Vés al contingut

Francesc de Sales Maspons i Labrós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc de Sales Maspons i Labrós
Imatge
Francesc de Sales vist per Ramon Casas (MNAC) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Francisco Maspons y Labrós Modifica el valor a Wikidata
1840 Modifica el valor a Wikidata
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1901 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
1901 – 1901
← Josep Balari i Jovany – Manuel Duran i Bas →
President Centre Excursionista de Catalunya
1892 – 1896
← Antoni Rubió i Lluch – Lluís Marià Vidal i Carreras →
President Associació d'Excursions Catalana
1883 – 1891
← Ramon Arabia i Solanas – Antoni Rubió i Lluch →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
Representa: Medalla 15

1875 – 2 setembre 1901
← valor desconegut – Isidre Bonsoms i Sicart → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFolklorista
Membre de
Família
FillsFrancesc Maspons i Anglasell Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria del Pilar Maspons i Labrós
Marià Maspons i Labrós Modifica el valor a Wikidata

Francesc de Sales Maspons i Labrós (Granollers, Vallès Oriental, 1840 — Bigues, Vallès Oriental, 1901) fou un folklorista,[1] doctor en dret i notari, germà de la també escriptora Maria del Pilar Maspons i del polític Marià Maspons. A banda d'esdevenir degà del col·legi notarial de Barcelona, presidí els Jocs Florals de Barcelona (1897) i l'Associació d'Excursions Catalana (1883-91), on impulsà la seva unió amb l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques per constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que presidí (1892-96). De les seves rutes, narrades en llibres de viatges, extragué nombroses històries populars.

Col·laborà, entre altres publicacions, a Lo Gai Saber, Calendari Català i La Renaixença. El seu fill Francesc Maspons i Anglasell també publicà nombroses obres. En 1875 fou nomenat acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Obres

[modifica]
  • Lo Rondallayre: Quentos Populars Catalans (1871) ( llegiu-lo)
  • Jochs de la infancia (1874)
  • Tradicions del Vallés (1876)
  • Les bodes catalanes (1877)
  • De Mollet á Bigas (1882)
  • Lo Vallès (1882)
  • Fantasies y tradicions (1884)
  • Cuentos populars catalans (1885)
  • Semprevives (1885)

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pujol i Sanmartín, Josep Maria. «Francesc de S. Maspons i Labrós en la rondallística del seu temps». A: Carme Oriol i Emili Samper. Això era i no era: obra folklòrica de Josep M. Pujol. Tarragona: Publicacions URV, 2013, p. 201. ISBN 9788484242574.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_de_Sales_Maspons_i_Labrós&oldid=36925092»