Akira Yoshino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAkira Yoshino

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 吉野明 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Suita (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Kyoto - Master of Engineering (en) Tradueix (1970–1972)
Universitat de Kyoto - petroquímica (1966–1970)
Universitat d'Osaka - doctor en ciències tècniques (–2005)
Osaka Prefectural Kitano High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, inventor, enginyer, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAsahi Kasei (1972–)
Universitat de Kyūshū
Universitat de Meijo Modifica el valor a Wikidata
Influències
Premis

Akira Yoshino (吉野 彰, nascut el 30 de gener de 1948) és un químic japonès. És membre d'Asahi Kasei Corporation i professor de la Universitat Meijo de Nagoya. Va crear la primera bateria d'ions de liti segura i viable per a la producció,[1] que es va fer servir àmpliament en telèfons mòbils i ordinadors portàtils. Yoshino va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2019 juntament amb M. Stanley Whittingham i John B. Goodenough.[1]

Biografia[modifica]

Yoshino va néixer a Suita, Japó, el 30 de gener de 1948.[2] Es va graduar a l'escola secundària Kitano a la ciutat d'Osaka (1966).[3] Va obtenir un B.S. el 1970 i un M.S. l'any 1972, tots dos en enginyeria per la Universitat de Kyoto, i doctorat en enginyeria per la Universitat d'Osaka el 2005.[4][5]

Durant el seu temps a l'escola primària, un dels seus professors li va suggerir que llegís The Chemical History of a Candle de Michael Faraday, i això li va provocar una multitud de preguntes sobre aquest camp, que no s'havia fet mai abans de llegir el llibre.[6]

Durant els seus anys universitaris, Yoshino va assistir a un curs impartit pel químic japonès Kenichi Fukui, el primer destinatari d'ascendència asiàtica oriental a rebre el Premi Nobel de Química.[7]

Recerca[modifica]

Akira Yoshino

El 1981 Yoshino va començar a investigar sobre bateries recarregables utilitzant poliacetilè.[8] El poliacetilè és el polímer electroconductor descobert per Hideki Shirakawa, qui més tard (l'any 2000) rebria el Premi Nobel de Química pel seu descobriment.[9]

El 1983 va fabricar un prototip de bateria recarregable utilitzant òxid de cobalt de liti (LiCoO₂) (descobert el 1979 per Godshall et al. a la Universitat de Stanford,[10][11][12] i John Goodenough i Koichi Mizushima a la Universitat d'Oxford) com a càtode i poliacetilè com a ànode.[9] Aquest prototip, en què el material de l'ànode en si no conté liti i els ions de liti migren del càtode LiCoO₂ a l'ànode durant la càrrega, va ser el precursor directe de la moderna bateria d'ions de liti (LIB).[9]

El poliacetilè tenia una densitat real baixa, la qual cosa significava que una gran capacitat requeria un gran volum de bateria, i també tenia problemes d'inestabilitat, de manera que Yoshino va canviar a material carbònic com a ànode i el 1985 va fabricar el primer prototip del LIB i va rebre la patent bàsica.[9][13][14] Aquest va ser el naixement de l'actual bateria d'ions de liti.[9]

El LIB en aquesta configuració va ser comercialitzat per Sony el 1991 i per A&T Battery el 1992.[15] Yoshino va descriure els reptes i la història del procés d'invenció en un capítol de llibre del 2014.[16]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Specia, Megan «Nobel Prize in Chemistry Honors Work on Lithium-Ion Batteries – John B. Goodenough, M. Stanley Whittingham and Akira Yoshino were recognized for research that has "laid the foundation of a wireless, fossil fuel-free society."». The New York Times, 09-10-2019 [Consulta: 9 octubre 2019].
  2. «経歴書». [Consulta: 23 octubre 2019].
  3. «ニュース | 78期吉野彰氏 ノーベル化学賞受賞 -六稜WEB» (en japonès). [Consulta: 11 octubre 2019].
  4. «Akira Yoshino: Inventing The Lithium Ion Battery», 01-06-2018.
  5. Profile of Akira Yoshino and Overview of His Invention of the Lithium-ion Battery
  6. Sawai, Tomoki. «The invention of rechargeable batteries: An interview with Dr. Akira Yoshino, 2019 Nobel laureate», setembre 2020.
  7. 芦原千晶. «<あの頃> リチウムイオン電池開発の研究者・吉野彰さん». 中日新聞, 30-09-2018. Arxivat de l'original el 9 octubre 2019. [Consulta: 9 octubre 2019].
  8. Fehrenbacher, Katie «A conversation with a lithium-ion battery pioneer». GreenBiz, 26-04-2018 [Consulta: 10 octubre 2019]. «It was over 35 years ago, in 1981, when I started my research on batteries....This research initiative started not fully focused on batteries. It started from the study on polyacetylene»
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Profile of Akira Yoshino, Dr.Eng., and Overview of His Invention of the Lithium-ion Battery». [Consulta: 10 octubre 2019].
  10. N. A. Godshall, I. D. Raistrick, and R. A. Huggins, Journal of the Electrochemical Society, Abstract 162, Vol. 126, p. 322C; "Thermodynamic Investigations of Ternary Lithium-Transition Metal-Oxide Systems for Lithium Batteries" (August 1979).
  11. N. A. Godshall, I. D. Raistrick, and R. A. Huggins, Journal of the Electrochemical Society, Extended Abstract 162, Vol. 79-2, pp. 420–422; "Thermodynamic Investigations of Ternary Lithium-Transition Metal-Oxide Systems for Lithium Batteries" (October 1979).
  12. Ned A. Godshall, "Electrochemical and Thermodynamic Investigation of Ternary Lithium -Transition Metal-Oxide Cathode Materials for Lithium Batteries: Li₂MnO4 spinel, LiCoO₂, and LiFeO₂", Presentation at 156th Meeting of the Electrochemical Society, Los Angeles, CA, (17 October 1979).
  13. Plantilla:Ref patent, Priority Data 10 May 1985, by Espacenet Patent search
  14. «JP 2642206». Arxivat de l'original el 22 març 2020. [Consulta: 7 juliol 2011]., by USPTO PATENT FULL-TEXT AND IMAGE DATABASE
  15. Masaki Yoshio; Akiya Kozawa; Ralph J. Brodd. «Introduction: Development of Lithium-Ion Batteries» p. xvii. Springer, 2009. [Consulta: 10 octubre 2019].
  16. Yoshino, Akira. Lithium-Ion Batteries: Advances and Applications, chapter 1. 1st. Elsevier, 2014, p. 1–20. ISBN 978-0-444-59513-3 [Consulta: 9 octubre 2019]. 

Enllaços externs[modifica]