Porreres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Porrerenc)
Plantilla:Infotaula geografia políticaPorreres
Imatge
Vista general de Porreres (Mallorca) (2010)
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 30′ 52″ N, 3° 01′ 25″ E / 39.51437°N,3.02373°E / 39.51437; 3.02373
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
IllaMallorca
ComarquesPla de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
CapitalPorreres Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.741 (2023) Modifica el valor a Wikidata (66,11 hab./km²)
GentiliciPorrerenc, Porrerenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície86,84 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud136 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Dia festiu
PatrociniJoan Baptista i Joan Evangelista Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataFrancisca Mora Veny (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07260 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07043 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webporreres.cat Modifica el valor a Wikidata

Porreres és una vila i municipi de Mallorca situat al centre-sud de l'illa pertanyent a la comarca del Pla de Mallorca. L'any 2015 tenia una població de 5.267 habitants censats. La seva extensió és de 86,84 km² i limita amb els termes de Llucmajor, Montuïri, Sant Joan, Vilafranca, Felanitx i Campos.

Història[modifica]

De l'època prehistòrica han romàs vestigis a Porreres, com ara el talaiot de Baulenes, el talaiot d'Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat del Pou Celat. La dominació romana s'ha pogut verificar per algunes làpides de sepultures descobertes el segle passat. Porreres era un nucli inclòs en el districte de Manaqur de l'època islàmica en el que també s'hi comptava Manacor, Felanitx i part dels termes actuals de Campos i de Santanyí. Alguns pous públics que encara es conserven són el testimoni de l'estada del poble musulmà a Porreres.

El nom de Porreres prové d'un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, procedent d'aquesta localitat del Priorat. En el repartiment, el gran beneficiari de les terres porrerenques fou el comte del Rosselló, Nunó Sanç.

El 1300 apareix com a poble reial segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.

L'any 1856 Jaume Mulet Escarrer hi fundà la Filharmònica Porrerenca gràcies a la convergència de petites agrupacions musicals anteriors.

Durant la Revolució de 1868 es va assaltar la casa de la vila i l'arxiu municipal fou cremat. Es destruïren la majoria dels documents que s'hi guardaven. D'aquesta manera s'acabà amb quasi 600 anys de la història documental de Porreres.

Els Germans de la Caritat a partir de 1873 hi tengueren, al carrer Lluís, casa pròpia. La congregació es va fusionar, 50 anys després, amb el Germans de La Salle.

Durant la Guerra Civil va ser un dels indret clau pel que fa a la repressió dels republicans per part dels sectors favorables a l'alçament militar. De fet, el municipi compta amb un dels punts de repressió més destacats de tota l'illa: l'Oratori de la Santa Creu, on s'hi assassinaren desenes de mallorquins republicans, socialistes, comunistes i sindicalistes, enterrats posteriorment a l'interior del cementiri. Part d'aquestes fosses foren exhumades el novembre del 2016, trobant-hi fins a 56 cossos dels quals 14 han pogut ser identificats. Durant la campanya de març del 2021 es trobaren 58 cadàvers més, elevant el nombre de cossos recuperats a 114. Les restes es trobaren en nivells inferiors fins aquell moment no excavats.[1]

Àrees del nucli principal o adjacents amb denominació pròpia: el Camp de la Senyora, el Cappuig, les Cases Noves, Porrerí, el Pou d'Amunt, el Pou Florit, el Rafal, els Terrers i la Vileta.

Economia[modifica]

L'agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles. Ho demostren els 36 molins de vent que encara es conserven i un bon nombre de possessions importants com són Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Son Porquer, Es Monjos o Sa Bastida. La qualitat de la terra és apta per als cereals, l'ametller i la vinya. En algunes èpoques s'ha cultivat també la safranera i la producció d'albercocs ha estat durant dècades l'activitat per la qual Porreres s'ha distingit notablement. El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s'alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d'alternativa a l'estancament actual del sector agrari. L'artesania (sabates, fusteria, pedra...) i les petites indústries alimentàries (formatges, sobrassada i altres embotits, vins, galetes, torrons, derivats lactis, etc.) donen fama a diversos productes porrerencs.

Política[modifica]

Article principal: Llista de batles de Porreres

La composició dels regidors de l'Ajuntament de Porreres, sorgida de les eleccions municipals espanyoles de 2023, per ordre de més a menys vots, és:[2]

  • MÉS: 5 regidors (905 vots)
  • PI: 4 regidors (880 vots)
  • PP: 4 regidors (741 vots)
  • PSIB-PSOE: cap regidor (149 vots)

Celebrades les eleccions, resultà reelegida batlessa Francisca Mora Veny (PI), gràcies al pacte entre PI i PP, que a principis de 2026 traspassarà la vara de batlia a Maria Agnès Sampol Sabater (PP). D'aquesta manera, es deixà a l'oposició a la força més votada encapçalada per Sebastià Lliteres Lliteres (MÉS), que havia obtingut uns resultats històrics per la seva formació i per l'esquerra porrerenca. El PSIB-PSOE va perdre el seu regidor després de 12 anys d'haver-lo recuperat.

Cultura[modifica]

Des de 1978 s'hi publica la revista Llum d'oli que és editada per l'Agrupació Cultural de Porreres,[3] una entitat sense ànim de lucre nascuda l'any 1971 i membre fundadora de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca i el Calendari Porrerenc des de 1994.

Fou el lloc elegit per acollir la multitudinària trobada de l'Acampallengua 2005 organitzada per Joves de Mallorca per la Llengua, esdeveniment que va reunir més de 6.000 persones.

Actualment compta amb un institut d'educació secundària, dues escoles primàries i des de fa un temps, també una escoleta.

Compta amb un auditori municipal que ofereix una programació estable durant pràcticament tot l'any i amb una renovada escola de música. A nivell musical, destaca la banda de música Filharmònica Porrerenca, en actiu des de 1856.

Població[modifica]

Nombre d'habitants[4]
any 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
habitants 5531 5544 5486 5496 5369 5267 5197 5256 5339

Festes i celebracions[modifica]

Porreres té per patrons dos sants Joans, el Baptista (24 de juny) i l'Evangelista (27 de desembre).

Les festes populars se celebren per Sant Roc (16 d'agost). Comencen en posar una bandera blanca damunt el campanar de l'església gran i amb la lectura del Pregó de festes. Comprenen moltes activitats: cercaviles, concursos, balls, torrada, revetlles, etc. que acaben amb la traca de focs artificials de la darrera nit. Aquest vespre es coneix com a Sant Roquet, on els joves del poble fan una cercavila amb una ensaïmada gegant per convidar tothom que aguanti fins aquelles hores de la matinada.

Celebra un mercat setmanal tots els dimarts de l'any al voltant de Sa Plaça, i una Fira anual el segon diumenge després de Sant Lluc (18 d'octubre) i el dilluns següent, el firó.

Per Sant Antoni es fan els tradicionals foguerons el dissabte més proper a la festivitat i les beneïdes d'animals.

El dissabte de Carnaval es fa la desfilada de comparses de Sa Rua, amb disfresses i balls de les diverses associacions, entitats, centres educatius i altres agrupacions del poble.

El Diumenge de l'Àngel, se celebra anualment una Pancaritat al Puig de Monti-sion. Els porrerencs hi celebren una pancaritat el Diumenge de l'Àngel amb una missa al santuari, concerts i ball de bot al pati de l'ermita, paradetes de venda de llibres, atraccions per a infants...

Esports[modifica]

La Unió Esportiva Porreres és el club de futbol representatiu de la localitat, jugant 12 temporades a tercera divisió estatal. Pel que fa la seva pedrera, l'any 2009 es va mancomunar amb els clubs de futbol de Montuïri i Vilafranca, prenent el nom d'Es Pla.[5]

El ciclista Joan Llaneras, a qui deu el nom el Pavelló poliesportiu, és originari d'aquest poble. També hi ha el Club de Basquet Porreres[6] i el Club Voleibol Porreres.[7]

La temporada 2015/2016 es va recuperar l'activitat futbolistica sènior de l'equip de futbol Unió Esportiva Porreres, que en l'any del debut de la nova etapa, fou campió de la lliga de 3a Regional i que a la temporada 2018/2019 va ascendir a Regional Preferent.

Personatges cèlebres[modifica]

Són fills il·lustres de la localitat: Joan Feliu Jaume, Fra Bonaventura Sitjar, Jaume Mulet Escarrer, Rafel Sitjar Servera, Climent Garau Juan i Maria Barceló i Crespí.

Llocs d'interès[modifica]

Vegeu també: Llista de monuments de Porreres

Bibliografia sobre Porreres[modifica]

  • Els Pous públics de Porreres : un patrimoni a conservar / Maria Barceló Crespí, Bartomeu Servera Sitjar

Referències[modifica]

  1. ↑ «Troben les restes de vint víctimes més del franquisme als nivells inferiors de les fosses de Porreres». [Consulta: 8 març 2021].
  2. ↑ «Resultats eleccions municipals 2023». Ministeri de l'Interior. [Consulta: 24 setembre 2023].
  3. ↑ Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 356. ISBN 84-8661702-2. 
  4. ↑ «Instituto Nacional de Estadística. (Spanish Statistical Institute)». [Consulta: 27 juny 2019].
  5. ↑ Web de la Federació de Futbol de les Illes Balears (FFIB)
  6. ↑ «CB Porreres». Arxivat de l'original el 2008-11-21. [Consulta: 20 octubre 2010].
  7. ↑ «CV Voleibol». Arxivat de l'original el 2007-10-27. [Consulta: 20 octubre 2010].
  8. ↑ Maria Barceló Crespí, Bartomeu Servera Sitjar. Els Pous públics de Porreres: un patrimoni a conservar. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porreres

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Porreres&oldid=33115236»