Elis Regina
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 març 1945 Porto Alegre (Brasil) |
| Mort | 19 gener 1982 (36 anys) São Paulo (Brasil) |
| Causa de mort | Sobredosi |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant i música de jazz |
| Activitat | 1961 – |
| Gènere | Bossa nova |
| Veu | Mezzosoprano |
| Instrument | Veu i cant |
| Família | |
| Cònjuge | Cesar Camargo Mariano (1973–1981) |
| Fills | Pedro Mariano Maria Rita |
Premis | |
 | |
      | |
Elis Regina Carvalho Costa (Porto Alegre, Rio Grande do Sul, 17 de març de 1945 - São Paulo, 19 de gener de 1982), més coneguda com Elis Regina, fou una compositora i cantant brasilera.
Considerada per molts la més gran de les artistes del seu país, començà la seva trajectòria als dotze anys en un programa radiofònic, i es consagrà en els festivals de música popular dels seixanta. El 1965 guanyà el primer premi en un d'ells amb la cançó Arresto de Vinícius de Moraes i Edu Lobo, lletrista i compositor, respectivament, amb qui col·laborà sovint .
Portà al cim ritmes tant tradicionals com la samba i la bossa-nova, sempre fidel a les arrels autòctones del folklore brasiler. Posseïa facilitat absoluta per a contagiar la seva essència, amb una certa melangia. Les seves actuacions foren sempre ben acollides en tota l'Amèrica del Sud, adaptant d'alguns països cançons tradicionals, amb el que assoliria resultats molt positius.
Més tard, el 1968, viatjà a Europa, i el seu ritme entusiasmà al públic, com abans ho havia fet en la seva gira pels Estats Units. Els seus recitals a l'Olympia de París foren d'un èxit rotund; els seus admiradors es contaven tant dintre com fora del Brasil. Abans de finalitzar aquell viatge, realitzà alguns enregistraments amb l'instrumentista belga Toots Thielemans, i es presentà en el Miden de Cannes com una gran figura.
Entre les seves creacions més populars i, sense oblidar les versions en anglès o castellà, cal destacar:
- Dois pra lá, dols pra cá,
- Bala com bala,
- Marambaia,
- Canto de Ossanha,
El seu sobtat decés tallà de soca-rel una brillant carrera encara en la seva plenitud, amb quantitat de projectes per a complir i amb profund pesar dels que l'admiraven.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elis Regina |
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1981-82, pàg. 1014 (ISBN 84-239-6956-8)