Disseny de jardineria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El White Garden a Sissinghurst Castle Garden, dissnyat per Vita Sackville-West

El disseny de jardins és l'art i el procediment de dissenyar i crear plans per disposar i plantar jardins i paisatges.El disseny en jardineria el pot fer el mateix propietari d'un jardí o bé a càrrec de professionals de diferents nivells d'experiència i perícia. La majoria de professionals dissenyadors de jardins són formats en els principis del disseny i en horticultura, i tenen un coneixement expert i l'experiència d'ús de les plantes. Alguns dissenyadors de jardí professionals són també arquitectes paisatgistes amb un nivell més formal de formació que en general requereix un grau avançat i sovint una llicència de l'estat.

Els propietaris de jardins han mostrat un creixent interès en el disseny de jardins durant el segle XX, tant pel que els entusiastes d'horticultura com un hobby, així com en una expansió en l'ús dels dissenyadors de jardins professionals.

Elements del dissny de jardins[modifica | modifica el codi]

Tant en un jardí dissenyat per un professional o un aficionat, certs principis constitueixen la base de disseny eficaç de jardins, donant lloc a la creació d'espais per satisfer les necessitats, objectius i desitjos dels usuaris o propietaris dels jardins.

Els elements de disseny de jardins inclouen el disseny de la jardineria dura, com ara camins, murs, jocs d'aigua, amb sala d'estar i cobertes, així com les pròpies plantes, amb consideració pels seus requisits hortícoles, la seva temporada a temporada d'aparició, vida útil, hàbit de creixement, la mida, la velocitat de creixement, i combinacions amb altres plantes i les característiques del paisatge. També es presta atenció a les necessitats de manteniment del jardí, incloent el temps o els fons econòmics disponibles per al manteniment regular, la qual cosa pot afectar l'elecció de les plantes respecte a la velocitat de creixement, la seva expansió o auto-sembra de les plantes, ja siguin plantes anuals o perennes, el temps de la florida i moltes altres característiques.

La consideració més important en el disseny del jardí és com serà utilitzat aquest jardí, seguit de prop pels gèneres estilístics desitjats, i la manera com l'espai del jardí es connectarà a la casa o altres estructures en les àrees circumdants. Totes aquestes consideracions estan subjectes a les limitacions dels pressupostos per al projecte en particular i el temps. Les limitacions pressupostàries poden ser abordades per un jardí d'estil senzill més bàsic amb un menor nombre de plantes i materials de la jardineria dura menys costosos, llavors en lloc de gespa per a jardins i plantes que creixen ràpidament, com a alternativa, els amos del jardí poden optar per crear el seu jardí amb el temps, àrea per àrea, posant més en cada secció del que podria ser gestionat d'una sola vegada.

Localització[modifica | modifica el codi]

Molts dels jardins tenen una localització que és topogràficament significativa i té un microclima adequat per les plantes, a més de la combinació d'un sòl ric i l'aigua. Tanmateix, un bon disseny de jardí pot incrementar el valor del jardí en més gran mesura que la seva ubicació.

Sòl[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment els sòls de jardí es milloraven amb esmenes les quals són el procés d'afegir materials beneficiosos i excavar el subsòl i la part superior del sòl. Els materials poden ser el compost, torba, la sorra, la pols mineral o els fems, entre d'altres que es mesclen amb el sòl excavat La quantitat i tipus de l'esmena pot dependre de la relació entre argila i humus i l'acidesa i alcalinitat del sòl. És aconsellable condicionar el sòl abans de fer la plantació. [1]

Tanmateix, no tots els jardins han de rebre esmenes, ja que moltes plantes autòctones prefereixen el sòl sense millorar (per exemple l'espígol prefereix que el terreny sigui més aviat pobre i tingui pedretes) .[2]


Disseny de la plantació[modifica | modifica el codi]

El disseny de la plantació requereix un talent i una estètica combinat amb un bon coneixement de les plantes també a nivell ecològic i cultural. Això inclou dus tradicions principals: la plantació formalrectilínia (Pèrsia i Europa) i l'asimètrica (Àsia) i naturalística.

Història[modifica | modifica el codi]

La història del disseny en jardineria és un aspecte de la història de la jardineria i la moderna història de l'arquitectura paisatgística.

El jardí de Pèrsia es considera que van originar el disseny estètic de la plantació i feien servir una pla rectilini. En època medieval europea els jardins sovint eren una mescla de plantes medicinals, hortalisses i flors. En el Renaixement a Itàlia es poden veure ja disposicions purament estètiques. En el renaixement i Barroc a França es va continuar la plantació estètica formal.

A l'Àsia hi va haver una tradició de asimetria en el Jardí de la Xina, des de la dinastia Jin (265–420) i en el Jardí japonès. A Europa la disposició informal es va desenvolupar en el paisatgisme anglès i el paisatgisme francès.

Tipus de jardins[modifica | modifica el codi]

Alcázar de Sevilla
Palau del Generalife

El disseny de jardins en el món islàmic va iniciar-se amb el Jardí del Paradís a l'antiga Pèrsia es va continuar en diversos llocs conquerits per l'Islam des d'Àsia central a l'Al Andalús.

Jardins mediterranis[modifica | modifica el codi]

Pati andalús a Còrdova.

Inclou:

Jardins del Renaixement i formals[modifica | modifica el codi]

Parterre francès formal a Villandry
Jardí de Saxònia

Un jardí formal és de disseny rectilini i axial.

El jardí a l'estil francès té els seus orígens al segle XV en els italians Villa d'Este, Jardins Boboli, i Villa Lante. Els Jardins de Versalles en són l'exemple definitiu.

Les característiques dels jardins formals poden incloure:

Jardí formal a l'Abbaye de Valloires, Picardy, per Gilles Clément, 1987

Jardins paisatgísric i naturalistes anglesos[modifica | modifica el codi]

L'estil del jardí paisatgístic anglès abandona el primer estil de jardí anglès que era geomètric. William Kent i Lancelot "Capability" Brown el van proposar entre d'altes dissenyadors. El jardí naturalista anglès de la dècada de 1730 és enllà va transformar l'estil dels jardins de tota Europa.

Jardins Cottage[modifica | modifica el codi]

Un jardí cottage utilitza un disseny onformal, materials tradicionals. plantació densa i una mescla de plantes ornamentals i de comestibles. El seu origen és en segles anteriors però es va popularitzar en la dècada de 1870 en resposta als jardins victorians que estaven molt més estructurats.

Jardins de cuina o potager[modifica | modifica el codi]

Potager formal a Villandry, França

El jardí de cuina tradicional, també conegur com un potager, és un espai separat de la resta del jardí residencial. S'hi conreen plantes medicinals, fruits i flors però també és un espai estructurat basat en la repetició de patrons geomètrica.

Jardí de Shakespeare[modifica | modifica el codi]

Un Jardí de Shakespeare és un jardí temàtic on es cultiven les plantes mencionades en les obres de William Shakespeare. Especialment als Estats units són jardins públics associats amb parcs, universitats i festivals shakespearians. Poden ser el lloc on es fan casaments. El boix acostuma a dividir els espais d'aquests jardins.

Jardí de rocalla[modifica | modifica el codi]

Article principal: Jardí de rocall
Jardí de rocalla a Chandigarh, Índia.

Un jardí de rocalla també conegut com un jardí alpí, és un tipus de jardí que fa un gran ús de les roques o de pedres junt amb l'ús de plantes originàries de zones rocoses o alpines. Aquests jardins tendeixen a ser de mida petita, ja que moltes de les espècies que s'hi cultiven acostumen a ser petites de forma natural i no cobreixen tota la roca. Poden créixer en contenidors amb terra o directament sobre el sòl. Normalment són plantes que prefereixen uns sòls ben drenats i necessiten poca.

La forma normal d'una rocalla és una pila de roques, grans i petites, disposades de forma estètica, i entre pocs espais entre elles, on les plantes poden arrelar. Algunes rocalles incorporen bonsais.

Aquest tipus de jardí va ser popular en l'era victoriana.

El Jardí Zen japonès és un tipus especial de jardí de rocalla sense pràcticament plantes.

El jardí de rocalla de Chandigarh, Índia fa 160.000 m² i s'ha fet de residus industrials i domèstics.

Jardins contemporanis[modifica | modifica el codi]

Jardins contemporanis
Aigua en jardins contemporanis

l'estil contemporani de jardineria ha guanyat popularitat en els darrers anys al Regne Unit en els darrers anys. Es pot definir per l'ús de línies de disseny netes focalitzat en materials del paisatgisme dur

Jardins residencials[modifica | modifica el codi]

Els jardins residencials o jardins privats són els jardins més comuns. A més de poder estar al voltant de la casa, als balcons o les finestres, també es pot establir un jardí de teulada. Típicament estan dissenyats a escala humana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brookes, John (1991). The Book of Garden Design. New York : A Dorling Kindersly Book, pp.213. ISBN 0-02-516695-6
  2. Brookes, John (1998). Natural Landscapes. New York : Dorling Kindersly Limited, pp.54. ISBN 0-7894-1995-5

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Blomfield, Reginald Theodore. The Formal Garden in England. Google Books
  • San Juan
  • Gertrude Jekyll Colour schemes for the flower garden (1914)
  • Richard L. Austin Elements of Planting Design (Wiley 2001)
  • Nick Robinson, Jia-Hua WuThe Planting Design Handbook (Ashgate 2004)
  • Piet Oudolf, Noel Kingsbury Planting Design: Gardens in Time and Space (Timber Press 2005)
  • Weishan, Michael. The New Traditional Garden: A Practical Guide to Creating and Restoring Authentic American Gardens for Homes of All Ages. ISBN 0-345-42041-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Disseny de jardineria