Mashad
مشهد (fa)  | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat de l'Iran | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Sobrenom | پایتخت معنوی ایران i The spiritual capital of Iran | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Iran | ||||
| Província | Razavi Khorasan | ||||
| Xarestan a la província | xarestan de Mashad | ||||
| Bakhsh | Districte Central | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.001.184 (2016) (9.149,95 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | persa | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 328 km² | ||||
| Altitud | 982 m | ||||
| Creació | 818 | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Mohammad Reza Ghalandar | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 1333591886 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | ۰۵۱۳ | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | mashhad.ir | ||||
.svg?lang=ca)
Mashad[1][2] (persa: مشهد, Mašhad, de l'àrab مشهد, Maxhad, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’[3]) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam. És 850 km a l'est de Teheran, al centre de la província de Khorasan Razavi, de la qual n'és la capital, prop de l'Afganistan i el Turkmenistan. És capital d'un comtat que porta també el nom de Mashad. Té 2.427.316 habitants (2006) i compta amb aeroport internacional. El carrer principal, Khiyaban (fundat per Abbas el Gran), divideix la ciutat en dues meitats. Prop de la ciutat corre el Kashaf Rud i el seu afluent Česhme-i Gilas (el riu que antigament donava aigua a Tus i desviat al segle xiv en direcció a Mashad per un canal de 74 km ordenat pel Shir Ali, visir del sultà Husayn ibn Mansur ibn Baykara, conegut com a Husayn Mirza). La zona sagrada amb les tombes és anomenada Haram-i Sharif i col·loquialment el Bast (‘Lloc de Refugi’).
Mashad va ser la ciutat del poeta Ferdowsi, considerat el poeta èpic nacional iranià.
Geografia i demografia
[modifica]
La ciutat està a la vall del riu Kashaf, a 985 m d'altitud, entre les muntanyes de Binalood i Hezar-masjed. Pràcticament tots els habitants són iranians i és visitada cada any per uns 20 milions de pelegrins.[4]
Clima
[modifica]| Meshad (Mašhad) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Diagrama climàtic | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Conversió imperial
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Paràmetres climàtics mitjans de Mashhad | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Des. | Anual |
| Temperatura màxima registrada °C (°F) | 24 (75,2) |
26 (78,8) |
32 (89,6) |
35,4 (95,7) |
39,2 (102,6) |
41,6 (106,9) |
43,8 (110,8) |
42,4 (108,3) |
42 (107,6) |
35,8 (96,4) |
29,4 (84,9) |
28,2 (82,8) |
43,8 (110,8) |
| Temperatura mínima registrada °C (°F) | −27 (−16,6) |
−28 (−18,4) |
−13 (8,6) |
−7 (19,4) |
−1 (30,2) |
4 (39,2) |
10 (50) |
5 (41) |
−1 (30,2) |
−8 (17,6) |
−16 (3,2) |
−25 (−13) |
−28 (−18,4) |
| Temperatura diària màxima °C (°F) | 7,2 (45) |
9,2 (48,6) |
13,9 (57) |
20,8 (69,4) |
26,6 (79,9) |
32,2 (90) |
34,4 (93,9) |
33 (91,4) |
28,9 (84) |
22,3 (72,1) |
15,4 (59,7) |
9,7 (49,5) |
21,1 (70) |
| Temperatura diària mínima °C (°F) | −3,8 (25,2) |
−2,1 (28,2) |
2,6 (36,7) |
8,2 (46,8) |
12,2 (54) |
16,2 (61,2) |
18,5 (65,3) |
16,2 (61,2) |
11,5 (52,7) |
6,1 (43) |
1,7 (35,1) |
−1,9 (28,6) |
7,1 (44,8) |
| Precipitació total mm (polzades) | 33 (1,3) |
35,2 (1,4) |
55,6 (2,2) |
46,3 (1,8) |
27,6 (1,1) |
4,2 (0,2) |
1,1 (0) |
0,8 (0) |
1,7 (0,1) |
8,6 (0,3) |
15,4 (0,6) |
24,7 (1) |
255,2 (10) |
| Font: http://www.irimo.ir/farsi/drought/synopH/Mashhad.txt Agost 2010 | |||||||||||||
Història
[modifica]Al segle ix era un poble petit de nom Sanabad (o Sanabadh) a 24 km de Tus, ciutat preislàmica de la que es pot considerar la continuadora. Tus era alhora una ciutat i un districte. El districte de Tus tenia dues ciutats principals, Tabaran i Nukan, que acabarien unint-se i convertint-se en barris d'una mateixa ciutat, Tus. La primera ciutat del districte era Tabaran, coneguda també com a Tus; la segona, Nukan, molt propera a l'anterior, però prou separada per ser considerada una altra ciutat, que estaria entre Tabaran i Sanabad, la moderna Mashad. Les ruïnes de Tabaran-Tus estan situades a uns 25 km de Mashad. La població de Sanabadh es va fer famosa perquè, quan Harun ar-Raixid anava en expedició contra Rafi ibn Layth, revoltat a Transoxiana, es va posar malalt en aquest lloc i hi va morir el 24 de març del 809. Abans de morir, va fer construir la seva tomba al jardí del castell.
El 818 es va allotjar uns dies al castell el califa al-Mamun. El seu fillol Alí ar-Ridà ibn Mussa, hereu designat, l'acompanyava i de sobte hi va morir. La tomba d'Alí fou la que va convertir Sanabad en un centre de pelegrinatge. Va ser aleshores quan va prendre el nom de Mashad, de l'àrab màixhad, ‘tomba d'un màrtir’, tot i que també se la coneixia com Mashad al-Ridawi, ‘la Tomba d'ar-Ridà’, o Mashad Mukaddas, ‘la Santa Tomba’. La importància de Sanabadh va augmentar progressivament de manera inversament proporcional al descens de Tus. El nom de Nukan va aparèixer a les monedes fins a la primera meitat del segle xiv. A vegades se l'anomena també Mashad-i Tus, ‘Tomba de Tus’, o Nova Tus.
El 1037, per protegir la tomba dels gaznèvides, el governador del Khorasan va fer construir una muralla a la seva vora que el 1121 es va estendre a tota la ciutat. El 1161 fou ocupada pels oghuz, que la van saquejar, però en van respectar el santuari. Es creu que no va patir massa durant les devastacions dels mongols del 1221, però després bandes mongoles van damnar la ciutat el 1296, en temps del sultà Ghazan. Ibn Battuta la va visitar el 1333.
El 1389 el governador mongol de Tus es volia fer independent i es va revoltar. Miran Shah, el fill de Tamerlà, va marxar contra la ciutat per orde del seu pare i la va conquerir després de mesos de setge. Fou saquejada i destruïda, i deu mil habitants foren massacrats. Això fou un cop definitiu per a Tus, que va desaparèixer. Els que van sobreviure es van establir a la vora de la tomba d'ar-Ridà. Sanabadh i Nukan, que ja devien estar unides i eren conegudes com a Mashad, van esdevenir la nova capital del districte. Xah Rukh, sultà timúrida, en fou el gran benefactor, juntament amb la seva esposa Djawhar Shadh.
El 1506 va passar als safàvides, però el 1507 els kan xibànida se'n va apoderar. El 1528 Tahmasp I la va recuperar i hi va construir unes muralles més fortes que van permetre rebutjar un atac uzbek el 1535. El 1544 els uzbeks finalment la van poder conquerir i hi van fer una massacre, però després la van abandonar. El 1585 el príncep Abbas, que després seria el xa Abbas I el Gran, hi va residir fins a 1587, quan va pujar al tron. El 1589 el xibànida Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah es va presentar davant la ciutat i la va assetjar. Mashad es va rendir després de quatre mesos. El saqueig fou sistemàtic i no va estalviar ni les tombes sagrades. Els uzbeks la van conservar gairebé 10 anys, però Abbas la va recuperar el 1598, a la mort del kan a Samarcanda.
Tot i els atacs uzbeks, la prosperitat va arribar amb els safàvides. Ja des d'Ismail I les viles sagrades de Pèrsia van esdevenir objecte de la preocupació dels sobirans, especialment Mashad i Qom. El pelegrinatge a aquestes viles va esdevenir massiu. Tahmasp I i Abbas el Gran van destacar en les construccions a la ciutat.
Sota Tahmasp II, el 1722, els abdalis afganesos van envair el Khorasan i es van apoderar de Mashad. El 1726 els perses la van assetjar durant dos mesos i la van recuperar. Nadir Shah (1736-1747) la va erigir en capital i es va fer construir un mausoleu a la ciutat. A la seva mort, l'imperi va esclatar: la part oriental de l'imperi, amb quasi tot el Khorasan (excepte Nixapur), va quedar en mans d'Ahmad Shah Abdali (Durrani). Karim Khan Zand va intentar recuperar la regió el 1753, però després d'algunes conquestes inicials fou derrotat pels afganesos i Ahmad Sha va entrar a Mashad després d'un setge de vuit mesos. Ahmad va donar la regió en feu a l'afshàrida Xah Rukh, que hi fou confirmat també per Timur Shah, successor d'Ahmad Shah. Tots dos emirs afganesos van encunyar moneda a la ciutat. El regnat de Xah Rukh, amb algunes interrupcions, va durar mig segle. Mort Timur Shah el 1792, el qajar Agha Muhammad Shah va aconseguir recuperar el Khorasan de mans de Xah Rukh, a qui va fer matar (1705). Aga Muhammad va morir el 1796 i Nàdir Mirza ibn Xah Rukh, que havia fugit a Herat, va retornar a Mashad i hi va recuperar el poder. Un exèrcit qajar va assetjar la ciutat sense èxit. Finalment, el 1803, Fath Ali Shah, després de mesos de setge, va poder recuperar Mashad.
A partir de 1825 el Khorasan va ser objecte de ràtzies dels turcmans. Per restablir l'orde, el príncep hereu Abbas Mirza hi va anar amb un exèrcit i va establir a Mashad el seu quarter general. Va morir-hi el 1833. Poc després, al costum de designar un príncep reial com a governador del Khorasan resident a la ciutat que estava en vigor els darrers 80 anys, s'hi va ajuntar l'acumulació del càrrec amb el de mutawalli-bashi (president-tresorer del santuari de l'imam). El 1847 es va revoltar Hasan Khan Salar, príncep qajar (cosí del xa Muhammad Shah Qadjar, 1834-1848) i governador del Khorasan. La rebel·lió va durar uns dos anys, en els quals va resistir a les forces enviades contra ell, de manera que, en pujar al tron Nasir al-Din Shah (1848-1896), el Khorasan era pràcticament independent. Tanmateix, el 1849, els habitants de la ciutat, forçats per la fam, es van revoltar contra Salar i l'exèrcit reial d'Husam al-Saltana va ocupar la ciutat.
El 1911 Yusuf Khan d'Herat es va declarar independent a Mashad com a Muhammad Ali Shah, i va reunir un important grup de reaccionaris oposats a la revolució, i hi va mantenir l'agitació un cert temps. Això va donar excusa al russos per intervenir i el 29 de març de 1912 van bombardejar la ciutat. En aquest bombardeig van morir uns quants habitants i pelegrins. L'acció contra un santuari musulmà va provocar un gran xoc a tots els països islàmics. Yusuf Khan va acabar capturat pels perses i executat.
El 1935 va esclatar una revolta religiosa contra les modernitzacions de Reza Sha, iniciada per un ulema xiïta de Mashad que va denunciar aquests fets, juntament amb la corrupció i les altes taxes al productes de consum. Molts bazaris i gent de poble es van tancar al santuari cantant «el xa és un nou Yezid». Durant quatre dies la policia local va refusar violar el santuari i es van haver de portar tropes de l'Azerbaidjan que van entrar al santuari i van posar fi al moviment. Dotzenes de revoltats hi van morir i centenars van quedar ferits. Aquest episodi fou l'inici del trencament entre la dinastia i el clergat xiïta.
El 20 de juny de 1994 va esclatar una bomba en la sala de pregària del santuari, que va matar-hi 25 persones. Els Mujahedin del Poble, des de l'Iraq, en van reclamar l'autoria i van declarar que commemorava la fundació del grup, el 20 de juny de 1981. Tanmateix, l'autoria real podria haver estat de clergues sunnites fanàtics del Pakistan, del nucli que després crearia al-Qaeda.
Galeria
[modifica]
Santuari de l'imam ar-Ridà
Mausoleu de Ferdowsi
Haruniyeh
Casa de Malek
Església de St. Mesrop
Hotel Homa
Mashad
Referències
[modifica]- ↑ «Mashad». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 10 agost 2023].
- ↑ «Mashad». ésAdir. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "شهد". ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ «Sacred Sites: Mashhad, Iran». sacredsites.com. [Consulta: 13 març 2006].
Bibliografia
[modifica]- Zabeth, Hyder Reza. Landmarks of Mashhad. Mashhad, Iran: Islamic Research Foundation, 1999. ISBN 9644442210.
Enllaços externs
[modifica]
- Municipi de Mashhad Arxivat 2007-06-09 a Wayback Machine. Web oficial (en persa)
- Astan Quds Razavi Arxivat 2008-03-03 a Wayback Machine.
- e-Mashhad Mashhad Portal Official website (en persa)
- Imam Reza Network Arxivat 2012-09-18 a Wayback Machine.
- http://www.razavi.ir/