Murray Gell-Mann

Murray Gell-Mann

(2012)
Biografia
Naixement	15 setembre 1929 Lower Manhattan (Nova York)
Mort	24 maig 2019 (89 anys) Santa Fe (Nou Mèxic)
Sepultura	Red Butte Cemetery (en)
Membre de la junta Smithsonian Institution
31 agost 1974 – 1988
Dades personals
Formació	Yale College Columbia Grammar & Preparatory School (en) Universitat Yale Institut de Tecnologia de Massachusetts Jonathan Edwards College (en)
Director de tesi	Victor Weisskopf
Activitat
Camp de treball	Física de partícules i física
Ocupació	escriptor de no-ficció, investigador, físic teòric, físic
Ocupador	Universitat de Chicago Institut Tecnològic de Califòrnia
Membre de	Royal Society Indian National Science Academy Societat Filosòfica Americana Associació americana per l'avanç de la ciència Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències American Physical Society Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units JASON (en)
Professors	Victor Weisskopf i Enrico Fermi
Alumnes	Kenneth Geddes Wilson i Sidney Coleman
Obra
Estudiant doctoral	Sidney Coleman, Kenneth Geddes Wilson, James Hartle, Jon Mathews, Todd Brun (en) , Cosmas Zachos (en) , Philip Moss Platzman (en) , Sam M. Berman (en) , Carl Iddings (en) , Henry Hoyt Hilton (en) , Donald F. DuBois (en) , Kenneth Young (en) , Rod Crewther, Christopher T. Hill, William C. Davidon i Norman Dombey (en)
Localització dels arxius	Arxius de la Smithsonian Institution
Família
Cònjuge	J. Margaret Dow (en) Marcia Southwick (en)
Premis (2014)  Medalla Helmholtz (2005)  Humanista de l'any (2004)  Premi William Procter (20 abril 1978)  Membre estranger de la Royal Society (1971)  Beca Guggenheim (1969)  Premi Nobel de Física (1968)  Premi John J. Carty a l'avenç de la ciència (1967)  Medalla Franklin (1966)  Premi Memorial Richtmyer (1966)  Premi Ernest Orlando Lawrence (1959)  Premi Dannie Heineman de física matemàtica  doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford  doctor honoris causa per la Universitat de Colúmbia  Honorary doctorate from the University of Florida (en)  doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge  Medalla Albert Einstein  Fellow del Committee for Skeptical Inquiry  membre de l'American Physical Society  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  doctor honoris causa per la Universitat de Chicago  membre de l'Acadèmia de Ciències del Pakistan  doctor honoris causa per la Universitat Yale
Signatura
Lloc web	tuvalu.santafe.edu…

Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard

Murray Gell-Mann (Lower Manhattan, 15 de setembre de 1929 - Santa Fe, 24 de maig de 2019) va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.

Llicenciat en física per la Universitat Yale i l'Institut Tecnològic de Massachusetts, el 1955 va esdevenir professor universitari a la Universitat de Califòrnia on va ocupar des de 1967 la càtedra de física teòrica.

Recerca científica

Des de 1950 s'interessà en la investigació sobre les partícules elementals, recentment descobertes i anomenades kaó i hiperió. La seva classificiació va permetre nomenar un nou nombre quàntic. Les seves investigacions, primer amb Abraham Pais i posteriorment amb Kazuhiko Nishijima, van permetre la introducció d'una nova partícula, l'hadró, partícula que descobrí alhora el físic israelià Yuval Ne'emal. La teoria de Gell-Mann va aportar ordre al caos en descobrir prop de 100 partícules en l'interior del nucli atòmic. Aquestes partícules, a més dels protons i neutrons, estaven formades per altres partícules elementals anomenades quarks. Aquests quarks es mantenen units gràcies a l'intercanvi de gluons.

El 1960 va introduir amb Lévy el model-sigma que ha servit com el prototipus típic de trencament espontani de simetria. El 1964 ingressà a la NASA i va postular el model del quark, un model que també va postular independentment George Zweig. La teoria moderna de les interaccions dels quarks s'anomena Cromodinàmica quàntica, basada bàsicament en el treball de Gell-Mann.

El 1969 si li va atorgar el Premi Nobel de Física “per les seves contribucions i descobriments en la classificació de partícules elementals i les seves interaccions”.

Al costat de Richard Feynman, rivalitzant amb George Sudarshan i Robert Marshak, fou el primer a trobar l'estructura de la força nuclear feble en física. Aquest treball va seguir amb el descobriment inicial de la violació de la paritat de Chien-Shiung Wu, segons les idees suggerides pels físics Chen Ning Yang i Tsung-Dao Lee.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Murray Gell-Mann

• «Murray Gell-Mann» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.