João Gilberto

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoão Gilberto
Joao Gilberto.jpg
Biografia
Naixement (pt) João Gilberto Prado Pereira de Oliveira
10 juny 1931
Juazeiro (Brasil)
Mort 6 juliol 2019 (88 anys)
Rio de Janeiro (Brasil)
Activitat
Ocupació Cantant, guitarrista, compositor, músic de jazz i guitarrista de jazz
Activitat 1950 –  2019
Gènere Bossa nova
Instrument Guitarra i veu
Discogràfica Warner Music Group
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Astrud Gilberto (1960–1964)
Miúcha (1965–1971)
Fills Bebel Gilberto

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0318291 Allocine: 238457
Twitter: Joao_Gilberto Spotify: 77ZUbcdoU5KCPHNUl8bgQy iTunes: 43976 Last fm: João+Gilberto Musicbrainz: 286ec4c2-b5ca-4f85-b331-280a6d73dd14 Songkick: 447544 Discogs: 346760 Allmusic: mn0000785283
Modifica les dades a Wikidata

João Gilberto Prado Pereira de Oliveira (Juazeiro, 10 de juny de 1931 - 6 de juliol de 2019) va ser un músic i cantant brasiler, considerat juntament amb Antônio Carlos Jobim com un dels creadors de la bossa nova.[1]

Biografia[modifica]

Va aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta. L'any 1950 va emigrar a la ciutat de Rio de Janeiro, on va tenir algun èxit cantant a la banda Garotos da Lua. Després de ser expulsat de la banda per rebel·lia, va passar alguns anys sense feina, però amb la idea pertinaç de crear una nova forma d'expressió musical amb la guitarra.

El seu esforç finalment va donar resultat després de conèixer a Tom Jobim -pianista i compositor amb educació clàssica que també tocava jazz nord-americà-, amb qui comença a madurar l'estil que es va conèixer com a bossa nova.

La bossa nova (nova onada) era una destil·lació del ritme de percussió i sincopat del samba, en una forma simplificada que podia ser tocada amb una guitarra sense acompanyament. S'atribueix a João Gilberto la creació d'aquest gènere. També va introduir una nova forma de cantar, a baix volum.

El 1958 es va presentar el disc Canção do Amor Demais de la cantant Elizeth Cardoso, que incloïa composicions de Jobim amb lletres de Vinícius de Moraes. Poc temps després João Gilberto va gravar el seu primer disc, anomenat Chega de Saudade. La cançó que li dóna títol al disc de Gilberto també estava en l'àlbum de Cardoso i va ser un èxit al Brasil. Aquesta obra va llançar la carrera musical de João Gilberto, i també el moviment musical Bossa Nova. A més de diverses composicions de Tom Jobim, el disc contenia diverses sambes i cançons populars dels anys 30 però arreglades amb el distintiu estil de la bossa nova.

El 1960 i 1961, Gilberto va llançar dos discs més que contenien cançons compostes per una nova generació de cantants i compositors.

Al voltant de 1962 la bossa nova ja havia estat assimilada per músics de jazz nord-americans com Stan Getz. Aquest últim va convidar a João Gilberto i Tom Jobim el 1963 perquè col·laboressin en el que va acabar convertint-se en un dels discs de fusió bossa-nova / jazz més aclamats per la crítica i més venuts de la història. Getz / Gilberto va ser publicat al març de 1964 i va obtenir el Grammy el 1965. D'aquest treball destaca la composició de Jobim / de Moraes «Garota de Ipanema» («Garota de Ipanema», en la seva versió anglesa, «The Girl from Ipanema»), que es va convertir en una cançó clàssica del pop internacional i va portar a la fama a la cantant Astrud Gilberto, per aquell temps dona de João Gilberto.

El 1968 -quan João Gilberto estava residint a Mèxic- va publicar el disc Ela é carioca. El disc João Gilberto, publicat el 1973, representa un canvi des de la creació de la bossa nova. El 1976 va ser publicat The Best of Two Worlds, amb la participació de Stan Getz i de la cantant brasilera Miúcha (Heloísa Maria Buarque d'Hollanda), germana de Chico Buarque, que s'havia convertit en esposa de João Gilberto a l'abril de 1965. El disc Amorós (1977) va tenir arranjaments del músic Claus Ogerman.

En el disc de 1981, Brasil, João Gilberto va treballar amb Gilberto Gil, Caetano Veloso i Maria Bethania, que a finals dels anys 60 havien creat el moviment Tropicalisme basant-se en la bossa nova i fusionant-la amb elements del rock. El 1991 va publicar João, un disc particular per no comptar amb cap composició de Tom Jobim i, en el seu lloc, utilitzar cançons de Caetano, Cole Porter i composicions en espanyol. El treball João Voz e Violão, publicat el 2000, va marcar un retorn als clàssics de la bossa nova i va tenir la producció musical de Caetano Veloso.

També té àlbums en viu, com Live in Montreux, Prat Pereira de Oliveira, Live at Umbria Jazz, In Tòquio.

Discografia[modifica]


Referències[modifica]

  1. «S'ha mort João Gilberto, pare de la bossa nova». [Consulta: 6 juliol 2019].

Enllaços externs[modifica]