Antônio Carlos Jobim

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntônio Carlos Jobim
Antônio Carlos Jobim (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt-br) Antônio Carlos Brasileiro de Almeida Jobim Modifica el valor a Wikidata
25 gener 1927 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsTom Jobim Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, guitarrista de jazz, compositor de cançons, productor discogràfic, artista d'estudi, músic de jazz, pianista, guitarrista, cantant, arranjador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata –  1994 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereJazz, bossa nova i jazz llatí Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra, piano i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVerve Records Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsElizabeth JobimPaulo Jobim Modifica el valor a Wikidata
PareJorge de Oliveira Jobim Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Tom Jobim AUTÓGRRAFO.jpg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjobim.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0423388 Youtube: UCDg8OKNNZEvWvMAYtXZMPMQ Spotify: 3pO5VjZ4wOHCMBXOvbMISG Last fm: Antônio+Carlos+Jobim Musicbrainz: 7a8dbe84-f4c0-4457-bfa3-edced1f8cde0 Songkick: 15356 Discogs: 27991 Allmusic: mn0000781837 Find a Grave: 1589 Modifica el valor a Wikidata

Antônio Carlos Jobim, conegut també com a Tom Jobim, (Rio de Janeiro, 25 de gener de 1927 - Nova York, 8 de desembre de 1994) fou un compositor, arranjador, cantant, guitarrista i pianista brasiler. Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del Brasil, que els anys seixanta abocà en la bossa nova. Moltes de les seves composicions, entre les quals Garota de Ipanema, es feren populars arreu del món.[1]

Biografia[modifica]

Primers anys[modifica]

Antônio Carlos Brasileiro de Almeida Jobim era membre d'una família benestant; el seu pare era Jorge de Oliveira Jobim i la seva mare, Nilza Brasileiro de Almeida. Afincats al barri carioca de Tijuca, el 1930 decideixen traslladar-se al barri d'Ipanema. Jorge de Oliveira va morir jove, quan Antônio tenia només vuit anys. Això va marcar la infància del cantant i va forjar-li un caràcter melancòlic.[2] La seva germana Helena Isaura va iniciar-li en la música, va prendre lliçons de piano amb Hans Joachim Koellteuter i inicià els estudis d'arquitectura, mentre freqüentava els ambients bohemis de la capital carioca, on aprengué a tocar també la guitarra.[3][4]

El 1950 abandonà aquella carrera i optà decididament per cultivar la seva carrera musical, actuant en clubs nocturns, com a pianista i guitarrista indistintament; eren anys de precarietat econòmica i hagué de compartir la música amb diversos treballs, un d'ells d'empleat de la companyia discogràfica Continental, on feia d'arranjador i transcrivia les partitures dels compositors.[5]

L'any 1953 va enregistrar la seva primera composició, Incerteza, amb veu de Mauricy Moura.[6] El primer èxit va arribar un any després, amb Tereza da praia, cantada per Dick Farney.[7]

Neix la bossa nova[modifica]

Vegeu també: Bossa nova

El 1956, Jobim conegué el diplomàtic Vinicius de Moraes, el qual, aficionat al teatre, li demanà col·laboració per crear una sèrie de cançons per una obra dramàtica que es titularia Orfeu da Conceição.[8] El 1959, aquesta va ser adaptada al cinema per Marcel Camus en el film Orfeu Negre, que va assolir un gran èxit per la seva banda sonora, amb temes com Orfeo de Carnaval.[9] Jobim sempre manifestà que aquelles peces musicals no haurien estat mai escrites sense la influència del cèlebre compositor brasiler Heitor Villa-Lobos, del qual Jobim es considerà sempre deixeble.[10]

Tom Jobim i Chico Buarque al III Festival Internacional de la Cançó (1968), on la seva composició Sabiá fou la vencedora.

Després de l'èxit d'Orfeo Negro, Moraes i Jobim evolucionaren vers un eclecticisme musical en el qual s'hi reflecteix la samba com a factor singular brasiler, mesclada amb elements del cool jazz.[11][12]

El 1958 ambdós compositors enregistraren l'àlbum Canção do Amor Demais, amb la veu d'Elizeth Cardoso i la intervenció en un parell de peces del guitarrista de Bahia João Gilberto. Encara que no tingués gaire èxit comercial, se'l considera el primer LP de bossa nova i senta les bases d'aquest estil.[13] L'èxit arribaria només un any més tard, quan Jobim i Gilberto llancen Chega de Saudade, el primer gran single que suposà el reconeixement nacional de la bossa nova.[14] Fins a l'aparició del reggae, aquesta monopolitzà l'estil tropical. Aquell any 1959 Jobim publica un altre treball, aquest amb la cantant Sílvia Telles, on s'inclou la cançó A felicidade.[15]

Del Brasil al món[modifica]

El descobriment de Jobim a nivell internacional arriba l'any 1962, quan Stan Getz i Charlie Parker van interpretar Desafinado a l'àlbum de jazz Samba.[16] Aquell any va tenir lloc un concert al Carnegie Hall de Nova York, on van actuar les grans veus de la bossa.[17] L'any següent arriba la consagració de la bossa i de la carrera internacional de Jobim, gràcies a l'àlbum Getz/Gilberto, on s'inclou The girl from Ipanema.[18] Aquesta peça va ser guanyadora del premi Grammy a la gravació de l'any, superant altres obres com Hello, Dolly! (Louis Armstrong), People (Barbra Streisand) o I want to hold your hand (The Beatles).[19] També va ser nominat al premi al millor artista novell, guardó que va recaure en la banda de Liverpool.[20]

A partir d'aquí, la bossa nova va agafar una dimensió molt més àmplia perquè es va introduir en el món del jazz i la música moderna. Van ser molts els intèrprets que s'hi van acostar al llarg del temps com Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Dizzy Gillespie, Sarah Vaughan, Miles Davis, Quincy Jones, Al Jarreau, etc.[21] Jobim va fundar una editora musical, la Corcovado Music, per donar-li un impuls addicional des de dintre de la indústria musical.[22]

Maduresa[modifica]

Jobim, 1972.

Amb el cop d'estat militar de 1964, es desintegrà la vida intel·lectual, artística i bohèmia brasilera. El compositor va preferir no enfrontar-se obertament al règim i cva entrar-se en la composició i en els estudis de gravació.[23] Va submergir-se en l'estudi de Villa-Lobos, Debussy o Ary Barroso i va explorar ritmes d'arrels afrobrasileres i indígenes. Va enregistrar diversos àlbums instrumentals, amb la seva música com a pianista i guitarrista que donarien la volta al món i també va gravar treballs amb altres artistes, com Elis Regina, Edu Lobo o Miúcha. D'aquesta època és la cèl·lebre Águas de Março. També va compondre peces per pel·lícules i sèries de televisió del Brasil.[24][25][26]

El seu últim treball va ser el CD Antônio Brasileiro (1994),[27] que li valgué un Grammy al millor àlbum de jazz llatí. El premi va ser-li concedit de manera pòstuma, ja que la cerimònia d'entrega va tenir lloc gairebé tres mesos després de la mort de l'artista.[28]

Vida familiar[modifica]

El 15 d'octubre de 1949, Tom es va casar amb Thereza de Otero Hermanny (n. 1930), amb qui va tenir dos fills, Paulo i Elizabeth. L'any 1976, va conèixer a la fotògrafa Ana Beatriz Lontra, qui en aquells moments tenia dinou anys, la mateixa edat que la seva filla. Es van casar el 30 d'abril de 1986 i van tenir dos fills, João Francisco i Maria Luiza.[29]

Tom Jobim va morir el dijous 8 de desembre de 1994, a les 10 hores, en l'hospital Mount Sinai de Nova York. S'hi havia traslladat per tractar-se d'un càncer. Es va sotmetre a una intervenció el dimarts 6 de desembre, per extirpar un tumor a la veixiga. Però, el matí del dia 8 va patir dues aturades cardiorespiratòries, l'última d'elles fatal.[30]

La seva mort consternà el Brasil i l'escena musical mundial. Els mitjans informatius recordaren les seves paraules del 1993 quan a Rio de Janeiro li fou rendit un homenatge:[31]

« El que vostès escoltaran és amor...Tota la meva obra és un cant d'amor al Brasil. »
— Antônio Carlos Jobim

Homenatges[modifica]

Placa d'homenatge a l'aeroport Galeão - Tom Jobim
Estàtua a la platja d'Ipanema.

Discografia[modifica]

Cançons[modifica]

Algunes de les cançons més destacades de Jobim que formen part de la història dels clàssics de la música lleugera són:[36]

Àlbums[modifica]

  • 1954 - Rio de Janeiro: a montanha, o sol, o mar (amb Billy Blanco)
  • 1956 - Orfeu da Conceição (BSO del musical)
  • 1957 - O pequeno príncipe (adaptació musicla del llibre d'Antoine de Saint-Exupéry)
  • 1958 - Canção do amor demais (amb Elizeth Cardoso)
  • 1959 - Amor de gente moça(amb Silvia Telles)
  • 1959 - Chega de saudade (amb João Gilberto)
  • 1959 - Por toda minha vida (amb Lenita Bruno i Vinícius de Moraes)
  • 1960 - O amor, o sorriso e a flor (amb João Gilberto)
  • 1961 - João Gilberto (amb João Gilberto)
  • 1961 - Brasília, Sinfonía da Alvorada (amb Vinícius de Moraes, composició per la inauguració de Brasília)
  • 1963 - The composer of Desafinado, plays (primer àlbum publicat a EEUU)
  • 1963 - Getz/Gilberto (amb Stan Getz i João Gilberto)
  • 1963 - Antonio Carlos Jobim
  • 1964 - The wonderful world of Antonio Carlos Jobim
  • 1964 - Caymmi visita Tom (amb Dorival Caymmi)
  • 1967 - Wave
  • 1967 - Francis Albert Sinatra & Antonio Carlos Jobim (amb Frank Sinatra)
  • 1967 - A certain Mr. Jobim
  • 1967 - Stone Flower
  • 1970 - Tide
  • 1971 - Sinatra & Company (amb Frank Sinatra)
  • 1972 - O Tom de Antônio Carlos Jobim e o Tal de João Bosco (amb João Bosco)
  • 1973 - Matita Perê
  • 1974 - Elis & Tom (amb Elis Regina)
  • 1975 - Urubu
  • 1977 - Tom Vinícius Toquinho Miúcha (amb Vinícius de Moraes, Toquinho i Miúcha)
  • 1977 - Miúcha & Antônio Carlos Jobim (amb Miúcha)
  • 1979 - Sinatra-Jobim Sessions (amb Frank Sinatra)
  • 1979 - Miúcha e Tom Jobim (amb Miúcha)
  • 1980 - Terra Brasilis
  • 1981 - Edu & Tom, Tom & Edu (amb Edu Lobo)
  • 1983 - Gabriela (amb Gal Costa)
  • 1984 - Para viver um grande amor (amb Chico Buarque i Djavan)
  • 1985 - O tempo e o vento
  • 1987 - Passarim
  • 1987 - Tom Jobim inêdito (recopilatori)
  • 1987 - Rio revisited (amb Gal Costa)
  • 1990 - Tom canta Vinícius (tribut a Vinícius de Moraes)
  • 1994 - Antonio Brasileiro

Tributs[modifica]

Premis Grammy[modifica]

Guardons:[45]
Nominacions:[45]

Biografies[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gorlinski, Virginia «Antônio Carlos Jobim». Encyclopædia Britannica [Consulta: 29 setembre 2017].
  2. Pequenos Notáveis - Parte 2 (pdf). Rio do Janeiro: Empresa Municipal de Multimeios - Prefeitura do Rio, 2012-12. ISBN 9788560354191. 
  3. Souza, Tárik de. Tem mais samba: das raízes à eletrônica (en pt-br). Editora 34, 2003, p. 222. ISBN 978-85-7326-287-2. 
  4. «Ao maestro, com carinho». MultiRio, 24-01-2017. [Consulta: 28 setembre 2021].
  5. «Tom Jobim» (en portuguès brasiler). Estadão. [Consulta: 28 setembre 2021].
  6. «Incerteza» (en portuguès brasiler). Instituto Antônio Carlos Jobim. [Consulta: 28 setembre 2021].
  7. Bôscoli, João Marcello. «A modernidade de ‘Tereza da praia’....» (podcast). CNB Globorádio, 05-10-2018. [Consulta: 28 setembre 2021].
  8. Castro, Ruy. Bossa nova : the story of the Brazilian music that seduced the world. 1st English language ed. Chicago, IL: A Cappella, 2000. ISBN 1-55652-409-9. 
  9. Fléchet, Anaïs «Um mito exótico? A recepção crítica de Orfeu Negro de Marcel Camus (1959-2008)» (en pt). Significação: Revista de Cultura Audiovisual, 36, 32, 23-12-2009, pàg. 43–62. DOI: 10.11606/issn.2316-7114.sig.2009.68091. ISSN: 2316-7114.
  10. Freeman, Peter. The Music of Antônio Carlos Jobim (en anglès). Intellect Books, 2019-02-15. ISBN 978-1-78320-938-5. 
  11. Ganora, Emmanuel. «1958: el año cero de la bossa nova». La Tercera, 25-11-2018. [Consulta: 28 setembre 2021].
  12. Perry, Russell. «Jazz And Bossa Nova - Gilberto, Jobim, Bonfa, Getz (1958 - 1963)». All About Jazz, 12-11-2019. [Consulta: 28 setembre 2021].
  13. «Brasil y el mundo lloran a Joao Gilberto». RFI, 07-07-2019. [Consulta: 28 setembre 2021].
  14. Castro, Ruy. Chega de saudade : a história e as histórias da bossa nova. São Paulo, SP: Companhia das Letras, 1990. ISBN 85-7164-137-4. 
  15. Castro, Ruy. Bossa Nova: La historia y las historias (en castellà). Turner, 2008-05, p. 249-250. ISBN 978-84-7506-849-7. 
  16. «Stan Getz / Charlie Byrd – Jazz Samba (1962, Gatefold, Vinyl)» (en castellà). [Consulta: 28 setembre 2021].
  17. «Brazilian Musicians Present Bossa Nova at Carnegie Hall». New York Times, 22-11-1962. [Consulta: 5 abril 2021].
  18. Bravo, Edu. «Bossa nova, 60 años desafinando». Vanity Fair, 12-08-2018. [Consulta: 28 setembre 2021].
  19. «GRAMMY Awards Winners & Nominees for Record Of The Year». Grammy Awards. [Consulta: 27 setembre 2021].
  20. «GRAMMY Awards Winners & Nominees for Best New Artist». Grammy Awards. [Consulta: 27 setembre 2021].
  21. Syroyid Syroyid, Bohdan «TOM JOBIM: BOSSA NOVA. Un recorrido por la evolución de dicho estilo a través de diez obras representativas de la carrera de uno de sus más paradigmáticos autores.». Gabiralia, 193-2, 2020.
  22. Bellinati, Paulo. Antonio Carlos Jobim for Classical Guitar (en anglès). Mel Bay, 2011-02-24. ISBN 978-1-60974-637-7. 
  23. Mota, Urariano. «Tom Jobim e a ditadura». Vermelho, 08-12-2019. [Consulta: 28 setembre 2021].
  24. «Antônio Carlos Jobim - Biography & History - AllMusic». [Consulta: Novembre del 2017].
  25. Muggiati, Roberto. «20 anos depois, Jobim vive!». Gazeta do Povo, 05-07-2014. [Consulta: 28 setembre 2021].
  26. «Tom Jobim fala sobre Villa-Lobos». Prémio da Música Brasilera, 05-03-2013. [Consulta: 28 setembre 2021].
  27. «Jobim* - Antonio Brasileiro» (en castellà). [Consulta: 28 setembre 2021].
  28. «GRAMMY Awards Winners & Nominees for Best Latin Jazz Album». Grammy Awards. [Consulta: 27 setembre 2021].
  29. Camargo, Paulo. «Tom Jobim e as mulheres de sua vida». Gazeta do Povo, 09-02-2013. [Consulta: 28 setembre 2021].
  30. Rocha, Daniela; Silva Pinto, Paulo. «Depois de operar a bexiga, Tom sofre duas paradas cardíacas». Folha de S. Paulo, 09-12-1994. [Consulta: 27 setembre 2021].
  31. «MATERIAL DE COMPLEMENTAÇÃO ESCOLAR 1.1» (pdf). Prefeitura da cidade do Rio de Janeiro, 2020. [Consulta: 27 setembre 2021].
  32. «Lei 9778». Planalto, 05-05-1999. [Consulta: 28 setembre 2021].
  33. «Estatua evoca a Tom Jobim, autor de Garota de Ipanema, tras 20 años de muerte». La Información, 08-12-2014. [Consulta: 28 setembre 2021].
  34. Targueta, Daniel. «Relembre a homenagem da Mangueira a Tom Jobim». Globo, 25-01-2007. [Consulta: 28 setembre 2021].
  35. «Doutoramento Honoris Causa para Tom Jobim». RTP, 18-06-1993. [Consulta: 28 setembre 2021].
  36. Reily, Suzel Ana «Tom Jobim and the Bossa Nova Era». Popular Music, 15, 1, 1996, pàg. 1–16. ISSN: 0261-1430.
  37. «The Antonio Carlos Jobim Songbook - The Girl From Ipanema (CD)» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
  38. «Songbook Antonio Carlos Jobim Instrumental (1995, CD)» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
  39. «Songbook Antonio Carlos Jobim 1 (1996, CD)» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
  40. «Songbook Antonio Carlos Jobim 2 (1998, CD)» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
  41. «Songbook Antonio Carlos Jobim 3 (1996, CD)» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
  42. «Songbook Antonio Carlos Jobim 4 (1996, CD)» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
  43. «Songbook Antonio Carlos Jobim 5 (1996, CD)» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
  44. «Jobim – Sinfônico (2003, CD)» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
  45. 45,0 45,1 «Artists: Antonio Carlos Jobim». Grammy Awards. [Consulta: 27 setembre 2021].

Bibliografia addicional[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antônio Carlos Jobim