Surabaya
 Surabaya |
|||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 |
|||||
|
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Estat | Indonèsia | ||||
| Província | Java Oriental | ||||
| Població | |||||
| Total | 2.909.257 (2015) | ||||
| • Densitat | 8.288,48 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 351 km² | ||||
| Altitud | 5 m | ||||
| Història | |||||
| Fundació | 31 maig 1293 | ||||
| Organització i govern | |||||
| • Alcalde | Tri Rismaharini | ||||
| Indicatius | |||||
| Codi postal | 60111–60299 | ||||
| Fus horari | UTC+07:00 | ||||
| Prefix telefònic | 031 | ||||
| Altres dades | |||||
| Agermanament | |||||
|
|
|||||
| Web | www.surabaya.go.id | ||||
 |
|||||
Surabaya és una ciutat i un important port d'Indonèsia, situada a la costa nord de l'illa de Java, sobre la boca del riu Masi a un costat de l'estret de Madura. Surabaya és capital de la província de Java Oriental i té 3.520.874 habitants, sent la segona ciutat més poblada del país.
Història[modifica | modifica el codi]
Al llarg dels segles XV i XVI, Surabaya fou un soldanat i una important potència política i militar a l'est de Java. El 1625 Surabaya va ser capturada pel sultà Agung, després d'haver entrat en conflicte amb el sultanat de Mataram després d'una campanya ferotge, en la qual Mataram va haver de conquerir als aliats de Surabaya: Sukadana i Madura, per així després assetjar Surabaya abans de capturar-la. Després d'aquesta conquesta, Mataram va controlar Java en la seva totalitat amb excepció del sultanat de Banten i l'assentament neerlandès de Batavia.
Al novembre del 1743 la creixent Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals arrabassa la ciutat al debilitat sultanat de Mataram. Sota el govern colonial neerlandès, Surabaya es convertiria en un centre de comerç a gran escala, albergant a més la major base naval de les Índies Orientals Neerlandeses.
El 1917, el Partit Comunista d'Indonèsia va encapçalar unes revoltes entre els soldats i mariners de Surabaya. Després que fos aixafada, els insurgents van rebre duríssimes condemnes.
El 1942, durant la Segona Guerra Mundial, Surabaya va ser ocupada per les tropes de l'Imperi Japonès fins que els aliats la bombardegessin el 1944, moment en què els nacionalistes indonesis van prendre la ciutat. La jove nació va entrar aviat en guerra amb els neerlandesos, que van tractar de recuperar la seva antiga colònia, i que comptaven amb el suport dels Aliats.
La Batalla de Surabaya seria una de les més importants en la Revolució Indonèsia. Va començar després de l'homicidi d'un britànic, el brigadier general Mallaby, esdevingut el 30 octubre 1945 prop de Jembatan Merah ("pont vermell"). Els aliats van donar un ultimàtum als soldats nacionalistes que ocupaven la ciutat. En ell exigien la rendició, sent refusat pels indonesis. La batalla tindria lloc el 10 de novembre, resultant en una costosa victòria de les forces neerlandeses i britàniques. Tan costosa que atrauria l'atenció internacional, la pressió aconseguiria finalment, al mes de desembre de 1949, que els neerlandesos cedissin la sobirania d'Indonèsia. En l'actualitat, el 10 de novembre, data d'aquesta batalla, se celebra el Hari Pahlawan («Dia dels herois»). Hi ha una famosa cançó de Kurt Weill amb lletra de Bertolt Brecht sobre aquesta ciutat que es diu Surabaya Johnny.
Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]
- Eugen Thomas (1863-1922) director d'orquestra i compositor.
- Just Göbel (1891-1984) futbolista.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Surabaya |
|
Coord.: 7° 14′ 00″ S, 112° 44′ 00″ E / 7.2333333333333°S,112.73333333333°E
