Greta Van Fleet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGreta Van Fleet
lang=ca
En viu al festival Pinkpop dels Països Baixos (2018) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2012, Frankenmuth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat2012 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficLava Records Modifica el valor a Wikidata
GènereRock dur, blues rock, folk rock i country rock Modifica el valor a Wikidata
Format per
Jake Kiszka, Q855091, Q798487
Sam Kiszka (en) Tradueix, Q12360214, Q1075651, Q798487
Josh Kiszka, Cantant principal
Daniel Wagner, Q386854, Q798487 (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webgretavanfleet.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: gretavanfleet Twitter (X): GretaVanFleet Instagram: gretavanfleet Youtube: UCX2_tsfS1lWaNg26UUuWrxA TikTok: gretavanfleet Bandcamp: gretavanfleetmusic Souncloud: gretavanfleet Spotify: 4NpFxQe2UvRCAjto3JqlSl iTunes: 646178956 Last fm: Greta+Van+Fleet Musicbrainz: 0be22557-d8c7-4706-a531-625c4c570162 Songkick: 7898084 Discogs: 5880038 Allmusic: mn0003612630 Amazon Music: B00CQ9GCUK Deezer: 5674606 Modifica el valor a Wikidata

Greta Van Fleet és un quartet de rock estatunidenc influït per Led Zeppelin, entre més artistes.[1]

Trajectòria[modifica]

El quartet està format pels bessons Jake i Josh Kiszka (guitarra i veu, respectivament), llur germà menut Sam (baix i orgue) i el bateria Danny Wagner,[2] que es lleven tres anys amb els bessons, tots quatre originaris de Michigan: els germans Kiszka són nets d'un reconegut músic de polca i fills de pares melòmans. Influïts per l'obra d'artistes consagrats com B.B. King, Albert King, Freddie King o Buddy Guy, els seus primers concerts en bars de carretera, quan encara eren menors, contenien versions de Cream i Bad Company, abans de descobrir la música de Led Zeppelin durant l'educació secundària.[3]

  • Jake Kiszka (guitarra i cors)
    Jake Kiszka (guitarra i cors)
  • Josh Kiszka (veu)
    Josh Kiszka (veu)
  • Sam Kiszka (baix i teclat)
    Sam Kiszka (baix i teclat)
  • Danny Wagner (bateria)
    Danny Wagner (bateria)

Comparats sovint amb els Zeppelin, encara que fins i tot el cantant Robert Plant els ha lloat («són Led Zeppelin I»)[4] i ells agraïxen la deferència, els Van Fleet rebutgen qualsevol acusació de plagi:

« Encara que no són exactament el nostre principal, sí que ens han influït i això sabem vore-ho. Però, al remat, no afecta a la composició de les nostres cançons.[5] »

Sobre la veu de Josh, Plant també comentà:

« Li ampra la veu a algú que conec prou bé, però què hem de fer? Al mínim té un poc d'estil, perquè diu que ell s'ha basat completament en Aerosmith.[4] »

El 2014 publicaren el seu primer disc, gravat en directe (Greta Van Fleet Live In Detroit); l'abril de 2017 publicaren l'EP Black Smoke Rising i, al novembre del mateix any, un altre (From The Fires) que inclou una versió de "A Change Is Gonna Come" de Sam Cooke.[6] Del segon varen vendre setanta mil còpies —quaranta set mil de les quals als EUA— i "Highway Tune" i "Safari Song" entraren en les llistes d'èxits de Billboard.[7]

Anthem of the Peaceful Army[modifica]

En maig de 2018, la veïna de Frankenmuth de la qual varen prendre el nom, Gretna Van Fleet, assistí amb huitanta-set anys al seu primer concert del grup a Detroit, convidada pels membres i llurs familiars; llavors havien acabat de gravar el seu primer llarga durada, amb els productors Al Sutton i Marlon Young, als estudis Rust Belt (Detroit) i Blackbird (Nashville).[8] L'estiu del mateix any actuaren al festival Coachella, entre molts altres concerts, i publicaren una cançó nova, "When the Curtain Falls", sense anunciar si formaria part del següent disc;[9] mentre feien sessions de gravació a Nashville i Detroit.[10] el 15 d'agost en publicaren el videoclip, dirigit per Benjamin Kutsko, com a avanç del disc però sense desvelar-ne el títol, abans de reprendre la gira el 7 de setembre a Seattle:[11] eixe dia feren públic per fi el títol, Anthem of the Peaceful Army («Himne de l'exèrcit pacífic»), la data (19 d'octubre) i una altra cançó nova, "Watching Over".[12] El 24 de setembre avançaren una altra cançó inèdita que ja havien tocat en directe, "Lover, Leaver", i desvelaren que el disc seria un àlbum conceptual sobre el poder mesiànic de la música.[13] A les acaballes de l'any, el Doctor Music Festival anuncià la seua inclusió en el cartell de la pròxima edició junt amb altres artistes ja confirmats com King Crimson o Smashing Pumpkins.[14] A la publicació del disc, la revista Pitchfork el qualificà amb un 1,6 i criticà l'autenticitat del grup.[15]

Al gener de 2019, la seua primera actuació en directe en el programa de televisió Saturday Night Live disparà les vendes dels seus dos discs publicats fins llavors (l'EP From the Fires i Anthem…);[16] poc després guanyaren el premi Grammy al millor àlbum de rock per l'EP From the Fires —el disc Anthem… eixí fora de termini per als guardons— en una categoria en què també eren candidats Alice in Chains, Fall Out Boy, Ghost i Weezer, però perderen les altres tres nominacions front a Dua Lipa (artista emergent), Chris Cornell (interpretació rock) i St. Vincent (millor cançó de rock).[17] El seu primer concert a Barcelona, previst per al 22 de febrer del 2019 al Palau Sant Jordi, s'ajornà «per malaltia del seu vocalista»;[18] a les acaballes de març actuaren al teatre Caupolicán i en el festival Lollapalooza de Xile.[19] Al setembre del mateix any publicaren una cançó inèdita, "Always There", gravada durant l'enregistrament de l'Anthem of the Peaceful Army però descartada per al disc, que seria inclosa en la banda sonora de la pel·lícula de Sam Taylor-Johnson A Million Little Pieces.[20]

The Battle at Garden's Gate[modifica]

A l'octubre del 2020 estrenaren la cançó "My Way, Soon" amb un videoclip enregistrat per ells mateixos[21] i, al desembre, un altre avanç del segon disc, "Age of Machine", junt amb la data, la portada i el títol de l'àlbum: The Battle at Garden's Gate, publicat el 16 d'abril de l'any següent.[22]

Discografia[modifica]

Guardons[modifica]

Premis

Referències[modifica]

  1. ↑ Daniela Tijerina «Pyro, Parties and Heavy Riffs: On the Road With Greta Van Fleet» (en anglés). Rolling Stone, 12-07-2018.
  2. ↑ Matt Miller. «I Feel Bad for Greta Van Fleet» (en anglés). Esquire, 05-02-2019. [Consulta: 5 juny 2021].
  3. ↑ Brian Hiatt «Greta Van Fleet’s Misty Mountain Revival» (en anglés). Rolling Stone, 09-01-2018.
  4. ↑ 4,0 4,1 Graham Hartman «Led Zeppelin's Robert Plant Jokes About Greta Van Fleet Singer: 'I Hate Him!'» (en anglés). Loudwire, 03-04-2018 [Consulta: 24 agost 2018].
  5. ↑ Samantha Maine «Greta Van Fleet hit back at ‘bullshit’ Led Zeppelin rip-off claims» (en anglés). NME, 29-06-2018 [Consulta: 22 agost 2018].
  6. ↑ Manuel Ruiz Rico. «“Es el turno de los jóvenes, y empieza ahora”» (en castellà). Mondosonoro, 11-05-2018. [Consulta: 18 agost 2018].
  7. ↑ Nicolás Menjívar «Greta Van Fleet: “Estamos viviendo el resurgimiento del rock”» (en castellà). La Prensa Gráfica, 14-03-2018 [Consulta: 6 setembre 2018].
  8. ↑ Gary Graff «87-Year-Old Gretna Van Fleet on Inspiring Greta Van Fleet's Name: 'I Kind of Laughed It Off'» (en anglés). Billboard, 25-05-2018 [Consulta: 27 setembre 2018].
  9. ↑ «Greta Van Fleet Drop Fiery New Song, ‘When the Curtain Falls’» (en anglés). Variety, 17-07-2018 [Consulta: 4 agost 2018].
  10. ↑ Althea Legaspi «Hear Greta Van Fleet's Swaggering New Song ‘When the Curtain Falls’» (en anglés). Rolling Stone, 17-07-2018 [Consulta: 20 agost 2018].
  11. ↑ Ryan Reed «See Greta Van Fleet’s Druggy Desert Trip in ‘When the Curtain Falls’ Video» (en anglés). Rolling Stone, 15-08-2018 [Consulta: 17 agost 2018].
  12. ↑ «Greta Van Fleet realiza lanzamiento por partida doble: Portada y single de su nuevo álbum» (en castellà). Futuro, 07-09-2018 [Consulta: 8 setembre 2018].
  13. ↑ «Greta Van Fleet presenta nueva canción “Lover, Leaver”» (en castellà). Futuro, 24-09-2018 [Consulta: 26 setembre 2018].
  14. ↑ «Rosalía, Greta Van Fleet, The Strokes, Primal Scream i Mando Diao, al Doctor Music Festival». Ara, 19-12-2018 [Consulta: 2 febrer 2019].
  15. ↑ Jeremy D. Larson. «Greta Van Fleet Anthem of the Peaceful Army» (en anglés). Pitchfork, 23-10-2018. [Consulta: 13 juny 2021].
  16. ↑ Kevin Rutherford. «Greta Van Fleet Scores Sales, Streaming Gains Following 'Saturday Night Live' Debut» (en anglés). Billboard, 29-01-2019. [Consulta: 12 juny 2021].
  17. ↑ Brian McCollum «Greta Van Fleet wins Grammy for best rock album» (en anglés). Detroit Free Press, 11-02-2019 [Consulta: 29 setembre 2019].
  18. ↑ «Concert "Greta Van Fleet"». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 25 de maig 2019. [Consulta: 25 maig 2019].
  19. ↑ Fernanda Valiente «Greta Van Fleet: “Si todos nos llaman los salvadores del rock, la responsabilidad es nuestra y la tomamos”» (en castellà). Culto, 29-03-2019 [Consulta: 16 maig 2019]. Arxivat 16 de maig 2019 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-05-16. [Consulta: 16 maig 2019].
  20. ↑ Jesús Sanz Morales. «Greta Van Fleet, saliendo de Led Zeppelin» (en castellà). Plásticos y Decibelios, 06-09-2019. [Consulta: 26 setembre 2019].
  21. ↑ Jon Blistein «Greta Van Fleet Return With New Song ‘My Way, Soon’» (en anglés). Rolling Stone, 09-10-2020 [Consulta: 31 maig 2021].
  22. ↑ Joe DiVita. «Greta van Fleet Release 'Age of Machine' Video + Announce New Album» (en anglés). Loudwire, 04-12-2020. [Consulta: 4 juny 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Greta_Van_Fleet&oldid=33022021»