Celestí Barallat i Falguera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCelestí Barallat i Falguera
Celestí Barallat y Falguera, de Esplugas, La Ilustración Catalana, 03-12-1905.jpg
Biografia
Naixement (es) Celestino Barallat y Falguera
3 d'agost de 1840
Barcelona Catalunya
Mort 2 de novembre de 1905(1905-11-02) (als 65 anys)
Barcelona Catalunya
Es coneix per Impulsor de la construcció del cementiri de Montjuïc.
Activitat
Ocupació Advocat i escriptor
Ocupador Diari de Barcelona
La Renaixensa
Lo Gay Saber
Partit Partit Liberal Conservador
Modifica les dades a Wikidata

Celestí Barallat i Falguera (Barcelona, 3 d'agost de 1840 - Barcelona, 2 de novembre de 1905) fou un advocat i escriptor català.[1]

Començaments[modifica]

Celestí Barallat i Falguera va néixer el 3 d'agost de 1840 a Barcelona. El seu avi matern, el seu oncle (Félix Maria Falguera) i el seu pare (Marià Barallat) eren notaris per tant estava predestinat a exercir en el terreny del dret. A l'edat de deu anys ja havien mort tres dels seus sis germans.

La seva infància i joventut estan marcades pel seu interès en la poesia, la naturalesa, l'excursionisme i l'espiritualitat. Va estudiar en el col·legi de Càndid Artiga i posteriorment en l'Institut Provincial de Barcelona (situat a la Universitat Literària). Va obtenir un resultat d'excel·lent en el seu títol de batxiller davant d'un tribunal d'excepció: Joan Cortada i Sala (història universal), Josep Lluís Pons i Gallarza (retòrica i poètica) i Antoni Bergnes de las Casas (grec).

Prossegueix amb els seus estudis universitaris de dret civil i canònic, llicenciant-se el 6 de juliol de 1862. És durant la seva formació que estableix relació amb personatges rellevants de l'època: Francesc Pelagi Briz, Francesc Miquel i Badia, Josep d'Argullol i Serra, els germans Francesc de Sales Maspons i Labrós. En 1875 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona i en 1877 ingressà l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la que en fou secretari. També fou soci fundador de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques i membre de la junta de govern de l'Ateneu Barcelonès

Obres[modifica]

Va escriure articles al Diari de Barcelona, Lo Gai Saber, Calendari Català i La Renaixença. Traduí al català l'oda "I Troubaire Catalan" de Frederic Mistral (1861), i al castellà poemes d'Horaci, "Mireio" (1868) de Mistral, i "Lohengrin" (1882) de Wagner. En 1905 La Ilustració Catalana publica dues traduccions al català de Celestí Barallat: l'Oda als trobadors catalans de Mistral, i l'Himne Cretenc també de Mistral.[2] Joan Perucho li va dedicar el seu capítol d'Oscura turba de los más raros escritores españoles.[3]

Política[modifica]

Afiliat al Partit Conservador i col·laborador en la restauració d'Alfons XII, el 1874 fou membre del Comitè Directiu dels alfonsins de Barcelona, amb els quals va signar el manifest de la Lliga de l'Ordre Social.[4] Va ser regidor de l'ajuntament de Barcelona (1875-1877). Fou membre de la Comissió de Cementiris que va impulsar la construcció del cementiri de Montjuïc.[5]

Referències[modifica]

  1. «Celestí Barallat i Falguera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Revistas Científicas Complutenses».
  3. Principis de botànica funerària a Editorial Base
  4. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 113. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  5. Hablemos de jardines

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XVIII

1877-1905
Succeït per:
Salvador Sanpere i Miquel