Vés al contingut

Lluís Farreny i Alujas

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís Farreny i Alujas
Biografia
Naixement11 juny 1926 Modifica el valor a Wikidata
Calafell (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 2019 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Lluís Farreny i Alujas [nts 1] (Calafell, 11 de juny del 1926 - Barcelona, 9 de juny del 2019) va ser un músic, compositor i adaptador de cançons, i editor musical, que signà obres amb el pseudònim R.F. Ynera. Ha contribuït d'una manera significativa al cant coral en català -però també en castellà- mitjançant l'adaptació i harmonització de cançons, i amb la publicació de centenars partitures a l'editorial MF [1][2]

Biografia

[modifica]

[3]
De molt jove, amb la seva família s'establí a Barcelona, i el 1939 ingressà a l'Escola Municipal de Música, on estudià amb els mestres Alfonso i Gálvez (solfeig) i amb Blai Net (piano) i Joaquim Zamacois (harmonia, contrapunt, fuga i composició). A partir de 1945 compatibilitzà els estudis superiors amb l'aprenentatge del contrabaix i amplià la formació fent instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra i Joan Lamote de Grignon.

El 1951 [4] era subdirector de la coral Barcelona que dirigia el mestre Antoni Català. Com a instrumentista de contrabaix actuà en diverses orquestres simfòniques, comprenent-hi la del Gran Teatre del Liceu, on el 1958 hi guanyà per oposició la plaça de contrabaix solista. Fou professor del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona fins al 1989, i al 1983 a més n'era Cap d'estudis.

Harmonitzà cançons -moltes nadales i cançons populars catalanes, però també espirituals negres i cançons del folklore internacional- per al cant coral, sempre, per a editar-les a l'"editorial MF". També feu altres intervencions en altres peces, com a l'Albada de Josep Cervera, escrita per a contrabaix i piano i adaptada per Farreny per a quintet de corda. Va compondre tres sardanes i tres obres corals, una de les quals fou premiada[5] al primer Concurs de la Cançó Catalana de Sant Llorenç de Morunys al 197l.

Conjuntament amb Oriol Martorell, el 1959 [6] fundà l'"editorial MF" per a la publicació de partitures musicals, especialment per al cant coral. També hi publicà obres per a aprenentatge de la música, tant seves com d'altres autors. A la mort d'Agustí Cohí Grau el 2012, el substituí durant uns anys com a director de l'"Associació Musical de Mestres Directors". El seu ex-deixeble i compositor Víctor García Acín li va dedicar la peça Reaching Plains.

Obres de Lluís Farreny

[modifica]
  • L'aufàbrega (1926), sardana per a cor i cobla, amb lletra de Camil Geis [7]
  • Canción de cuna (1999)
  • Esplai (1948), sardana
  • Gener infantil (1951), cançó per a coral [4]
  • Mariseta, sardana
  • La nit de Sant Silvestre (1951), cançó per a coral [4]
  • Oh, dolça aurora (1971), nadala amb lletra de Francesc Blancher, accèssit del "premi Mossèn Riu" 1971 [5]
  • La paz soñada (1999), zortzico per a contrabaix i piano
  • Cançons coescrites amb María Dolores Iglesias (1968-1969): Angoixa maleïda/Maldita angustia, Cançó de bressol d'una mare morta/Canción de cuna de una madre muerta con un hijo en los brazos, Diuen que l'home és bo...
  • Harmonitzacions i adaptacions per a cor, a vegades juntament amb Oriol Martorell, i alguns cops amb el pseudònim R.F.Ynera: Adeste fideles, Aldapeko, El camí que feu Jesús, Campana sobre campana, Cançó del timbaler, Dalt del tren, Del cel baixen els àngels, És l'hora dels adéus, Hi eres tu?, El lotus d'or, Oh, arbre sant, Oh, Déu meu, ¡Oh, luz de Dios!, Perdut en la immensa mar blava, Plany, Els remers del Volga, Riu profund, Ronda, Sant Ramon, Si tu te fas la lluna, Il testamento del capitano, Tots junts vencerem, Tu cantes, Vell pelegrí, Vos sou, Senyor

Llibres

[modifica]
  • Ejercicios progresivos de teoría (1986-1990) (referència)
  • El acordeón, técnica elemental (1993-1995) (referència)
  • Farreny Alujas, Lluís; Giménez Morell, M. Teresa; Monfort Giménez, Mon. 32 cançons per a infants. Barcelona: DINSIC, 2003 (L'Esquitx, 5). 

Editorial MF

[modifica]

L'agost del 1959, Josep Homs i Gaya, Oriol Martorell i Lluís Farreny signaren papers per a explotar conjuntament l'editora de música impresa "Editorial Victoria" [nts 2] de Lluís Farreny. A l'1 d'octubre, però, fou l'editorial MF la què firmà un contracte per a publicar cançons del mestre Toldrà, i al novembre Lluís Farreny i Oriol Martorell enviaren un text de presentació de la nounada iniciativa empresarial.

MF publicà tant cançons o adaptacions d'autors catalans (Narcís Casanoves, Joan Cererols, Francesc Civil…), com melodies populars (El desembre congelat, La gata i el belitre, Nit Benaurada...) i composicions vocals de grans mestres internacionals, com Beethoven, Brahms, Haendel (El Messies), Liszt, Mendelssohn, Mozart, Henry Purcell, Rossini, Schumann, Txaikovski, Johann Christoph i Johann Sebastian Bach (la Passió segons sant Mateu, entre moltes altres obres de Bach). Al catàleg de l'editorial també hi tingueren cabuda nadales castellanes o andaluses (En la noche tranquila y Con trompetas y tambores adaptades per Joaquim Zamacois, A la nanita), cançons populars (Canción de baile: En el mar hay un pescado...) o cultes (obres de Juan del Encina, Francisco Guerrero o Tomás Luis de Victoria), castellanes, gallegues i basques (Jeiki, jeiki, etchenkuak) i traduccions d'arreu del món (Ricard Lamote, música a Cinc poemes xinesos en traducció de Marià Manent). Una indicació de la tasca ingent de l'empresa és l'extensió de la recopilació antològica de partitures [8] que en conserva la universitat Ramon Llull, que n'aplega més de 600 en 12 volums. La relació d'adaptadors, harmonitzadors i autors de les peces cobreix una extensa selecció dels compositors catalans de la segona meitat del segle xx.

A partir de 1969 i durant trenta anys, l'editorial es dedicà també a la publicació de manuals per a l'estudi i aprenentatge de la música, sovint amb la indicació d'estar "adaptats al programa del Conservatori Municipal de Música de Barcelona". Molts d'aquests textos tingueren edicions paral·leles català-castellà o fins i tot trilingües amb l'afegitó de l'idioma anglès. Comprengueren temes teòrics (solfeig, lectura musical, harmonia) i introducció a una àmplia gamma d'instruments (gralla, acordió, percussió, guitarra, flauta, piano, violí, saxòfon, violoncel), així com llibrets de pràctica dels instruments, especialment a la col·lecció Da camera.

L'editorial tingué la seu a Barcelona fins al 1991, i la mogué al Vendrell [nts 3] el 1992. El 2001[9] el seu fons de més de 700 obres (en aquell moment) s'incorporà al de l'Editorial Clivis i MF desaparegué. El fons documental de l'editorial es pot consultar al catàleg en línia[10] de la "Col·lecció Martorell Solanic" de la Universitat de Barcelona.

Llibres per a l'aprenentatge musical

[modifica]

Edicions de partitures i cançoners

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Alguns cops se l'esmenta Lluís G. Farreny, però cap de les biografies consultades indica aquesta inicial intermèdia. Podria correspondre al nom Lluís Gonçaga
  2. ↑ Aquesta Editorial Victoria de partitures musicals tingué una actuació ben escassa. Només consta que publiqués partitures de Pedro Rimonte/Ruimonte, mestre de capella de la catedral de Lleida al 1590, (Madre, la mi madre) i, de Franz Schubert, els cànons adaptats per Oriol Martorell «Alegres canten els ocells, El mes de maig». Anteriorment hi havia hagut una altra "Editorial Victoria" barcelonina, que havia tingut un moment àlgid als anys 1944-1947; havia estat fundada per Ferenc Oliver Brachfeld i Jordi Carbonell i de Ballester i havia publicat traduccions castellanes de literats centre-europeus, principalment (Fulcara i Torroella, Maria Dolors. La residència d'estudiants a Catalunya (1921-1939).  Pàg. 142)
  3. ↑ Potser perquè hi prengué un paper actiu el compositor vendrellenc Agustí Cohí i Grau ?
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Professor/a del Conservatori Superior Municipal de Barcelona
  5. ↑ La col·lecció Da camera continuà publicant-se, però a partir del volum 11 sota el segell DINSIC únicament («Col·lecció "Da camera" al catàleg de la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1r juny 2014].[Enllaç no actiu])
  6. ↑ 12 preludis per a piano, premi extraordinari de la Fundació Francesc Basil 1983

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Partitura i història de la cançó "Perdut en la immensa mar blava"». [Consulta: 1r juny 2014].
  2. ↑ «Necrològiques». La Vanguardia, 10-06-2019.
  3. ↑ «Lluís Farreny, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 1r juny 2014].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Música: Casa del Médico - La Coral Barcelona». La Vanguardia Española, 16-01-1951, pàg. 2.
  5. ↑ 5,0 5,1 Serra Balaguer «Entrega de los premios "Mossén Llorenç Riu", en San Lorenzo de Morunys». La Vanguardia Española, 19-02-1971, pàg. 26.
  6. ↑ «Lluís Farreny a la base de dades "Col·lecció Martorell-Solanic"». [Consulta: 1r juny 2014].
  7. ↑ «Sardanes de Lluís Farreny, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r juny 2014].
  8. ↑ «Antologia de la "Biblioteca Coral" de l'editorial MF, al catàleg d'universitat Ramon Llull».
  9. ↑ «Clivis: Qui som?». Arxivat de l'original el 2013-06-22. [Consulta: 1r juny 2014].
  10. ↑ «Catàleg en línia de la documentació de l'editorial MF». [Consulta: 1r juny 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Farreny_i_Alujas&oldid=33428532»