Phnom Penh

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaPhnom Penh
ភ្នំពេញ (km) Modifica el valor a Wikidata
Seal of Phnom Penh.svg
Phnom Penh aerial.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 11° 34′ 10″ N, 104° 55′ 16″ E / 11.56958°N,104.92103°E / 11.56958; 104.92103Coord.: 11° 34′ 10″ N, 104° 55′ 16″ E / 11.56958°N,104.92103°E / 11.56958; 104.92103
EstatCambodja Modifica el valor a Wikidata
Enclavament aKândal Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total2.129.371 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3.138,54 hab./km²
Geografia
Superfície678,46 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMekong i Bassac River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud14 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1372 (Gregorià)
Esdeveniment clau
Organització política
• Cap de governPa Socheatvong (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Prefix telefònic023 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2KH-12 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webphnompenh.gov.kh Modifica el valor a Wikidata

Phnom Penh (pronuncia nómpén)[1] és la capital del Regne de Cambodja i la ciutat més gran del país. És seu del govern i la casa reial hi teu el seu palau, la Cort Reial de Justícia i les principals serveis administratives i ministeris. És un centre comercial important al sud-est asiàtic per la seva situació geogràfica estratègica al delta i la confluència dels rius Mekong i Tonlé Sap, que en fan un port fluvial amb sortida al mar de la Xina Meridional. Com a centre turístic, la ciutat conserva l'ambient cultural asiàtic i la seva controvertida història.[2]

Història[modifica]

La ciutat s'anomena així en honor del Wat Phnom Daun Penh (conegut actualment com a Wat Phnom o «temple del turó», construït el 1373 per a allotjar cinc estàtues de Buda damunt un turó artificial de 27 metres d'alçada.

Phnom Penh va ser constituïda capital el 1431 pel rei Phnea Yat, després que aquest deixés Angkor segurament per la forta pressió de les invasions tailandeses. Tanmateix, hi ha estudiosos que plantegen altres hipòtesis com epidèmies, manca d'aliments i la possibilitat de noves rutes comercials amb la Xina, per a les quals la situació geogràfica de Phnom Penh devia tenir millors beneficis.

El 1975, els joves khmers rojos van «alliberar» la ciutat, i van ordenar evacuar-la i tornar al camp. Hi va seguir implosió demogràfica catastròfica.[3] Sota el primer ministre Pol Pot, un quart de la població de tot el país va morir. Sobretot la població urbana era víctima d'una ideologia que cultivava un mite agrari, que volia tornar el poder als camperols.[3] El 2001, un incendi hi va deixar 20.000 sense llar.[4]

Govern i administració[modifica]

Oficina de correus

Phnom Penh és un municipi autònom d'una superfície de 678,46 quilòmetres quadrats amb un estatut de govern igual al de les províncies. Éstà subdividit en 14 divisions administratives anomenades khans (districtes). Els districtes es subdivideixen al seu torn en 105 sangkats (barris) i, a més, es subdivideixen en 953 phums (pobles).[5]

Divisions administratives de Phnom Penh
codi ISO nom Khmer barris pobles habitants
1201 Chamkar Mon ខណ្ឌចំការមន 5 40 70.772
1202 Doun Penh ខណ្ឌដូនពេញ 11 134 155.069
1203 Prampir Makara ខណ្ឌប្រាំពីរមករា 8 66 71.092
1204 Tuol Kouk ខណ្ឌទួលគោក 10 143 145.570
1205 Dangkao ខណ្ឌដង្កោ 12 81 159.772
1206 Mean Chey ខណ្ឌមានជ័យ 7 59 248.464
1207 Russey Keo ខណ្ឌឫស្សីកែវ 7 30 274.861
1208 Sen Sok ខណ្ឌសែនសុខ 6 47 182.903
1209 Pou Senchey ខណ្ឌពោធិ៍សែនជ័យ 7 75 226.971
1210 Chroy Changvar ខណ្ឌជ្រោយចង្វារ 5 22 159.233
1211 Prek Pnov ខណ្ឌព្រែកព្នៅ 5 59 188.190
1212 Chbar Ampov ខណ្ឌច្បារអំពៅ 8 49 164.379
1213 Boeng Keng Kang ខណ្ឌបឹងកេងកង 7 55 66.658
1214 Kamboul ខណ្ឌកំបូល 7 93 75.526

El govern de la ciutat és compost d'un batlle o governador, un vicebatlle i cinc regidors. El batlle és cap de la polícia militar municipal, de la polícia municipal i de l'administració. Hi ha 27 serveis administratius i cada khan també té un president.

Geografia, clima i recursos naturals[modifica]

Clima de Phnom Penh

Phnom Penh està situada a l'aiguabarreig dels rius Alt Mekong, Baix Mekong, Bassac i Tonlé Sap. La regió és coneguda com a Chatomuk, que significa «les quatre cares», i ocupa part de la gran plana central del país cap al sud-est. La temperatura mitjana hi és de 26,7 °C (44 °F) i pertany al clima tropical montsònic, amb una precipitació mitjana de 1.400 mm per any.

Si bé la ciutat s'ha desenvolupat plenament com una urbs, als voltants de Phnom Penh encara hi ha zones agrícoles i zones amb boscos tropicals. Hi abunden arbres fruiters, que constitueixen una important reserva natural, així com espècies animals domèstics i salvatges. L'àrea total de la ciutat és de 357 km².

Demografia[modifica]

Wat Phnom o Turó del Temple, el punt on nasqué la ciutat.

El 2019 tenia una població de 2,12 milions d'habitants (per comparació, el 2006 era de 1,44 milions). Es tracta del percentatge de població urbana més alt de tot el país (un 57% de la població urbana cambodjana, que és un 32% de la població del país). La taxa d'alfabetització és del 87% (88,1% els homes i 77,7% les dones). La taxa de desocupació és del 12,6% (8,9% els homes i 17,0% les dones).[Quan?] La majoria dels habitants són immigrants de les altres províncies del país (un 79,2% del total). També es compten les ètnies minoritàries, com vietnamites, xinesos i tailandesos, i amb l'afluència d'organitzacions no governamentals i ajuts internacionals després del llarg període de guerres. Molts estrangers dels cinc continents hi resideixen i treballen.

Turisme i lleure[modifica]

Edifici de l'àrea del Palau Reial, a Phnom Penh

Phnom Penh és una ciutat principal en turisme i lleure. Tot i els excessos de dues dècades de guerra, la ciutat manté el seu encant de l'era colonial i la tradició khmer. Les vil·les franceses que s'estenen al llarg de bulevards amb arbres recorden al visitant que hi va haver un temps en què la ciutat era considerada la «joia del sud-est d'Àsia».

La ciutat conserva importants tresors arquitectònics, religiosos, històrics i espais per a l'oci. Destaquen el Palau Reial, amb el seu ambient oriental, la Pagoda de Plata, el Palau Nacional, Wat Phnom Pen, Tuol Slang i el Museu de l'Autogenocidi dels Khmers rojos.

Phnom Penh és una ciutat que no dorm i que té una bona oferta en lleure nocturn: casinos, discoteques i restaurants.

Economia[modifica]

Phnom Penh és el principal centre econòmic de Cambodja. Un problema greu de la ciutat és la mà d'obra infantil i els nens del carrer, estimats entre 10.000 i 15.000 el 2004.[6] La moneda comuna és el riel cambodjà (US $ 1 = R 4,005)[Quan?], però també es pot negociar en dòlar americà, el dom vietnamita i el bath tailandès, amb restriccions.

Cultura[modifica]

Palau Reial, Phnom Penh

Phnom Penh és l'hereva legítima de la cultura khmer, que actualment s'expressa en molts elements de la ciutat: pagodes budistes de l'escola Theravada, el respecte pel rei, l'idioma, les maneres de vestir-se i l'organització de la família. Com a capital, la ciutat és també un lloc obligat de trobada amb altres cultures, tant antigues com contemporànies: la cultura xinesa, la vietnamita, la tailandesa, la malaia i l'occidental.

Art[modifica]

A la ciutat l'art té el seu espai. S'expressa especialment en les característiques ancestrals de la cultura khmer com la música i la dansa, que es conserven gelosament des del temps de la glòria d'Angkor Wat. D'altra banda, les nombroses pagodes de la ciutat conserven excel·lents treballs artístics en pintures que narren els relats sagrats del budisme o dels llibres sagrats hinduistes, els artistes de les quals romanen anònims. L'art ancestral d'Angkor Wat té un pes significatiu sobre l'escultura, la pintura i la decoració.

Esports[modifica]

En el seu procés de recuperació, la ciutat també dedica espai a l'esport. Si bé encara no hi ha una disciplina esportiva que arribi al terreny internacional, l'esport que identifica la ciutat és el prodal, que és l'art marcial cambodjana ancestral. El principal centre esportiu de Phnom Penh és l'estadi olímpic.

Transport públic[modifica]

Wat Botum Vattey

Phnom Penh compta amb l'aeroport internacional de Pochengton, que el comunica essencialment amb Bangkok, Ciutat Ho Chi Minh, Manila, Singapur, Kuala Lumpur, Hong Kong i Vientiane. També hi ha vols nacionals que porten principalment a Siem Riep i a altres províncies, l'accés a les quals és difícil per carretera.

La ciutat no té un servei urbà d'autobús, però sí que hi ha un servei de taxi. S'hi sol desplaçar per mitjà de les moto-taxis (moto-dop). Com que la ciutat no té cap terminal de transport intermunicipal, les línies d'autobús que l'uneixen amb a altres províncies s'ubiquen en alguns punts neuràlgics de la ciutat, com ara el mercat central.

Des del port fluvial es pot viatjar a diferents províncies del país mitjançant vaixells que transporten mercaderies i passatgers.

Educació[modifica]

Phnom Penh és el primer centre educatiu del país, especialment pel que fa a l'educació superior. L'any 2001, el 82,7% de la població de la ciutat estava alfabetitzada: el 88,1% per als homes i el 77,7% per a les dones. Aquest fet afecta, sens dubte, l'ocupació femenina. L'educació superior ha rebut ajuda internacional, però costa que adquireixi un rang preponderant perquè al país preval un ambient de supervivència econòmica, per la qual cosa estudiar és encara vist com un privilegi de pocs. En canvi, hi ha una proliferació de centres d'estudi tècnics que preparen les noves generacions per a una inserció laboral ràpida.[7]

Referències[modifica]

  1. «Phnom Penh». ésAdir. CCMA. [Consulta: 3 febrer 2022].
  2. «Phnom Penh». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Pérez Triviño, José Luis. «6. Cambodja: els Khwmers rojos i l'Any Zero». A: Els genocidis del segle XX.. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, copyright 2016 (Vull saber). ISBN 978-84-9116-296-4. 
  4. Seabrook, Jeremy. Ciutats. Barcelona: Intermón Oxfam, 2008, p. 129. ISBN 978-84-8452-541-7. 
  5. «រាជធានីភ្នំពេញ - Phnom Penh Capital» (en khmer, anglès). Gazetteer Database Online. Govern de Cambodja, 30-04-2001.
  6. Seabrook, Jeremy. El món pobre. 1a. ed. Barcelona: Intermón Oxfam, 2004, p. 106 (Volum 24 de Dossiers per entendre el món). ISBN 84-8452-273-3. 
  7. «Marc Piñol, ambaixador a Phnom Penh». Universitat de Vic, 30-01-2017. [Consulta: 3 febrer 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]