Khmer (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaKhmer
ភាសាខ្មែរ i ខ្មែរ‎ Modifica el valor a Wikidata
Austroasiatic-en.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius16.600.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deCambodja, Long An, An Giang, Đồng Tháp, Kien Giang, Bạc Liêu (en) Tradueix, Província de Cà Mau, Hậu Giang (en) Tradueix, Cần Thơ i Ciutat Ho Chi Minh Modifica el valor a Wikidata
EstatCambodja i Vietnam Modifica el valor a Wikidata
Idioma camboyano.png
Classificació lingüística
llengua humana
Macrofamilia àustrica
llengües austroasiàtiques
llengües mon-khmer
llengües mon-khmer orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet khmer Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1km Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2khm Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3khm Modifica el valor a Wikidata
Glottologkhme1253 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekhm Modifica el valor a Wikidata
ASCL6301 Modifica el valor a Wikidata
IETFkm Modifica el valor a Wikidata

La llengua khmer[1] o cambodjà[1] (en khmer: ភាសាខ្មែរ, pronunciat: /pʰiəsaː kʰmae/) és una llengua austroasiàtica, oficial a Cambodja. Amb 16 milions de parlants nadius, la majoria d'ells a Cambodja, és una de les llengües més parlades d'aquesta família. El khmer és una llengua analítica que té com a ordre canònic de la frase la seqüència subjecte-verb-objecte.

La història del khmer es pot dividir en quatre etapes:[2] el protokhmer, parlat abans de l'any 600; el khmer antic I, del 600 al 800; el khmer antic II o angkorià, fins al segle xiv; el khmer mitjà, del 1300 fins al 1700 aproximadament i el khmer contemporani.

Fonològicament, destaca per un inventori reduït de consonants, moltes d'elles apareixen com a al·lòfons aspirats, i un sistema vocàlic complex, amb vocals obertes i tancades, llargues o breus que difereixen segons el dialecte analitzat. El nom no es flexiona en gènere ni en nombre gramatical, igual que el verb, amb una conjugació gairebé inexistent. Els accidents verbals es marquen amb partícules o adverbis, com en altres llengües de la mateixa família.

Fonologia[modifica]

La transcripció fonètica presentada a sota s'ha fet amb l'alfabet fonètic internacional (AFI).

Consonants
Lletra So Lletra So Lletra So Lletra So Lletra So
kɑɑ kʰɑɑ kɔɔ kʰɔɔ ŋɔɔ
cɑɑ cʰɑɑ cɔɔ cʰɔɔ ɲɔɔ
ɗɑɑ tʰɑɑ ɗɔɔ tʰɔɔ nɑɑ
tɑɑ tʰɑɑ tɔɔ tʰɔɔ nɔɔ
ɓɑɑ pʰɑɑ pɔɔ pʰɔɔ mɔɔ
jɔɔ rɔɔ lɔɔ vɔɔ
sɑɑ hɑɑ lɑɑ ʔɑɑ
Vocals
Lletra So Lletra So Lletra So Lletra So Lletra So
a
iːə
e
i
əj
i:
ə
ɨ
əɨ
ɨ:
o
u
o:u
u:
u:ə aːə
ə:
ɨ:ə
iːə eːi
aːe
ɛː
aj
ɨj
a:o
o:
aw
ɨw
ុំ om
um
ɑm
um
ាំ am
oəm

eəʰ
ិះ
ុះ
េះ eiʰ
េាះ ɑʰ
ʊəʰ

També s'han d'esmentar una quinzena de vocals independents (o vocals completes) amb valor històric, que tendeixen a substituir-se combinant la consonant អ /ʔɑɑ/ (o les consonants រ /rɔɔ/ i ល /lɔɔ/) i vocals dependents.

Nota: El so de les vocals independents fluctua sovint segons les paraules i a més el nombre de vocals independents canvia en funció de les obres. En un procés de simplificació de l'escriptura, algunes d'aquestes lletres podrien desaparèixer i veure's substituïdes pel seu equivalent fonètic.

Vocals independents
Lletra So Lletra So Lletra So Lletra So Lletra So
eːi i: u: ឧុ əo əw
ru: lu: ae
ai a:o a:o ឩិ៏ əw

Numeració[modifica]

Els nombres khmers es realitzen mitjançant un sistema biquinari; val a dir que a partir de 6, les xifres i nombres següents es formen com ara "cinc u", "cinc dos", etc. Les paraules que designen els múltiples de deu a partir de 30 fins a 90 no són d'origen khmer, sinó que s'han manllevat al xinès, i se suposa que han arribat fins als khmers a través del tailandès. L'escriptura dels nombres khmers, herència dels numerals indis, s'usen molt més que els nombres d'origen àrab.

0 សូន្យ /soun/
1 មួយ /muəj/
2 ពីរ /piː/ 20 ២០ ម្ភៃ /məˈphɨj/
3 បី /ɓəj/ 30 ៣០ សាមសិប /saːm.səp/
4 បួន /ɓuən/ 40 ៤០ សែសិប /sae.səp/
5 ប្រាំ /pram/ 50 ៥០ ហាសិប /haː.səp/
6 ប្រាំមូយ /pram.muəj/ 60 ៦០ ហុកសិប /hok.səp/
7 ប្រាំពីរ /pram.piː/, /pram.pɨl/ 70 ៧០ ចិតសិប /cət.səp/
8 ប្រាំបី /pram.ɓəj/ 80 ៨០ ប៉ែតសិប /paet.səp/
9 ប្រាំបួន /pram.ɓuən/ 90 ៩០ កៅសិប /kaw.səp/
10 ១០ ដប់ /ɗɑp/ 100 ១០០ មួយរយ /muəj.rɔːj/

Referències[modifica]

Hi ha una edició en khmer (llengua) de la Viquipèdia
  1. 1,0 1,1 «DIEC2».
  2. Sidwell, Paul (2009). Classifying the Austroasiatic languages: history and state of the art. LINCOM studies in Asian linguistics, 76. Munich: Lincom Europa.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khmer