Surabaya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSurabaya
City of Surabaya Logo.svg
Montage of Surabaya.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Locator kota surabaya.png Modifica el valor a Wikidata
 7° 14′ 45″ S, 112° 44′ 16″ E / 7.2458°S,112.7378°E / -7.2458; 112.7378Coord.: 7° 14′ 45″ S, 112° 44′ 16″ E / 7.2458°S,112.7378°E / -7.2458; 112.7378
EstatIndonèsia
ProvínciaJava Oriental Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total2.970.843 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat8.463,94 hab/km²
Geografia
Superfície351 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud5 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació31 maig 1293
Organització política
• Mayor of Surabaya (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataEri Cahyadi (en) Tradueix (26 febrer 2021) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal60111–60299 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic031 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websurabaya.go.id Modifica el valor a Wikidata

Surabaya és una ciutat i un important port d'Indonèsia, situada a la costa nord de l'illa de Java, sobre la boca del riu Masi a un costat de l'estret de Madura.[1] Surabaya és capital de la província de Java Oriental i té 3.520.874 habitants, sent la segona ciutat més poblada del país.[1]

Segons l'Agència Nacional de Planificació del Desenvolupament, Surabaya és una de les quatre principals ciutats centrals d'Indonèsia, al costat de Jakarta, Medan i Makassar.[2][3] La ciutat té una població de 2,87 milions d'habitants dins del límit de la ciutat al cens del 2020 i 9,5 milions a l'àrea metropolitana de Surabaya, convertint-la en la tercera àrea metropolitana més gran d'Indonèsia.[4]

Des del segle XVIII fins a mitjan segle XX, Surabaya va ser la ciutat més gran de les Índies Orientals Neerlandeses i el centre de comerç de l’arxipèlag indonesi, que llavors era competidor de Xangai i Hong Kong.[5] La ciutat es coneix com Kota Pahlawan (la ciutat dels herois) a causa de la importància de la batalla de Surabaya durant la Revolució Nacional Indonèsia. La ciutat és un dels centres financers, comercials, industrials i de transport importants de l'arxipèlag, [6] sens dubte el segon després de Jakarta, i el port de Tanjung Perak, situat al nord de Surabaya, és el segon port marítim d'Indonèsia.

Història[modifica]

La ciutat es va establir al segle X pel Regne de Janggala, un dels dos regnes javanesos que es va formar el 1045 quan Airlangga va abdicar del seu tron a favor dels seus dos fills. A finals dels segles XV i XVI, Surabaya es va convertir en un ducat, una gran potència política i militar, així com un port a l'est de Java, probablement sota l'imperi Majapahit.[5] En aquella època, Surabaya era ja un important port comercial, a causa de la seva ubicació al delta del riu Brantas i la ruta comercial entre Malaca i les illes de les espècies a través de la mar de Java. Durant la decadència de Majapahit, el senyor de Surabaya va resistir l'ascens del sultanat de Demak i només es va sotmetre al seu domini el 1530. [7][8] Surabaya es va independitzar després de la mort del sultà Trenggana de Demak el 1546. [9][10]

Al llarg dels segles XV i XVI, Surabaya fou un soldanat i una important potència política i militar a l'est de Java. El 1625 Surabaya va ser capturada pel sultà Agung, després d'haver entrat en conflicte amb el sultanat de Mataram després d'una campanya ferotge, en la qual Mataram va haver de conquerir als aliats de Surabaya: Sukadana i Madura, per així després assetjar Surabaya abans de capturar-la. Després d'aquesta conquesta, Mataram va controlar Java completament amb excepció del sultanat de Banten i l'assentament neerlandès de Batavia.

Al novembre del 1743 la creixent Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals arrabassa la ciutat al debilitat sultanat de Mataram. Sota el govern colonial neerlandès, Surabaya es convertiria en un centre de comerç a gran escala, albergant a més la major base naval de les Índies Orientals Neerlandeses.

El 1917, el Partit Comunista d'Indonèsia va encapçalar unes revoltes entre els soldats i mariners de Surabaya. Després que fos aixafada, els insurgents van rebre duríssimes condemnes.

El 1942, durant la Segona Guerra Mundial, Surabaya va ser ocupada per les tropes de l'Imperi Japonès fins que els aliats la van bombardejar el 1944, moment en què els nacionalistes indonesis van prendre la ciutat. La jove nació va entrar aviat en guerra amb els neerlandesos, que van tractar de recuperar la seva antiga colònia, i que comptaven amb el suport dels Aliats.

La batalla de Surabaya seria una de les més importants en la Revolució Indonèsia. Va començar després de l'homicidi d'un britànic, el brigadier general Mallaby, esdevingut el 30 octubre 1945 prop de Jembatan Merah ("pont vermell"). Els aliats van donar un ultimàtum als soldats nacionalistes que ocupaven la ciutat, on exigien la rendició, sent refusat pels indonesis. La batalla tindria lloc el 10 de novembre, resultant en una costosa victòria de les forces neerlandeses i britàniques. Tan costosa que atrauria l'atenció internacional, i la pressió aconseguiria finalment, al mes de desembre de 1949, que els neerlandesos cedissin la sobirania d'Indonèsia. En l'actualitat, el 10 de novembre, data d'aquella batalla, se celebra el Hari Pahlawan («Dia dels herois»). Hi ha una famosa cançó de Kurt Weill amb lletra de Bertolt Brecht sobre aquesta ciutat que es diu Surabaya Johnny.

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Surabaya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «26. Z. Irian Jaya» (en indonesi). bappenas.go.id.
  3. Geografi. Grasindo, p. 114. ISBN 978-979-759-619-4. 
  4. «Indonesia: Java (Regencies, Cities and Districts) – Population Statistics, Charts and Map».
  5. 5,0 5,1 Dick, Howard W. Surabaya, City of Work: A Socioeconomic History, 1900–2000. 106. Singapore University Press, 2003 (Research in international studies: Southeast Asia series). ISBN 978-9971-69-264-3. 
  6. «Surabaya Siap Jadi Penghubung Perdagangan Indonesia Timur» (en indonesi). Republika Online, 17-11-2017. [Consulta: 6 març 2019].
  7. Pigeaud, 1976, p. 16.
  8. Ricklefs, 2008, p. 39.
  9. Pigeaud, 1976, p. 28.
  10. Akhmad Saiful Ali, 1994, p. 32.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Surabaya