Celia Mur

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCelia Mur
Biografia
Naixement 16 maig 1970
Granada
Mort 29 agost 2019 (49 anys)
Granada
Activitat
Ocupació Cantant de jazz

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: celiamur Twitter: CELIAMUR Instagram: celia_mur Youtube: UC_I6uqIuOTXAWA0LjE41Vgg Bandcamp: celiamur
Modifica les dades a Wikidata

Celia Mur (Granada, 16 de maig de 1970 Granada, 29 d'agost de 2019) fou una música de jazz granadina, professora de cant en la Berklee College of Music de València.[1]

Mur estudià amb altres músics com Sheila Jordan, Perico Sambeat, Paolo Fresu, Javier Colina, Marc Miralta, Mark Turner o Jorge Pardo, liderà el seu propi quartet (amb Fernando Marco a la guitarra, Lucho Aguilar al contrabaix i Diego Clanchet a la bateria) i treballà amb Uri Cane, Benny Golson, Kenny Barron, Carmen Linares, Bob Mintzer o Dave Samuels.[2]

Biografia[modifica]

Nascuda Celia María Fernández de Moya, començà els estudis musicals als dotze anys al conservatori de Granada;[3] filla del guitarriste flamenc Antonio Fernández de Moya, Celia Mur estudià cant líric i fon alumna de la soprano Maryan Bryfdir.[4] El 1989 començà a interessar-se pel jazz,[5] i a partir del 1995 orientà la seua carrera musical cap a eixe estil.[6] El 2003 publicà Las flores de mi vida, una antologia d'onze cançons amb especial significació per a ella:[7] l'àlbum conté cançons comercials com El toro y la luna o Sin documentos (Los Rodríguez), però en destaca la fusió de l'estàndard jazz Caravan amb Zorongo gitano, en la qual utilitzà el seu accent castellà andalús.[8]

Mur homenatjà son pare amb el disc Simpatía, que conté sis composicions d'ell, un parell de cançons brasileres i una cançó del segle XV, Tres morillas:[9] gravat entre gener i febrer del 2008, el projecte sorgí en conéixer el pianiste suís Chris Wiesendange, el qual s'interessà pel repertori de la cantant i esdevingué el director musical del disc; les composicions brasileres es gravaren a Zúric i, un mes després, acabaren l'enregistrament als estudis Searsound de Manhattan amb Antonio Sánchez a la bateria, Ben Street al contrabaix, Mark Turner al saxo, Wiesendange al piano i la col·laboració del cantaor flamenc Antonio Campos; el segell britànic Rhythm & Muse li publicà el disc.[10]

El 2010 col·laborà amb el guitarriste gadità Nono García, amb el qual edità l'any següent Coplas mundanas, una fusió de música popular andalusa amb el jazz o la bossa.[11] El 2012 publicà Amerikanda en parceria amb el guitarriste Hugo Fernández, en el qual reprenien el concepte del disc anterior però amb composicions de diferents procedències: els mexicans José Alfredo Jiménez (De un mundo raro) i Consuelo Velázquez (Amar y vivir'), els brasilers Rosa Pasos i Ivan Lins (Abajour lilas), l'argentí Cholo Aguirre (Río manso') i els espanyols E. Llovert (Yo te diré) i, de nou, son pare Antonio Fernández de Moya (Tu siempre comentas).[12]

El 2014 actuà en quintet amb l'espectacle Celia Mur Swings Hot and Cool, en el qual homenatjava els clàssics del jazz.[13] El 2016 féu dos concerts a Las Palmas amb la Perinké Big Band, mentre preparava la gravació del pròxim disc amb el vibrafoniste Arturo Serra i un altre de jazz contemporani.[14]

El seu darrer disc, Celia Mur canta a Menescal, és una antologia de composicions del brasiler Roberto Menescal arranjades per Serra, amb Juan Galiardo (piano), Ales Cesarini (contrabaix) i Mariano Steimberg (percussió):[15] és l'únic disc de la seua producció dedicat íntegrament a la música brasilera i cantat en portugués.[16]

Ja malalta, hagué de suspendre algun concert previst, com el de l'11 de febrer del 2017 a Almeria acompanyada del Clasijazz Trio, al qual havia d'acompanyar amb una master class de cant.[17]

Celia Mur morí el 29 d'agost del 2019 després d'una llarga malaltia[18] a Granada: el funeral tingué lloc dissabte 31 al cementeri de San José, amb una cerimònia budista.[19] llavors cursava estudis universitaris en la UNIR.[20] El festival Real Jazz de Vila-real, en el qual havia participat Celia Mur l'any anterior, li dedicà l'edició del 2019.[21]

Reconeixements[modifica]

L'any 2011 Celia Mur rebé el reconeixement a la llavor artística del Festival de Jazz d'Aljarafe i la revista cultural Garnata l'anomenà «un dels líders del segle XXI».[22]

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Isabel Vargas «Muere la cantante granadina Celia Mur, una de las pioneras del jazz en España» (en castellà). Granada Hoy, 30-08-2019 [Consulta: 4 setembre 2019].
  2. «El jazz de Celia Mur Quartet en Benicàssim» (en castellà). Vive Castellón, 03-11-2014 [Consulta: 13 setembre 2019].
  3. «Fallece Celia Mur, una de las grandes voces del jazz en España» (en castellà). SGAE, 03-09-2019 [Consulta: 6 setembre 2019].
  4. «Celia Mur» (en castellà). Apolo y Baco. [Consulta: 4 setembre 2019].
  5. «Celia Mur». JazzTerrassa, abril 2005. [Consulta: 8 setembre 2019].
  6. «Gira: Celia Mur» (en castellà). Guía del Ocio. [Consulta: 8 setembre 2019].
  7. «Septiembre 2019: "Las flores de mi vida", de Celia Mur» (en castellà). Apolo y Baco, setembre 2019. [Consulta: 6 setembre 2019].
  8. «Las flores de mi vida» (en castellà). Sedajazz. [Consulta: 8 setembre 2019].
  9. José Manuel Pérez Rey. «Celia Mur: “Me siento afro-flamenca”» (en castellà). Distrito Jazz. [Consulta: 5 setembre 2019].
  10. Jesús Arias «Celia Mur publica en Gran Bretaña «Simpatía», su nuevo álbum de jazz» (en castellà). Granada Hoy, 19-07-2019 [Consulta: 11 setembre 2019].
  11. S. N. ««Cantas un flamenco y puedes acabar en Brasil»» (en castellà). El Comercio, 24-11-2010 [Consulta: 8 setembre 2019].
  12. « DISCOS Celia Mur & Hugo Fernández: ‘Amerikanda’» (en castellà). Distrito Jazz. [Consulta: 13 setembre 2019].
  13. D. P. «Celia Mur Quintet protagoniza mañana una nueva jornada del I Ciclo de Jazz» (en castellà). Información, 08-02-2014 [Consulta: 12 setembre 2019].
  14. Fernando Bethencourt «"El jazz español necesita industria"» (en castellà). La Provincia, 23-02-2016 [Consulta: 12 setembre 2019].
  15. «Celia Mur canta al compositor brasileño Roberto Menescal en el Palacio de Festivales» (en castellà). El Diario de Cantabria, 12-01-2019 [Consulta: 8 setembre 2019].
  16. «' El jazz vuelve a la Plaza de la Merced de Cuenca con Celia Mur y Arturo Serra» (en castellà). Objetivo Castilla-La Mancha, 31-07-2018 [Consulta: 11 setembre 2019].
  17. José Ángel Santiago Lardón. «Celia Mur & Clasijazz Trio» (en castellà). Clasijazz, 12-01-2017. [Consulta: 6 setembre 2019].
  18. «Muere la cantante de jazz Celia Mur» (en castellà). Efe Eme, 02-09-2019 [Consulta: 4 setembre 2019].
  19. Amanda Martínez, Juan Jesús García «Muere la cantante de jazz granadina Celia Mur» (en castellà). Ideal, 30-08-2019 [Consulta: 4 setembre 2019].
  20. «Fallece la granadina Celia Mur, la voz más relevante e internacional del jazz español» (en castellà). El Independiente de Granada, 31-08-2019 [Consulta: 4 setembre 2019].
  21. «El IV Real Jazz de Vila-real amplia programació amb el millor cartell amb denominació d’origen i homenatjant a Celia Mur». Castellón Información, 10-09-2019 [Consulta: 11 setembre 2019].
  22. «Celia Mur». Club de Jazz de las Mil Pesetas. [Consulta: 13 setembre 2019].
  23. «Footprints by Celia Mur». Bandcamp, 22-05-2001. [Consulta: 8 setembre 2019].
  24. «Las flores de mi vida by Celia Mur». Bandcamp, 28-09-2003. [Consulta: 8 setembre 2019].
  25. «Coloreados by Celia Mur». Bandcamp, 2005. [Consulta: 8 setembre 2019].
  26. «Celia Mur - Nono García ‎– Coplas Mundanas». Discogs. [Consulta: 4 setembre 2019].