Adoniran Barbosa
Adoniran Barbosa, 1935 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | João Rubinato 6 agost 1910 Valinhos (Brasil) |
Mort | 23 novembre 1982 (72 anys) São Paulo (Brasil) |
Causa de mort | emfisema pulmonar |
Sepultura | Cemitério da Paz |
Altres noms | Adoniran Barbosa |
Activitat | |
Camp de treball | Música |
Ocupació | Cantant, compositor |
Activitat | 1935 - 1977 |
Gènere | samba |
Instrument | Veu |
Segell discogràfic | EMI Odeon Records RGE |
Obra | |
Obres destacables
| |
Lloc web | Página oficial-(portuguès) |
|
Adoniran Barbosa, nom artístic de João Rubinato (6 d'agost de 1910—23 de novembre de 1982), va ser un famós cantant i compositor brasiler de samba tradicional.[1][2]
Biografia
[modifica]Fill dels immigrants italians Ferdinando i Emma Rubinato, va abandonar l'escola, perquè no li agradava l'estudi i necessitava treballar per ajudar la seva nombrosa família (composta per set germans). Als 14 anys aconsegueix la seva primera feina com a repartidor d'olles a la ciutat de Jundiaí, a la qual la seva família s'havia mudat, buscant resoldre problemes financers. Després d'això es muden a Santo André i finalment a Sao Paulo. Després va ser també paleta, encarregat d'estacionament, mosso i obrer metal·lúrgic entre altres treballs.
Carrera artística
[modifica]El Grup "Demônios da Garoa" va ser el gran intèrpret de les seves composicions, principalment les sambes que citaven diversos llocs de la ciutat de São Paulo com ser els barris de Jaçanã ("Trem das Onze"), Brás ("Samba do Arnesto"), i Avinguda São João ("Iracema"). Elis Regina va gravar "Iracema" i "Tiro ao Álvaro", poc abans de la mort de tots dos que traspassaven gairebé en la mateixa època. Considerat el nom més important del samba paulistana, Adoniran va retratar la capital i la seva idiosincràsia.[3][4][5]
A la ràdio va ser famós el seu personatge Charutinho.[6] A més de les pel·lícules dels anys 50 i anys 60, tals com Candinho, el llargmetratge de 1953 de Mazzaropi, va participar com a actor als anys 70 de telenovel·les de la TV: "Tupi" i "Mulheres d'Areia", en la qual feia un personatge que es deia autor dels sambes d'Adoniran.
Composicions seleccionades
[modifica]- Malvina, 1951
- Saudosa maloca, 1951
- Joga a chave, amb Osvaldo Moles 1952
- Samba do Arnesto, 1953
- Pra que chorar, amb Matilde de Lutiis
- A garoa vem descendo, amb Matilde de Lutiis
- As mariposas, 1955
- Iracema, 1956
- Apaga o fogo Mané, 1956
- Bom-dia tristeza, 1958
- Abrigo de vagabundo, 1959
- No morro da Casa Verde, 1959
- Prova de carinho, 1960
- Tiro ao Álvaro, amb Osvaldo Moles 1960
- Luz da Light, 1964
- Trem das Onze, 1964
- Agüenta a mão, 1965
- Samba Italiano, 1965
- Tocar na banda, 1965
- Pafunça, amb Osvaldo Moles 1965
- O casamento do Moacir, 1967
- Mulher, patrão e cachaça, 1968
- Vila Esperança, 1968
- Despejo na favela, 1969
- Fica mais um pouco, amor, 1975
- Acende o candieiro, 1972
- Uma Simples Margarida (Samba do Metrô)
- Já Fui uma Brasa
- Rua dos Gusmões
Adoniran també va deixar 90 lletres de cançons inèdites, que estan sent pòstumament posades a música per diversos compositors.
Referències
[modifica]- ↑ «Adoniran Barbosa» (en portuguès brasiler). Diccionario Cravo Albin De Música Popular Brasilera. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ «Adoniran Barbosa» (en anglès). allmusic.com. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ Dunn, Christopher. Brutality Garden: Tropicália and the Emergence of a Brazilian Counterculture (en anglès). UNC Press Books, 2001, p. 198. ISBN 978-0-8078-4976-7.
- ↑ Gorelik, Adrián; Peixoto, Fernanda Arêas. Ciudades sudamericanas como arenas culturales: Artes y medios, barrios de élite y villas miseria, intelectuales y urbanistas: cómo ciudad y cultura se activan mutuamente (en castellà). Siglo XXI Editores, 2019-11-20. ISBN 978-987-629-661-8.
- ↑ Rocha, Francisco. Adoniran Barbosa: o poeta da cidade : trajetória e obra do radioator e cancionista, os anos 50 (en portuguès brasiler). Atelie Editorial, 2002, p. 141. ISBN 978-85-7480-114-8.
- ↑ Silva, Walter. Vou te contar: histórias de música popular brasileira (en portuguès brasiler). Conex, 2002, p. 38. ISBN 978-85-88953-05-5.
Enllaços externs
[modifica]- Adoniran Barbosa Arxivat 2006-01-16 a Wayback Machine.-(portuguès)