Tuol Sleng

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióTuol Sleng
(km) ទួលស្លែង
Tuol Sleng.jpg
Dades bàsiques
Tipus museu i presó
Forma jurídica
Creació 1980
Organització i govern
Seu Vista-down.png
Phnom Penh
Phnom Penh aerial.jpg
Dades (Edifici)
Tipus ciutat, capital i provincial municipality of Cambodia Tradueix
Creació 1372 (Gregorià)
Característiques
Superfície 678,46 km²
Altitud 14 m
 11° 34′ 10″ N, 104° 55′ 16″ E / 11.569583333333°N,104.92102777778°E / 11.569583333333; 104.92102777778
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Aquest avís anuncia el carrer on està situat el Museu dels Crims Genocides Tuol Sleng al Carrer 113 del centre de Penh.

El Museu dels Crims Genocides Tuol Sleng (el seu nom en cambodjà és សារមន្ទីរឧក្រិដ្ឋកម្មប្រល័យពូជសាសន៍ទួលស្លែ) és un museu fundat el 1980 a la cèlebre presó d'alta seguretat del règim de la Kampuchéa Democràtica S-21 amb la finalitat de conservar proves dels actes que provoquessin la desaparició d'entre 1 i tres milions de persones a Cambodja entre 1975 i 1979. El Museu està situat entre els Bulevards Sihanouk i Mao Tse Toung, Calli No. 113, al nord del Carrer No 350, on abans de 1975 hi havia hagut el prestigiós Col·legi Tuol Svay Prey. Tuol Sleng (en khmer [tuəl slaeŋ]) significa "Turó del matacà", un arbre verinós. Tuol Sleng va ser només un dels almenys 150 centres d'execució al país, i es calcula que hi van ser assassinades unes 20.000 persones.

Història[modifica]

Aquesta tanca conté el reglament que va regir a la presó S-21, es troba enfront de les cel·les.

La història del Museu comença el 1980 (entre desembre de 1978 i gener de 1979 la invasió vietnamita havia precipitat el règim dels Jemeres Vermells i havia descobert la secreta presó S-21). Mentre l'exèrcit vietnamita s'aproximava a Penh, molts dels últims presoners van ser executats i solament van sobreviure dotze persones. Els vietnamites van fundar llavors el museu com a prova de les polítiques del deposat govern cambodjà i a la retirada de les forces militars del Vietnam sota pressió de l'ONU, el nou govern d'aliança amb Hun Sen com a Primer Ministre, van donar suport a la iniciativa. El Museu pot ser visitat pel públic en general.

Estructura[modifica]

Joves visitants cambodjans contemplen les fotos de les víctimes de la presó.

El Museu conserva els espais tal com van ser organitzats per l'administració de la presó S-21 amb Duch al capdavant. L'estructura de l'edifici és la de l'antic Col·legi Tuol Svay Prey, que és un edifici d'estil francès, amb dos blocs principals, amplis salons, i corredors i zones verdes al voltant amb un pati al centre del complex.

Bust semidestruït de Pol Pot, un dels molts que hi havia al centre dels principals pobles del país

En aquest pati, que es troba just a l'entrada, es veuen les tombes de les últimes víctimes assassinades de pressa davant la imminent invasió vietnamita. Un primer bloc de salons convertits en càmeres de tortura mostra fotos de les últimes víctimes i dels "llits elèctrics".

Els arxius de la presó tal com van ser deixats el dia de la invasió vietnamita.

A través d'un altre bloc, que exhibeix el reglament de la presó (veure S-21) i les reixes construïdes pels Khmers rojos als passadissos, s'accedeix a les petites cel·les on els presoners romanien encadenats. Cada cel·la, construïda amb maons dins les antigues aules de classe, té lloc per a una sola persona. La ruta de visita continua a diversos salons units que exhibeixen centenars de fotografies de les víctimes i on s'hi veuen rostres de persones de totes les edats, condicions i orígens. A l'última sala es troben un bust semidestruït de Pol Pot i un mapa de Cambodja fet amb els cranis de les víctimes.

Els amples passadissos de l'antic col·legi van ser tancats amb reixes per evitar fugides o suïcidis.

Un altre edifici annex mostra les habitacions on els menors d'edat eren retinguts i on havien de romandre sempre ficats al llit. Allí es troba una biografia documentada amb fotos d'algunes víctimes i de membres dels Khmers rojos que hi van treballar.

En el lloc també es troba l'arxiu amb documents, fotografies, pintures i, en particular, els instruments usats per a les tortures.

Visites[modifica]

Aspecte de les cel·les construïdes dins les antigues aules de classes.

Tuol Sleng és obert al públic. Els estrangers paguen una aportació per al seu manteniment, perquè el suport governamental no és suficient: el museu es manté principalment gràcies a les famílies de les víctimes, els investigadors del cas dels Khmers rojos i algunes organitzacions de defensa dels Drets Humans. Els cambodjans hi poden entrar de franc.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuol Sleng Modifica l'enllaç a Wikidata

Fonts[modifica]

  • David, Chandler. Voices from S-21, Terror and History in Pol Pot's Secret Prison, University of Califòrnia, Chian Mai, Thailand.