Marita Lorenz

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarita Lorenz
Dades biogràfiques
Naixement 18 d'agost de 1939 (78 anys)
Bremen
Residència Estats Units d'Amèrica
Activitat professional
Ocupació Escriptora, Agència Central d'Intel·ligència i espia
Moviment Anticastrista

IMDB: nm0520732
Modifica dades a Wikidata

Marita Lorenz (Bremen, Alemanya, 18 d'agost de 1939) és una escriptora que va ser espia nord-americana involucrada en un intent d'assassinat a Fidel Castro. Va testificar en contra de la CIA en un judici per l'assassinat de John F. Kennedy.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a la ciutat de Bremen, la llavors Alemanya Nazi. El seu pare era alemany i la seva mare nord-americana. Va viure amb la seva família en el camp de concentració de Bergen-Belsen.[1] Va sofrir una violació per part dels soldats d'ocupació als 7 anys.

El seu pare havia estat el capità del vapor de passatgers més veloç del món, l'SS Bremen, i va gaudir d'una gran reputació a la marina, fins que dos incidents ocorreguts respectivament als anys 1938 i 1941, li van treure prestigi. Al 1938, el Capità Heinrich Lorenz va ser arrestat a Nova York i acusat d'espionatge perquè uns quants agents d'intel·ligència alemanys disfressats de turistes havien viatjat amb el buc que ell comandava. Al 1941, el SS Bremen havia estat convertit en un vaixell per a Alemanya estava a punt d'atacar Anglaterra, quan va naufragar víctima d'una ofensiva aliada prop de la costa de Bremerhaven. La Gestapo va interrogar al Comodoro Lorenz. Se sospitava d'ell perquè la seva esposa era nord-americana. Encara que res va poder provar-se en contra seva, Lorenz va tornar a la guerra sense el seu previ càrrec, ja que el van rebaixar a tinent comandant. Lorenz, en efecte, havia dut a terme tasques de contra-espionatge, el mateix que la seva esposa. En 1944, ella i la seva filla Marita van ser enviades a Bergen-Belsen. Totes dues van sobreviure i després de la caiguda del règim nazi, Alice June va treballar com a assistent del responsable militar de Bremerhaven i més endavant fins a va col·laborar amb la CIA. Després que acabès la Segona Guerra Mundial, els seus pares es van mudar a Nova York. Allí els seus pares es convertirien en agents de la CIA, i serien peces claus en la Guerra Freda.

Coneix a Fidel Castro[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Henrich Lorenz, era el capità d'un luxós vaixell anomenat "Berlin IV"e el qual ell i Marita viatjaren a l'Havana, el febrer de 1959. Mentre estaven al port, el líder cubà Fidel Castro es trobava allí realitzant una inspecció. Observant el luxós vaixell, s'acostà i es presentà al seu Kapitän Henrich Lorenz, i aquest li presentà a la seva filla Marita de 19 anys d'edat.

« : "Me fijé en el mayor de ellos, que fumaba un puro, y le pregunté qué quería. 'Subir al barco para verlo', respondió. Y yo le dije: 'De acuerdo, suba'". Estaba subyugada. ¡Fidel desprendía una fuerza seductora enorme! "Él me preguntó dónde estaba mi camarote. Una vez allí, tras abrir la puerta, me empujó al interior, me atrajo hacia sí y me abrazó. Ese fue mi primer beso con un hombre" »
— Marita Lorenz a Paris Match[2]

Ella es va fixar en el  líder cubà de 33 anys d'edat, i aquest no va poder evitar l'atracció que havia començat a sentir per la jove alemanya; tant així, que no dubtà a demanar-li el número de telèfon a Nova York. Una setmana després, Marita va rebre una trucada de Fidel Castro, demanant-li que tornés a l'Havana i ella va acceptar. El 20 de maig de 1959, des del seu suite 1222 a l'Hotel Havana Riviera, la Marita li va escriure a la seva mare: "Estic bé, tinc tot i sóc feliç". Li va explicar així mateix que "aquest matí Fidel està en Serra Mestra", que "va a tornar en algun moment de la nit" i que, quan es va despertar, va trobar l'habitació plena de flors.

Es converteix en l'amant de Fidel Castro[modifica | modifica el codi]

Des de llavors va exercir com a secretària personal del líder de la revolució cubana i es van convertir en amants. Després de set mesos, Marita va quedar-se embarassada del Fidel. Poc temps després va ser segrestada per agents, presumptament de la CIA, que després de drogar-la li van indicar que havia avortat, encara que dècades més tard va saber que el seu fill va sobreviure.[3] Temps després va acabar la seva relació amb Fidel Castro i va tornar a Nova York.

« "Fue muy difícil ver esas imágenes en pantalla, porque aún quiero a Fidel, aún lo extraño... fue mi primer amor. No pude contener las lágrimas. Todo de mí le perteneció a él en Cuba. Por otro lado, odio la forma en que Estados Unidos lo ve en su gobierno de Cuba, pero tengo esperanza de que esto cambie. Tengo los momentos de nuestra relación como grandes recuerdos". »
— Marita Lorenz después de la premiere de Querido Fidel.[1]

Agent de la CIA[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: CIA

Un informe secret del FBI, que data del 21 de maig de 1960, confirma que "Miss Lorenz va ser considerada com una de les núvies de Fidel Castro" i que va quedar embarassada d'ell. Abans que veiés la llum pública en 1988, l'informe va circular en un àmbit estret i va cridar l'atenció entre la cúpula de la CIA.

Durant 1959, la Marita va rebre diverses visites per part d'agents de l'FBI, que li explicaven coses horroroses sobre Fidel Castro. Poc a poc van començar a guanyar-se la seva confiança i es va unir al moviment anicastrista.

Al seu retorn va ser reclutada per l'agent de la CIA Frank Sturgis (a qui el mateix Fidel va arribar a considerar com "el millor i més perillós agent de tota la història de la CIA"), i entrenada per assassinar a Fidel Castro en l'estació JMWAVE de la CIA. El cap de la Brigada Anticomunista Internacional, Gerry Patrick Hemming, va ser el seu entrenador. Sabent que havia escapat amb vida d'un camp de concentració, li repetien sense parar que "qui va sobreviure a Bergen-Belsen pot treballar per a la CIA". Certs documents del FBI recullen declaracions de Sam Giancana, un dels caps de la màfia, fanfarronejant de tenir a una noia disposada a enverinar a Fidel Castro. Successor d'Al Capone, Giancana calculava per aquell temps que l'expropiació dels casinos equivalia, per a la màfia, a perdre 100 milions de dòlars anuals.

Va ser enviada a Cuba amb càpsules de verí amagades en la seva maleta.[4] Estant ja en presència de Fidel, aquest li va preguntar si havia vingut a matar-lo, i ella va respondre que sí. Llavors, Fidel va donar-li una pistola a la Marita dient que nungú no el podria matar. L'espía, efectivament, no el va matar.[5]

Amant de Pérez Jiménez[modifica | modifica el codi]

Al 1961, va conèixer a l'ex president de Veneçuela Marcos Pérez Jiménez, amb el qual va mantenir una relació de la qual va quedar embarassada, donant a llum a una nena: Mónica Mercedes, "una filla de la Guerra Freda", com l'anomena Wilfried Huismann.[6]

Assassinat de John F. Kennedy[modifica | modifica el codi]

També va ser vinculada amb l'assassinat del president dels Estats Units John F. Kennedy. Marita va acabar sent, a mitjans del setanta, un dels testimonis que va convocar l'Investigation Committee. Gràcies a aquesta exposició va perdre el seu treball a l'FBI i va sobreviure "a més d'un atemptat", el mateix que la seva filla Mónica i el seu segon fill, Mark, nascut en 1969 del seu casament amb Mark Yurasits, agent del FBI.[7]

Lorenz va atestar sobre aquest pla d'assassinat de Kennedy davant el Comitè Selecte sobre Assassinats (HSCA). El seu testimoni va ser investigat pel comitè de política i est va afirmar que era poc fiable.[8]

En 1993, Lorenz va ser entrevistada per l'escriptor de la revista Vanity Fair, Ann Louise Bardach, que la va descriure com "una santa patrona dels amants de la conspiració". Bardach va escriure "almenys la meitat de la seva història és fàcilment documentada per comptes d'uns altres i memoràndums del FBI, l'altra meitat manca de corroboració, i de vegades, va en contra de l'evidència existent ".

Informant[modifica | modifica el codi]

El 1970, Lorenz es va casar amb el gerent d'un edifici d'apartaments que treballava per a Nacions Unides. Poc després de l'Oficina Federal de Recerques la va reclutar per espiar a diplomàtics soviètics. Malgrat que ella estava vivint en un apartament de luxe, Lorenz i la seva filla de catorze anys d'edat –filla il·legítima de l'ex president veneçolà Marcos Pérez Jiménez– vivien del benestar de l'Estat de Nova York. Lorenz havia conegut el Marcos a Miami, el 1961, dos anys abans de ser arrestat i deportat a Espanya. Marcos va afirmar que volia reunir-se amb ella perquè sabia que la seva filla era en realitat la filla de Fidel Castro. Anys més tard, al programa de televisió "Geraldo", afirmaria que el seu contacte amb Jiménez va ser "una missió" per a la CIA.

« : "De acuerdo con su contacto del FBI, Marita ella se ofreció voluntariamente, hurgando en la basura todas las noches en busca de información útil. Con el tiempo se separó de su marido, se volvió a casar y luego se juntó con un mafioso, que la acomodó en un subterráneo de la parte superior del lado Este. Por desgracia, su amante fue irregular en la prestación de apoyo financiero, probablemente debido a la naturaleza de su negocio. Sin embargo, Marita logró sobrevivir a lo largo de los años por ser informante pagado por las agencias policiales locales y federales, incluyendo el FBI, Aduanas y la DEA. Pero Marita Lorenz, siempre vivía al borde ". »
Gaeton Fonzi, The Last Investigation (1993)[9][10]
« Toda mi vida estuve vinculada, directa o indirectamente, a los servicios secretos, bien a través de mis amigos mafiosos o a través de empresas de seguridad y de detectives privados, como Wackenhut, una empresa muy cercana a la CIA. Hoy vivo en una ratonera en Queens, en un semisótano, con mi gato, mi tortuga y mi pez naranja. Sólo tengo un deseo: partir. »
— Marita Lorenz, Entrevista a Paris Match[11]

Pel·lícula amb la seva vida[modifica | modifica el codi]

Es va fer una pel·lícula amb la seva vida anomenada Querido Fidel: La historia de Marita Lorenz, estrenada el 26 de juliol de 2002.[12] Aquesta pel·lícula està basada en la seva autobiografia anomenada Lieber Fidel - Mein Leben, meine Liebe, mein Verrat (Volgut Fidel - La meva vida, el meu amor, la meva traïció) que Lorenz va publicar a 1993.[13] Dirigida per Wilfried Huismann, produïda per Sud Films i distribuïda per Canyella Films. Actualment la pel·lícula de Hollywood serà realitzada per la companyia Sony Pictures Entertainment, i portarà el nom de Marita l'actriu guanyadora de l'Oscar Jennifer Lawrence.[14]

Actualitat (2016)[modifica | modifica el codi]

Actualment viu en una llar de retir a Queens, Nova York.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Marita Lorenz: «Aún extraño a Fidel» Juan José Olivares La Jornada.
  2. Marita Lorenz contó detalles sobre la vida sexual de Fidel Castro
  3. La Mata Hari del Caribe
  4. «La historia de película de Marita Lorenz, la mujer que pudo matar a Fidel Castro». La Razón, 13-06-2015.
  5. Marita, la amante que no pudo asesinar a Fidel Castro.
  6. Obligada por la CIA, pero también por despecho hacia Castro, Marita trabó relación con el ex dictador de Venezuela, el general Marcos Pérez Jiménez, uno de los principales financistas de la campaña contra Cuba.
  7. Marita Lorenz: “Dear Fidel - my life, my love, my betrayal” (Título original Lieber Fidel - Mein Leben, meine Liebe, mein Verrat Querido Fidel - Mi vida, mi amor, mi traición), Cunning Publishing House, Munich 2001, ISBN 978-3-471-78079-4
  8. Gaeton Fonzi acerca de Marita Lorenz
  9. Gaeton Fonzi, "The Last Investigation," publicado por Thunder's Mouth Press en 1993. 448 páginas idioma inglés ISBN 1560250526 ISBN 978-1560250524
  10. Marita Lorenz
  11. O'Mahony, Olivier. «Marita Lorenz, examante de Fidel Castro: 'Era un narcisista'» (en español), 03/09/2016 08:29. [Consulta: 27 novembre 2016].
  12. Sitio Oficial de la Pelicula
  13. La Mata Hari de Fidel
  14. «Jennifer Lawrence hará de la amante de Fidel Castro». El Mundo.
  15. «Marita Lorenz, examante de Fidel Castro: 'Era un narcisista'» (en es). ELMUNDO.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marita Lorenz. “Dear Fidel - my life, my love, my betrayal” (amb Wilfried Huisman) (Títol original Lieber Fidel - Mein Leben, meine Liebe, mein Verrat Volgut Fidel - La meva vida, el meu amor, la meva traïció), Cunning Publishing House, Munic 2001, ISBN 978-3-471-78079-4
  • Benvolgut Fidel - La meva vida, el meu amor, la meva traïció, Llesta Verlag, Munich 2001, ISBN 3471780793
  • Marita (amb Ted Schwarz), Goldmann, Munich 1994, ISBN 3442428335 (traducció de l'edició original anglesa, de 1993)
  • Jo vaig ser l'espia Que estimo al Comandant (amb Idoya Noain), Edicions Península, Barcelona, 2015 ISBN 978-84-9942-421-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]