Jonas Mekas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJonas Mekas
Jonas Mekas.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Biržai (Lituània) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 2019 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Magúncia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, escriptor, poeta, cineasta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Representat perLight Cone Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Jonas-Mekas-signature-2009.jpg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjonasmekas.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0577263 Allocine: 12778 Allmovie: p102408
Find a Grave: 196294250 Modifica el valor a Wikidata

Jonas Mekas (Biržai, 24 de desembre de 1922 Brooklyn, 23 de gener de 2019) va ser un cineasta i poeta lituà que desenvolupà la seva carrera als Estats Units.[1][2] El 1944, després d'haver estat detingut pels nazis juntament amb el seu germà Adolfas, passa vuit mesos reclòs en un camp de treballs forçats de l'Alemanya nazi. Els germans aconsegueixen escapar per amagar-se a una granja durant els dos últims mesos que dura la guerra. Després d'aquest període Mekas viu durant quatre anys a diferents camps de refugiats gestionats pel bàndol dels aliats a Wiesbaden y Kassel.[3] És durant aquests anys que el seu interès pel cinema es veu potenciat per la projecció de pel·lícules per part del exèrcit americà, de les quals títols com El Tresor De Sierra Madre van tenir un gran impacte en el futur cineasta.[4]

L'any 1946, estudia Filosofia a la Universitat de Magúncia fins al 1949, any en què emigra juntament amb el seu germà als Estats Units i s'estableix a Brooklyn (Nova York), concretament al barri de Williamsburg. Dues setmanes després de la seva arribada, demana diners en préstec per comprar la seva primera càmera Bolex de 16 mil·límetres i comença a registrar moments de la seva vida. Mekas és una de les figures principals de l'avantguarda cinematogràfica nord-americana o, com ell mateix ho bateja a finals dels anys cinquanta, del New American Cinema, en el qual té diversos papers.

El 1954 és nomenat redactor en cap de Film Culture. El 1962 és un dels cofundadors de la Film Maker's Cooperative (FMC) i el 1964, de la Filmmakers' Cinematheque, que més endavant esdevindrà els Anthology Film Archives. L'any 1970, l'Anthology Film Archivesinaugura un espai que funciona com a sala de projecció, museu i llibreria del que Mekas esdevé director. Arrel de la projecció de les pel·lícules Flaming Creatures (1964) y Un Chant d'Amour (1950) és arrestat per obcenitat, fet que el motiva a començar una campanya encontra de les polítiques de censura mentres seguia exhibint films al Museu Jueu de NovaYork, la Galeria d'Art Modern entre d'altres. És a Anthology Film Archives on, junt a icones del cinema experimental com Stan Brakhage, Peter Kubelka, James Broughton, Ken Kelman i P. Adams Sitney comença el projecte d'Essential Cinema, una recopilació d'obres claus del cinema experimental en un marc històric.[cal citació] Aquesta llista encara segueix sent un referent relevant avui dia.

Parel·lelament a aquests projectes, Mekas dona classes de cinema a institucions com la NSSR, el MIT, la Cooper Union i la Universitat De Nova York. De la mateixa manera, esdevé part de la Literatura Clàssica de Lituania i publica més de 20 obres tant de poesia com de prosa en Lituà, Francès, Alemany y Anglès.[5]

Com a cineasta, la seva obra inclou pel·lícules narratives (Guns of the Trees, 1962), documentals (The Brig, 1964) i «diaris» precursors, com Walden (1969), Lost, Lost, Lost (1976), Reminiscences of a Journey to Lithuania (1971-1972), Zefiro Torna (1992) i As I was Moving Ahead, Occasionally I saw Brief Glimpses of Beauty (2000); aquest darrer, muntat a partir de les gravacions acumulades al llarg de cinquanta anys de vida. El 2007, Mekas roda 365 curtmetratges, un per cada dia de l'any, que publica diàriament a la seva pàgina web i el 2011 presenta al Festival de Berlin el llarg metratge Sleepless Nights Stories.[6]

Vida personal[modifica]

Mekas es casa amb Holis Melton l'any 1974, amb qui va té una filla, Oona, i un fill, Sebastian. Els tres apareixen en bona part de la seva filmografía, inclosa Out-takes from the Life of a Happy Man, on es mostren vivint al seu pis de Soho, a Manhattan juntament amb els seus gats,[7] figures que també tenen una presència recurrent a la seva obra. De la mateixa manera, ParadiseNot Yet Lost (1980) es una memoria de la seva vida i viatges familiars així com, en part, també ho és As I Was Moving Ahead Occasionally I saw Brief Glimpses of Beauty (2000) pel seu alt contingut de fotogrames relatius al seu dia a dia i la convivència amb la seva família.

El seu germà Adolfas mor l'any 2011 i el seu matrimoni acaba eventualment en divorci. Mor a la seva casa de Nova York el 23 de gener de 2019 als 96 anys.[4]

Cal destacar la seva amistat amb personatges de l'època tan importants com Andy Warhol, Nico, Yoko Ono, John Lennon, Allen Ginsberg i Salvador Dalí.[1]

Referències[modifica]

  1. «Jonas Mekas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Jonàs Mekas». Colección Autores. Museu Reina Sofia. [Consulta: 6 agost 2016].
  3. «Jonas Mekas Biography». [Consulta: 25 octubre 2021].
  4. 4,0 4,1 Bergan, Ronald. «Jonas Mekas obituary» (en anglés). The Guardian, 24-01-2019. [Consulta: 25 octubre 2021].
  5. «Jonas Mekas» (en anglés). [Consulta: 25 octubre 2021].
  6. «Jonas Mekas». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  7. admin2gatosyrespeto. «Los gatos del cineasta vanguardista Jonas Mekas» (en espanyol europeu), 21-02-2019. [Consulta: 25 octubre 2021].