Wilma Lipp

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWilma Lipp
Dades biogràfiques
Naixement 26 d'abril de 1925 (93 anys)
Viena
Activitat professional
Ocupació Cantant i cantant d'òpera
Veu Soprano
Premis i reconeixements

IMDB: nm0513576
Modifica dades a Wikidata

Wilma Lipp (Viena, 26 d'abril de 1925) és una cantant d'òpera austríaca en la tessitura de soprano.

Biografia[modifica]

Wilma Lipp va néixer al districte de Döbling de Viena, filla d'un arquitecte de Hietzing, un altre districte de Viena. Des de l'edat d'11 anys va rebre lliçons de cant, en principi amb Friedl Sindl i Paola Novikova, més tard, entre altres, amb Toti Dal Monte a Milà i Anna Bahr-Mildenburg a l'Acadèmia de Música de Viena. En 1943, a l'edat de 17 anys, va fer el seu debut a Viena en el paper de Rosina de El barber de Sevilla de Rossini, en una representació a l'aire lliure a la Heldenplatz de Viena. El mateix any va cantar el paper de Gilda el Rigoletto de Verdi al Konzerthaus de Viena.[1]

En 1945 va ser contractada per l'Òpera Estatal de Viena com alumne i més tard pel seu cor. El seu primer paper va ser la Kate Pinkerton de Madama Butterfly de Puccini. També va fer La núvia venuda de Bedřich Smetana, Hänsel und Gretel d'Engelbert Humperdinck, Les noces de Fígaro (el paper de Barbarina) de Mozart, Rigoletto (la comtessa Ceprano), i Capriccio de Richard Strauss (la cantant italiana). A continuació va cantar l'Adele de l'opereta Die Fledermaus de Johann Strauss II, paper que interpretarà amb èxit al llarg de més de vint anys.[1]

La primera representació del paper de la Reina de la Nit de l'òpera de Mozart La flauta màgica, una de les seves creacions més llegendàries, va tenir lloc el 13 de gener de 1948, sota la direcció de Josef Krips. Fins a l'any 1956, la va interpretar 132 vegades a la Staatsoper (Òpera Estatal) de Viena.[1] Josef Krips la va dirigir en nombroses ocasions i fins i tot va ser el pianista acompanyant en els seus recitals, com en el de 1964 a la Musikverein de Viena.

En 1953 va esdevenir, amb només 28 anys, la més jove cantant de la història de l'Òpera Estatal de Viena. A la reobertura d'aquest teatre després de la Segona Guerra Mundial, en 1955, va cantar el papers de Konstanze, la Reina de la Nit, Oscar i Musetta. Són especialment recordats per la seva tècnica els papers de Marguerite (Faust), Antonia (Les contes d'Hoffmann), Nedda (Pagliacci) i Eva (Die Meistersinger von Nürnberg). Especialista de Mozart, va brillar en els papers més dramàtics d'aquest compositor, com ara Pamina (La flauta màgica), la comtessa Almaviva (Les noces de Fígaro) i Donna Elvira (Don Giovanni).[1]

A la reobertura del Theater an der Wien l'any 1962, Wilma Lipp va canviar de paper en La flauta màgica, per fer de Pamina en comptes de la Reina de la Nit, al costat de Nicolai Gedda (Tamino), sota la direcció de Herbert von Karajan.[1]

En l'òpera de Viena va aparèixer unes 1200 vegades a l'escenari.[1] A més a més, també es va dedicar a donar recitals i a la música sacra. Va cantar regularment a la Musikverein de Viena. Va cantar també a Amèrica del Nord i del Sud.

En 1948 va cantar per primera vegada al Festival de Salzburg, ho va fer en el paper de Konstanze de Die Entführung aus dem Serail de Mozart, sota la direcció de Josef Krips. Va cantar a continuació a La Scala de Milà en 1950 (la Reina de la Nit i Konstanze), a l'Òpera de París, al Teatre Nacional de Munic, al Deutsche Oper Berlín, al Royal Opera House Covent Garden (1950 i 1951), al Festival de Salzburg, al Festival de Bayreuth (1951, l'ocell del bosc de Siegfried), al Festival de Bregenz (Annina en Eine Nacht in Venedig de Johann Strauss II), i al Festival d'Edimburg (Konstanze).[1]

En 1950 va cantar Konstanze en el primer enregistrament complet de l'òpera sota la direcció de Josef Krips. Va ser contractada per nombrosos teatres d'òpera i va interpretar Violetta de La Traviata de Verdi i el paper principal de Manon de Jules Massenet. Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona va interpretar en febrer de 1951 La flauta màgica[2] i en gener de 1957 Martha de Friedrich von Flotow.[3]

En 1962 Wilma Lipp va fer el seu debut a San Francisco fent el paper de Micaela en Carmen,[4] i cantant més tard al mateix teatre els papers de Sophie (Rosenkavalier),[5] Alice Ford (Falstaff),[5] i Nedda en Pagliacci.[6] Va cantar també a Brussel·les, París, Buenos Aires i Zuric, on va tornar a cantar Lisa de l'opereta Das Land des Lächelns i Anna Elisa en Paganini, ambdues de Franz Lehár.

A començaments dels anys 1970 va començar a retirar-se lentament dels escenaris. Als últims anys de carrera va actuar a l'Òpera Estatal i al Volksoper de Viena, al Festival de Bregenz, a l'Òpera de Zuric i al Festival de Salzburg. Amb el paper de Marianne (Der Rosenkavalier) va fer el seu comiat dels escenaris el 5 de juny de 1981, després de gairebé quaranta anys d'activitat, al Festival de Salzburg. En 1982, va ser nomenada membre honorari de l'Òpera Estatal de Viena. Als anys 1983 i 1984, va tornar temporalment al Festival de Salzburg (Marianne) i en 1986 al Teatro Regio de Torí.[1]

Ensenyament[modifica]

Wilma Lipp dóna classes al Mozarteum de Salzbourg. Entre els seus alumnes es troben Kathleen Cassello,[7] Birgid Steinberger, Ingrid Habermann, Eva Lind i Iride Martinez.[8] Aquestes cantants han brillat particularment en els papers de Wilma Lipp. En 1998 va ser nomenada professora emèrita.

Filmografia[modifica]

  • Unsterblicher Mozart – Wilma Lipp canta Die Entführung aus dem Serail, Don Giovanni i Les noces de Fígaro
  • Das Dreimäderlhaus. Wilma Lipp canta l'Ave Maria de Schubert
  • Der Kardinal – Wilma Lipp interpreta el papel d'una catòlica en temps del nazisme
  • Der Rosenkavalier – Festival de Salzburg 1982, direcció i posada en escena de Herbert von Karajan
  • Wochenschau – Pel·lícula de postguerra, Wilma Lipp canta Frühlingsstimmenwalzer (veu de primavera) amb motiu de la visita de John F. Kennedy
  • Karussell 1967 – Show televisar. Wilma Lipp canta àries d'operetes
  • The Salzburg festival – Pel·lícula de Tony Palmer. Wilma Lipp hi és entrevistada
  • Zeitzeugen - Wege zur Zweiten Republik - Documental de l'ORF
  • 50 Jahre Wiedereröffnung Wiener Staatsoper - Wilma Lipp, Elisabeth Schwarzkopf i Sena Jurinac són les invitades d'honor de la gala del 50è aniversari de la reobertura de l'Òpera de Viena (2005)

Enregistraments[modifica]

Obres Intèrprets Direcció musical Any
Joseph Marx, Lieder Lipp, Dermota, Seefried, Auger Joseph Marx 1952
Capriccio, Strauss Lipp (La chanteuse italienne), Lisa della Casa, Schöffler, Dermota Karl Böhm 1953
Die Entführung aus dem Serail, Mozart Lipp (Konstanze), Ludwig, Loose, Klein, Koreh Krips 1950
Falstaff Verdi Lipp (Nanetta), Fischer, Holm, Cunitz Solti 1954
Falstaff, Verdi Lipp (Alice Ford), Fischer-Dieskau Mario Rossi 1966
La fille du régiment, Donizetti Lipp (Marie), Friedrich, Litz Schüchter 1952
Die Entführung aus dem Serail, Mozart Lipp (Konstanze), Wunderlich, Steffek Hollreiser 1962
Die Zauberflöte, Mozart Seefried, Ludwig, Greindl, Lipp (La reine de la nuit), Schmitt-Walter, Oravez Furtwängler 1949
Die Zauberflöte, Mozart Seefried, Dermota, Greindl, Lipp (La reine de la nuit), Kunz, Oravez Furtwängler 1951
L'elisir d'amore, Donizetti Lipp (Adina), Dermota Krips 1953
Die Zauberflöte, Mozart Seefried, Dermota, Weber, Lipp, Kunz, Loose Karajan 1950
Die Zauberflöte, Mozart Güden, Simoneau, Böhme, Lipp, Berry, Loose Böhm 1955
Die Zauberflöte, Mozart Stich-Randall, Schock, Lipp Keilberth 1953
Die Zauberflöte, Mozart (extractes) Lipp (Pamina), Schock, Frick, Kunz Schüchter 1963
Don Giovanni Mozart Waechter, Grümmer, Lipp (Elvira), Scovotti, Evans Schmidt-Isserstedt 1963
Rèquiem (Mozart) Lipp, Höngen, Dickie, Weber Horenstein 1956
Idomeneo, Mozart Lipp (Ilia), Grümmer, Lewis, Kmentt Schmidt-Isserstedt 1964
Les noces de Fígaro, Mozart Lipp (Comtesse Almaviva), Popp, Kerns, Siepi Stein 1973
Faust Gounod Lipp (Marguerite), Kmentt, Ghiaurov, Sereni, Höngen Prêtre 1961
Rèquiem (Mozart) Lipp, Rössel-Majdan, Dermota, Berry Karajan 1963
Missa en Do menor, Mozart Lipp, Ludwig, Dickie, Berry Grossmann 1950
Passió segons Sant Mateu, Bach Lipp, Ludwig, Wunderlich, Berry Böhm 1961
Novena Simfonia, Beethoven Lipp, Boese, Wunderlich, Crass Klemperer 1961
Novena Simfonia, Beethoven Lipp, Dickie, Höffgen, Frick Schuricht 1956
Novena Simfonia, Beethoven Lipp, Patzak, Höngen, Weber Horenstein 1950
Un Rèquiem alemany, Brahms Lipp, Waechter Klemperer 1956
Faust (Gounod) Gounod Lipp (Marguerite), Kmentt, Uhde, Waechter, Höngen Prêtre 1963
Un Rèquiem alemany, Brahms Lipp, Crass Sawallisch 1965
Les contes d'Hoffmann, Offenbach Lipp (Olympia), Schock, Mödl, Trötschel Szenkár 1953
La bohème, Puccini Eipperle, Lipp (Musetta), Terkal, Poell Krauss 1952
La bohème, Puccini Lipp (Mimi), Anton Dermota Krips 1965
Orfeu i Eurídice, Gluck Lipp (Euridice), Ludwig, Schädle Krips 1965
Fra Diavolo, Auber Lipp (Zerline), Schock, Pease, Zollenkopf Schüchter 1954
Martha, Flotow Lipp (Lady Harriet), Kmentt, Plümacher Schüchter 1951
Pagliacci, Leoncavallo Lipp (Nedda), Hopf, Pease, Braun Sawallisch 1954
Die Fledermaus, Strauß Güden, Lipp (Adele), Dermota, Patzak Krauss 1950
Die lustigen Weiber von Windsor, Nicolai Lipp (Frau Fluth), Rössl-Majdan, Nissen, Schädle, Terkal Schüchter 1953
Die Fledermaus Strauß Scheyrer, Lipp (Adele), Terkal Otto Ackermann 1959
Die Fledermaus, Strauß Lipp (Rosalinde), Holm, Schock Stolz 1966
Wiener Blut, Strauß Güden, Lipp (Pepi), Gruber, Schock Stolz 1967
Der Vogelhändler, Zeller (Querschnitt) Zadek, Lipp (Christl), Patzak Paulik 1955
Ein Walzertraum, O. Straus (Extraits) Schock, Lipp (Franzi) Stolz 1967
Výleti pánĕ Broučkovy, Janáček Wunderlich, Fehenberger, Lipp Keilberth 1959
Der Bettelstudent, Millöcker Lipp (Laura), Rethy, Rosette Anday, Christ, Waechter Paulik 1951
Die lustige Witwe, Lehár Lipp (Hanna), Grundén, Mottl Paulik 1958
Der Bettelstudent, Millöcker Lipp (Laura), Schädle, Töpper, Terkal, Böhme Schmidt-Boelke 1956
Siegfried, Wagner Aldenhoff, Varnay, Lipp (Waldvogel) Karajan 1950
Fidelio, Beethoven Nilsson, Vickers, Lipp (Marzelline), Unger Karajan 1960
Fidelio, Beethoven Nordmo Løvberg, Lipp (Marzelline), Dickie Karajan 1961
Faust, Gounod Lipp (Marguerite), Domingo, Siepi, Sereni Märzendorfer 1968
Der Rosenkavalier (Extractes), Strauss Rysanek, Lipp (Sophie), Seefried, Wunderlich André Cluytens 1966
Der Rosenkavalier, Strauss Tomowa-Sintow, Baltsa, Perry, Lipp (Leitmetzerin) Karajan 1984
Der Rosenkavalier, Strauss Leonie Rysanek, Irmgard Seefried, Lipp (Sophie) Cluytens 1966
Gianni Schicchi, Puccini Fischer-Dieskau, Lipp (Nella) Erede 1975

Distincions[modifica]

Font de traducció[modifica]

  • Pàgina traduïda a partir de les equivalents francesa i alemanya.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon (en alemany). 4. Munic: K. G. Saur Verlag GmbH, 2003, p. 2745. ISBN 3-598-11598-9. 
  2. «Liceo - Últimas funciones de ópera». La Vanguardia, 11-02-1951, pàg. 16.
  3. «Liceo - Reposición de "Marta", de Flotow». La Vanguardia, 08-01-1957, pàg. 20.
  4. «"Carmen"». The Petaluma Argus-Courier, 15-09-1962, pàg. 8.
  5. 5,0 5,1 «"Falstaff"». The Petaluma Argus-Courier, 06-10-1962, pàg. 8.
  6. Perlee, Charles D. «"La Boheme" To Open 26th Opera Season». The San Bernardino County Sun, 19-10-1962, pàg. 38.
  7. «Dos divos que vienen del teatro de Karlsruhe». La Vanguardia, 20-06-1991, pàg. 45.
  8. Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon (en alemany). 4. Munic: K. G. Saur Verlag GmbH, 2003, p. 2957. ISBN 3-598-11598-9. 

Enllaços externs[modifica]