Pollencí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Pollencí o parlar de Pollença és el parlar de Pollença (nord de Mallorca), que té com a característica més peculiar que és l'únic parlar balear en què s'utilitza l'article literari, derivat del llatí ILLU, en comptes de l'article salat, procedent d'IPSU.

Cal remarcar-ne que, en l'ús oral, el pollencí presenta l'existència d'unes formes peculiars per al masculí, exemplificades en la taula de sota, segurament produïdes a partir de la semivocalització de la "l" típica del mallorquí ([əl] > [əw] > [u] ‘el’, [əls] > [əws] > [us] (> [u]) ‘els’), i el manteniment de la variant contextual arcaica lo darrere de amb.[1]

Masculí + consonant Masculí + vocal Femení + consonant Femení + vocal
Singular u

el carro

[u 'caro]

l

l'home

[l 'ɔmo]

la cama

[lə 'camə]

l

l'espatla

[l əs'pallə]

amb… u/lo

amb el carro

[əmb u 'caro]

[ən lo 'caro]

Plural u

els carros

[u 'caros]

uz

els homes

[uz 'ɔmos]

ləs/ləz

les cames

[ləz 'caməs]

ləz

les espatles

[ləz əs'palləz]

amb… u/los/loz

amb els carros

[əmb u 'caros]

[ən los 'caros]

També és l'únic lloc balear on es manté els substantiu xic/a (noi/a).[2]

Un altre tret molt destacat del pollencí és l'existència d'uns al·lòfons palatals, [c] i [ɟ] dels fonemes velars /k/ i /g/: [kuc] ‘cuc’, com a altres pobles de Mallorca.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dialectes orientals».
  2. Joan Veny i Clar, Els parlars, Moll, Palma de Mallorca, 1982, pàgines 99-100.