Nuon Chea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNuon Chea
Nuon Chea on 31 October 2013.jpg
Nuon Chea durant els darrers dies del seu judici a Cambodja (2013) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(km) នួន ជា Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Лау Бен Кон Modifica el valor a Wikidata
7 juliol 1926 Modifica el valor a Wikidata
Voat Kor (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 2019 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Phnom Penh (Cambodja) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPailin Province (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Royal arms of Cambodia.svg Primer ministre de Cambodja
27 setembre 1976 – 25 octubre 1976
← Pol PotPol Pot → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsHermano No. 2
Germà número 2 Modifica el valor a Wikidata
ReligióBudisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Thammasat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i revolucionari Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de Kamputxea (1951–1981)
Partit Comunista de Tailàndia
Communist Party of Indochina (en) Tradueix (–1951) Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeLy Kimseng (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLao Liv (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Dos Peanh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perGenocidi de Cambodja
crim contra la humanitat  (presó perpètua) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm3031645 Modifica el valor a Wikidata

Lao Kim Lorn,[1] més conegut com a Nuon Chea (khmer នួន ជា), i alternativament com Long Bunruot (khmer ឡុង ប៊ុនរត្ន) o Rungloet Laodi (khmer រុងឡឺត ឡាវឌី tailandès รุ่งเลิศ เหล่าดี),[2] (Voat Kor, 7 de juliol de 1926Phnom Penh, 4 d'agost de 2019) va ser un polític cambodjà, considerat l'ideòleg dels Khmers rojos. També va ser Primer ministre de Cambodja durant el mes d'octubre de 1976.

Conegut de vegades com «Germà número dos» (khmer បងធំទី២), va ser la mà dreta del líder dels khmers rojos Pol Pot durant el genocidi de Cambodja entre 1975 i 1979. Detingut el 2007, el 2014 va ser condemnat per crims contra la humanitat juntament amb Khieu Samphan, i el 2018 condemnat per genocidi.[3][4] Morí el 4 d'agost de 2019 mentre complia condemna.

Primers anys[modifica]

Nuon Chea va néixer amb el nom de Lao Kim Lorn el 7 de juliol de 1926 a la localitat de Voat Kor, a la província de Battambang, Protectorat de Cambodja.[1][5] El pare de Nuon, Lao Liv, treballava com a comerciant i com a agricultor de blat de moro, mentre que la seva mare, Dos Peanh, era sastre. Una entrevista d'un investigador japonès el 2003 amb Nuon Chea va citar que Liv era xinès, mentre que Peanh era filla d'un immigrant xinès de Shantou i la seva esposa khmer.[6] El 2011, però, Chea va dir al Tribunal de Khmers rojos que només era un quart xinès a través del seu pare mig xinès.[7] De petit, va ser criat en costums xinesos i khmers. La família resava al temple budista theravada, però observava costums religiosos xinesos durant l'Any nou xinès i el festival Qingming. Va començar l'escola als set anys i es va educar en tailandès, francès i khmer.[6]

A la dècada de 1940, va estudiar a l'escola Wat Benchamabophit i a la facultat de Dret de la Universitat Thammasat de Bangkok i va treballar a temps parcial pel Ministeri d'Afers Exteriors tailandès. A Bangkok va començar les seves activitats polítiques al Partit Comunista de Siam.[8] Va ser elegit secretari general adjunt del Partit dels Treballadors de Kamputxea (més tard rebatejat com a Partit Comunista de Kamputxea) al setembre de 1960.[9] A la Kamputxea Democràtica va ser generalment conegut com a «Germà Número Dos».[10] A diferència de la majoria dels líders dels Khmers rojos, Chea no va estudiar a París.[10]

Tal com es documenta als arxius soviètics, Chea va tenir un paper important en la negociació de la invasió nord-vietnamita de Cambodja el 1970, amb la intenció de forçar el col·lapse del govern de Lon Nol: «A l'abril-maig de 1970, moltes forces nord-vietnamites van entrar a Cambodja en resposta a la crida de suport dirigida al Vietnam no per Pol Pot, sinó pel seu subaltern Nuon Chea». Nguyễn Cơ Thạch recorda: «Nuon Chea ha demanat ajuda i hem alliberat cinc províncies de Cambodja en deu dies». L'any 1970, de fet, les forces vietnamites van ocupar gairebé una quarta part del territori de Cambodja, i la zona de control comunista va créixer diverses vegades, ja que el poder a les anomenades regions alliberades es va donar al CPK [Khmers rojos]. Aleshores, les relacions entre Pol Pot i els líders nord-vietnamites eren especialment càlides.[11] El nord-vietnamites va confiar en Nuon Chea més que en Pol Pot o Ieng Sary, tot i que Chea «va enganyar constantment i conscientment als principals vietnamites sobre els plans reals dels líders khmers». Com a resultat, «Hanoi no va emprendre cap acció en benefici propi per canviar el patró de poder als quadres superiors del Partit Comunista».[11]

Carrera[modifica]

Amb la recent proclamada legislatura estatal, l'Assemblea Representativa del Poble de Kamputxea va celebrar la seva primera sessió plenària entre l'11 i el 13 d'abril de 1976, en la que Chea va ser escollit president del seu Comitè Permanent. Va ocupar el càrrec de primer ministre en funcions quan Pol Pot va dimitir durant un mes per raons de salut.[12] Segons Dmitri Mossiakov, «A l'octubre de 1978, Hanoi encara creia que hi havia dues figures destacades del partit a Phnom Penh que simpatitzaven amb Vietnam: Nuon Chea i l'ex primer secretari de la zona de l'est, So Phim... Els vietnamites esperaven que aquestes figures encapçalarien una revolta contra Pol Pot va resultar sense fonament: Phim va morir durant la revolta el juny de 1978, mentre que Nuon Chea, com se sap, va resultar ser un dels seguidors més devots de Pol Pot; no es va unir al costat vietnamita... És difícil d'entendre per què fins a finals de 1978 es va creure a Hanoi que Nuon Chea era "el seu home" malgrat que tota l'experiència prèvia demostrava tot el contrari. Hanoi era conscient del seu recolzament a Pol Pot, les seves exigències que la "minoria vietnamita no s'hauria de permetre residir a Kamputxea", la seva crueltat extrema, així com el fet que, "en comparació amb Nuon Chea, la gent considerava Pol Pot un exemple de bondat"?».[11]

Chea es va veure obligat a abandonar el càrrec de president de l'Assemblea, juntament amb tots els altres, ja que els vietnamites van capturar Phnom Penh el gener de 1979.[13][14] Segons el comandant de la presó Kaing Guek Eav (més conegut com a «Duch»), que va descriure Chea com "l'home principal per a les matances" i va manifestar que "[Chea] em va ordenar que matés tots els presos restants" a Tuol Sleng poc abans del final del règim; Chea es va posar "furiós" que Duch fracassés en la destrucció dels extensos arxius de Tuol Sleng documentant tortures i assassinats massius a la presó abans que els vietnamites prenguessin el lloc.[13][14] El desembre de 1998, Chea es va rendir com a part de les últimes restes de la resistència dels Khmers rojos establerta a Pailin, prop de la frontera amb Tailàndia.[15] El govern del primer ministre Hun Sen, que anteriorment era membre dels Khmers Rojos, va acceptar abandonar els intents de perseguir a Chea, una decisió que va ser condemnada pels governs occidentals.[16]

Arrest i judici[modifica]

El 19 de setembre de 2007, Chea, de 81 anys, va ser arrestat a la seva casa de Pailin i enviat al Tribunal de Khmers rojos a Phnom Penh, que el va acusar de crims de guerra i crims contra la humanitat.[17] Després de la seva detenció se'l va mantenir en presó preventiva. Al febrer de 2008, va sol·licitar davant del tribunal que el seu cas havia de ser resolt segons les normes internacionals. Va argumentar que el tribunal hauria de retardar els processos perquè el seu advocat holandès, Michiel Pestman, encara no havia arribat.[18]

El maig de 2013 va manifestar davant del tribunal i a les famílies de les víctimes: «Em penedeixo dels delictes que es van cometre intencionadament o no, tant si els hagués sabut d'ells com si no».[19] El 7 d'agost de 2014 el tribunal el va condemnar a presó de per vida per crims contra la humanitat.[20] El seu advocat va anunciar immediatament que apel·laria contra la sentència condemnatòria.[21] Chea va haver d'afrontar un altre judici amb el mateix tribunal pel delicte de genocidi.[22][23] El 16 de novembre de 2018 el tribunal va considerar que tant Khieu Samphan com ell eren culpables de genocidi contra el poble vietnamita i txam.[24]

A l'informe final davant del tribunal, que tenia unes 500 pàgines, Chea va «culpar als agents vietnamites de pràcticament tot el que anava malament durant el govern dels Khmers rojos». També va negar la responsabilitat dels assassinats en massa, però es va contradir amb la documentació detallada que es va oblidar d'eliminar el règim dels Khmers rojos, incloses les estranyes "confessions" extretes sota tortura a Tuol Sleng i fotografies de les víctimes de les purgues, així com una gravació realitzada per un periodista cambodjà abans de l'arrest de Chea el 2007 en què va admetre: «Creieu-me, si aquests traïdors fossin vius, els khmers com a poble s'haurien acabat... Si haguéssim mostrat misericòrdia amb aquesta gent, la nació s'hauria perdut».[13][14]

Mort[modifica]

Nuon Chea va morir el 4 d'agost de 2019 a l'Hospital d'Amistat Khmer-soviètica de Phnom Penh, als 93 anys d'edat.[25] El 2 de juliol va ser hospitalitzat per falta de flux sanguini a un dels dits del peu que es va acabar tornant negre. A causa de l'edat avançada, la suficient manca de circulació li va provocar una infecció que finalment el va matar molt probablement d'una sèpsia i l'eventual fallida de múltiples òrgans.[26] El seu cos més tard va ser portat al districte de Sala Krau, a la província de Pailin, abans de la cremació, segons la tradició budista.[27][28]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «NUON Chea». Extraordinary Chambers in the Courts of Cambodia. [Consulta: 17 abril 2014].
  2. «รู้หรือไม่? "นวน เจีย" จำเลยฆ่าล้างเผ่าพันธุ์ชาวเขมร เคยเรียนมหาวิทยาลัยใดในเมืองไทย» (en tailandès). Matichon, 08-07-2014. Arxivat de l'original el 19 agost 2014. [Consulta: 15 agost 2014].
  3. Cheang, Sopheng. «Nuon Chea, ideologue of Cambodia's Khmer Rouge, dies at 93», 05-08-2019. [Consulta: 7 agost 2019].
  4. Wright, George «Pol Pot's unrepentant right-hand man» (en anglès). BBC, 06-08-2019.
  5. Profile of Nuon Chea
  6. 6,0 6,1 Eiji Murashima, The Young Nuon Chea in Bangkok (1942 1950)and the Communist Party of Thailand: The Life in Bangkok of the Man Who Became “Brother No. 2” in the Khmer Rouge Arxivat 15 August 2011[Date mismatch] a Wayback Machine., Journal of Asia-Pacific Studies (Waseda University) No. 12 (March 2009), retrieved 29 October 2013
  7. Sann Rada, Transcript of Trial Proceedings–Case File Nº 002/19-09-2007-ECCC/TC, Day 4–5 December 2011, Extraordinary Chambers in the Courts of Cambodia, retrieved 29 October 2013
  8. Frings, K. Viviane. Rewriting Cambodian History to 'Adapt' It to a New Political Context: The Kampuchean People's Revolutionary Party's Historiography (1979–1991) in Modern Asian Studies, Vol. 31, No. 4. (Oct. 1997), pp. 807–846.
  9. Chandler, David P., Revising the Past in Democratic Kampuchea: When Was the Birthday of the Party?: Notes and Comments, in Pacific Affairs, Vol. 56, No. 2 (Summer, 1983), pp. 288–300.
  10. 10,0 10,1 «Cambodian Khmer Rouge's chief ideologist, 'Brother Number Two', dead at 93». Reuters, 04-08-2019.
  11. 11,0 11,1 11,2 Dmitry Mosyakov, "The Khmer Rouge and the Vietnamese Communists: A History of Their Relations as Told in the Soviet Archives," in Susan E. Cook, ed., Genocide in Cambodia and Rwanda Yale Genocide Studies Program Monograph Series No. 1, 2004, p54ff. Available online at: www.yale.edu/gsp/publications/Mosyakov.doc
  12. Cook, Susan E. Genocide in Cambodia and Rwanda: new perspectives (en anglès). Transaction Publishers, 2005, p. 62. 
  13. 13,0 13,1 13,2 Branigin, William. «Nuon Chea, Khmer Rouge's infamous 'Brother Number Two,' dies at 93» (en anglès). The Washington Post, 04-08-2019. [Consulta: 12 agost 2019].
  14. 14,0 14,1 14,2 Mydans, Seth. «Nuon Chea, Khmer Rouge's Chief Ideologist, Dies at 93» (en anglès). The New York Times, 04-08-2019. [Consulta: 12 agost 2019].
  15. «Khmer Rouge leaders surrender» (en anglès). BBC News, 26-12-1998. Arxivat de l'original el 14 juliol 2011. [Consulta: 7 agost 2014].
  16. Mydans, Seth. «Cambodian leader resists punishing top Khmer Rouge» (en anglès). The New York Times, 29-12-1998. Arxivat de l'original el 27 gener 2011. [Consulta: 7 agost 2014].
  17. «Top former Khmer Rouge leader arrested in Cambodia» (en anglès). International Herald Tribune, 18-09-2007. Arxivat de l'original el 1 octubre 2007. [Consulta: 29 abril 2020].
  18. «Former Khmer Rouge foreign minister, detained for trial, taken to hospital» (en anglès). International New York Times/HighBeam Research, 04-02-2008. Arxivat de l'original el 27 gener 2011. [Consulta: 10 agost 2014].
  19. «Khmer Rouge leader Nuon Chea expresses 'remorse'» (en anglès). BBC News, 31-05-2013. Arxivat de l'original el 27 abril 2014.
  20. McKirdy, Euan. «Top Khmer Rouge leaders found guilty of crimes against humanity, sentenced to life in prison» (en anglès). CNN, 07-08-2014. Arxivat de l'original el 11 agost 2014. [Consulta: 7 agost 2014].
  21. «Cambodian court sentences two former Khmer Rouge leaders to life term» (en anglès). BBC News Online. The Cambodia News, 08-08-2014. [Consulta: 8 agost 2014].
  22. «Top Khmer Rouge leaders guilty of crimes against humanity» (en anglès). BBC News, 07-08-2014. Arxivat de l'original el 7 agost 2014. [Consulta: 8 agost 2014].
  23. «Khmer Rouge leaders found guilty of Cambodia genocide» (en anglès). BBC News, 16-11-2018. [Consulta: 29 abril 2020].
  24. «Khmer Rouge leaders found guilty of Cambodia genocide» (en anglès). BBC News, 16-11-2018. [Consulta: 1r maig 2020].
  25. «Nuon Chea, ideologue of Cambodia's Khmer Rouge, dies at 93» (en anglès). Bangkok Post, 04-08-2019. [Consulta: 4 agost 2019].
  26. Khuon, Narim; Khy, Sovuthy. «Brother Number 2 Nuon Chea dies at 93» (en anglès). Khmer Times, 05-08-2019. [Consulta: 5 agost 2019].
  27. Voun, Dara. «Brother No 2 Nuon Chea’s body taken to Pailin» (en anglès). The Phnom Penh Post, 06-08-2019. [Consulta: 6 agost 2019].
  28. «Top Khmer leader Nuon Chea dies» (en anglès). Manila Times, 06-08-2019. [Consulta: 21 març 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nuon Chea