Murray Gell-Mann

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMurray Gell-Mann
Murray Gell-Mann - World Economic Forum Annual Meeting 2012.jpg
(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Lower Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Santa Fe (Nou Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióYale College
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiVictor Weisskopf Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFísica de partícules Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic, escriptor de no-ficció i físic teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Chicago
Institut Tecnològic de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsVictor Weisskopf i Enrico Fermi Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKenneth Geddes Wilson i Sidney Coleman Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSidney Coleman i Kenneth Geddes Wilson Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Murray Gell-Mann signature.JPG Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtuvalu.santafe.edu… Modifica el valor a Wikidata
TED: murray_gell_mann Modifica els identificadors a Wikidata
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard

Murray Gell-Mann (Lower Manhattan, 15 de setembre de 1929 Santa Fe, 24 de maig de 2019) va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.

Llicenciat en física per la Universitat Yale i l'Institut Tecnològic de Massachusetts, el 1955 va esdevenir professor universitari a la Universitat de Califòrnia on va ocupar des de 1967 la càtedra de física teòrica.

Recerca científica[modifica]

Des de 1950 s'interessà en la investigació sobre les partícules elementals, recentment descobertes i anomenades kaó i hiperió. La seva classificiació va permetre nomenar un nou nombre quàntic. Les seves investigacions, primer amb Abraham Pais i posteriorment amb Kazuhiko Nishijima, van permetre la introducció d'una nova partícula, l'hadró, partícula que descobrí alhora el físic israelià Yuval Ne'emal. La teoria de Gell-Mann va aportar ordre al caos en descobrir prop de 100 partícules en l'interior del nucli atòmic. Aquestes partícules, a més dels protons i neutrons, estaven formades per altres partícules elementals anomenades quarks. Aquests quarks es mantenen units gràcies a l'intercanvi de gluons.

El 1960 va introduir amb Lévy el model-sigma que ha servit com el prototipus típic de trencament espontani de simetria. El 1964 ingressà a la NASA i va postular el model del quark, un model que també va postular independentment George Zweig. La teoria moderna de les interaccions dels quarks s'anomena Cromodinàmica quàntica, basada bàsicament en el treball de Gell-Mann.

El 1969 si li va atorgar el Premi Nobel de Físicaper les seves contribucions i descobriments en la classificació de partícules elementals i les seves interaccions”.

Al costat de Richard Feynman, rivalitzant amb George Sudarshan i Robert Marshak, fou el primer a trobar l'estructura de la força nuclear feble en física. Aquest treball va seguir amb el descobriment inicial de la violació de la paritat de Chien-Shiung Wu, segons les idees suggerides pels físics Chen Ning Yang i Tsung-Dao Lee.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Murray Gell-Mann