Cándido Antonio Sibilio Hughes

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Chicho Sibilio)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCándido Antonio Sibilio Hughes
Chicho Sibilio FCBarcelona.JPG
Biografia
Naixement 3 octubre 1958
San Cristóbal
Mort 10 agost 2019 (60 anys)
San Gregorio de Nigua
Causa de mort Diabetis mellitus
Altres noms Chicho Sibilio
Alçada 200 centimetres (2,0 m)
Pes 92 kg
Activitat
Ocupació Entrenador de basquetbol i jugador de bàsquet
Esport basquetbol
Classe de competició basquet masculí
Posició a l'equip Aler
Trajectòria
Durada Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
1976–1989 FC Barcelona
1989–1993 Saski Baskonia
Participà en
1987Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1987
1986Campionat del Món de bàsquet masculí de 1986
1985Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1985
1983Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1983
1982Campionat del Món de bàsquet masculí de 1982
1981Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1981
1980Jocs Olímpics d'estiu de 1980

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Cándido Antonio Sibilio Hughes (San Cristóbal, 3 d'octubre de 1958 San Gregorio de Nigua, 10 d'agost de 2019), més conegut com a Chicho Sibilio, fou un jugador de bàsquet dominicà nacionalitzat espanyol.

Conegut pel seu llançament exterior, Chicho Sibilio va ser un esportista elegant i la seva mecànica de tir va ser imitada per les següents generacions. Va marcar una època llegendària al Barça i a la selecció espanyola, formant part del triangle màgic amb Solozábal i Epi.[1][2]

Va arribar a Barcelona molt jove, on va passar la major part de la seva carrera al FC Barcelona, entre 1976 i 1989, amb Aíto García Reneses com a entrenador i tenint com a companys d’equip a Nacho Solozábal, Andrés Jiménez, Epi i Audie Norris. El 1977 es nacionalitzà espanyol, i es va incorporar al primer equip del Barça amb qui va aconseguir 5 títols de l’ACB, 8 copes, 2 recopes d’Europa, 1 copa Korac i 1 mundial de clubs.[2]

El 1989 es va incorporar a l'equip del Taugrés (TAU) de Vitòria fins a la seva retirada el 1993.[3]

Va ser membre de la selecció de bàsquet d'Espanya durant 7 temporades,[2] entre 1980 i 1987, on va debutar el 9 de juliol de 1980 en els jocs olímpics de Moscou davant la selecció de l'URSS anotant 17 punts i on la selecció va finalitzar en quarta posició. Va guanyar la medalla de plata en l'Eurobasket de Nantes del 1983 i va jugar el seu últim partit amb la selecció el 28 de gener de 1987 a Trieste, contra la selecció de bàsquet d'Itàlia anotant 2 punts.[1] Amb la selecció espanyola va disputar un total de 87 partits.[3]

El 1993 va tornar al seu país. El 2003, va iniciar un projecte per la creació a d'una escola de bàsquet a Santo Domingo per a formar joves jugadors amb talent i ajudar-los a tenir projecció en aquest esport.[1] Agreujada la seva salut a causa d’una diabetis, va morir als 60 anys a la seva finca de San Gregorio de Nigua, a la República Dominicana, el seu país natal, el 10 d'agost de 2019.[3]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Álvarez, Robert. «Chicho Sibilio, el jugador d’esmòquing». El País, 11-08-2019. [Consulta: 12 agost 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mor Chicho Sibilio, icona mítica del Palau Blaugrana». Ara, 10-08-2019. [Consulta: 11 agost 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Mor Chicho Sibilio als 60 anys d'edat». L’Esportiu, 10-08-2019. [Consulta: 11 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]