions legislatives noruegues de 2021 es formà un govern de coalició del Partit Laborista i l'euroescèptic Partit del Centre encapçalat pel laborista Jonas Gahr Støre.[3]

Dag-Inge Ulstein va esdevenir líder del partit en funcions després de la dimissió d'Olaug Bollestad el 22 d'agost de 2024 arran d'una queixa formal presentada contra ella per membres del personal parlamentari pel seu estil de lideratge i comportament,[4] i fou confirmat en el càrrec en la convenció del partit del 25 de gener de 2025.[5]

Resultats electorals

[modifica]
Storting
Any Vots Escons Pos. Govern
# % ± pp # ±
1933 10,272 0.8 Nou
1 / 150
 Nou 7è Oposició
1936 19,612 1.3 Augment 0.5
2 / 150
 Augment 1 Augment 5è Oposició
1945 117,813 7.9 Augment 6.6
8 / 150
 Augment 6 Disminució 6è Oposició
1949 147,068 8.4 Augment 0.5
9 / 150
 Augment 1 Augment 5è Oposició
1953 186,627 10.5 Augment 2.1
14 / 150
 Augment 5 Augment 4t Oposició
1957 183,243 10.2 Disminució 0.3
12 / 150
 Disminució 2 Disminució 5è Oposició
1961 171,451 9.6 Disminució 0.6
15 / 150
 Augment 3 Augment 4t Oposició
1965 160,331 8.1 Disminució 1.5
13 / 150
 Disminució 2 Disminució 5è Coalició
1969 169,303 9.4 Augment 1.3
14 / 150
 Augment 1 Augment 4t Coalició (1969–71)
Oposició (1971–72)
Coalició (1972–73)
1973 255,456 12.3 Augment 2.9
20 / 155
 Augment 6 = 4t Oposició
1977 224,355 12.4 Augment 0.1
22 / 155
 Augment 2 Augment 3r Oposició
1981 219,179 9.4 Disminució 3.0
15 / 155
 Disminució 7 = 3r Oposició (1981–83)
Coalició (1983-85)
1985 214,969 8.3 Disminució 1.1
16 / 157
 Augment 1 = 3r Coalició (1985–86)
Oposició (1986-89)
1989 224,852 8.5 Augment 0.2
14 / 165
 Disminució 2 Disminució 5è Coalició (1989–90)
Oposició (1990-93)
1993 193,885 7.9 Augment 0.6
13 / 165
 Disminució 1 = 5è Oposició
1997 353,082 13.7 Augment 5.8
25 / 165
 Augment 12 Augment 3r Coalició (1997–00)
Oposició (2000-01)
2001 312,839 12.4 Disminució 1.3
22 / 165
 Disminució 3 Disminució 5è Coalició (2001–05)
2005 178,885 6.8 Disminució 5.6
11 / 169
 Disminució 11 = 5è Oposició
2009 148,748 5.5 Disminució 1.3
10 / 169
 Disminució 1 Disminució 6è Oposició
2013 158,475 5.6 Augment 0.1
10 / 169
 = Augment 4t Suport extern
2017 122,688 4.2 Disminució 1.4
8 / 169
 Disminució 2 Disminució 7è Suport extern (2017–19)
Coalició (2019–20
Coalició (2020-21)
2021 113,344 3.8 Disminució 0.4
3 / 169
 Disminució 5 Disminució 9è Oposició
2025 129,886 4.2 Augment 0.4
7 / 169
 Augment 4 Augment 8è Per determinar

Líders del partit

[modifica]
  • Nils Lavik (1938-51)
  • Erling Wikborg (1951-55)
  • Einar Hareide (1955-67)
  • Lars Korvald (1967-75)
  • Kåre Kristiansen (1975-77)
  • Lars Korvald (1977-79)
  • Kåre Kristiansen (1979-83)
  • Kjell Magne Bondevik (1983-95)
  • Valgerd Svarstad Haugland (1995-2004)
  • Dagfinn Høybråten (2004-2011)
  • Knut Arild Hareide (des de 2011)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Norway Prime Minister Installed for Her 3d Time» (en anglès). The New York Times, 04-11-1990. [Consulta: 26 agost 2025].
  2. ↑ «Fremskrittspartiet trekker seg fra regjeringen». Aftenposten, 20-01-2020.
  3. ↑ Jochecová, Ketrin. «Norway’s government collapses over EU spat» (en anglès). Politico, 30-01-2025. [Consulta: 30 gener 2025].
  4. ↑ «Bollestad ferdig som KrF-leder: – Mitt eget valg» (en noruec). NRK, 22-08-2024. [Consulta: 8 octubre 2025].
  5. ↑ Anja A. T. Brekke, Helge Mikalsen. «Valgt som KrF-leder: –⁠ Vi kommer til å overraske» (en noruec). VG, 25-01-2025. [Consulta: 8 octubre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Democristià
  • (noruec) Web oficial
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Democristià_(Noruega)&oldid=36308418»