Francesc de Sales Maspons i Labrós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc de Sales Maspons i Labrós
Ramon Casas - MNAC- Francesc Maspons- 027561-D 006547.jpg
Francesc de Sales vist per Ramon Casas (MNAC)
Naixement 1840
Granollers
Mort 1901
Bigues
Ocupació Folklorista
Modifica dades a Wikidata

Francesc de Sales Maspons i Labrós (Granollers, Vallès Oriental, 1840Bigues, Vallès Oriental, 1901) fou un folklorista,[1] doctor en dret i notari, germà de la també escriptora Maria del Pilar Maspons i Labrós. A banda d'esdevenir degà del col·legi notarial de Barcelona, presidí els Jocs Florals de Barcelona (1897) i l'Associació d'Excursions Catalana (1883-91), on impulsà la seva unió amb l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques per constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que presidí (1892-96).

Col·laborà, entre altres publicacions, a Lo Gai Saber, Calendari Català i La Renaixença. El seu fill Francesc Maspons i Anglasell també publicà nombroses obres. En 1875 fou nomenat acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Lo Rondallayre: cuentos populars catalans (1871) (Open book nae 02.svg llegiu-lo)
  • Jochs de la infancia (1874)
  • Tradicions del Vallés (1876)
  • Les bodes catalanes (1877)
  • De Mollet á Bigas (1882)
  • Lo Vallès (1882)
  • Fantasies y tradicions (1884)
  • Cuentos populars catalans (1885)
  • Semprevives (1885)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pujol i Sanmartín, Josep Maria. «Francesc de S. Maspons i Labrós en la rondallística del seu temps». A: Carme Oriol i Emili Samper. Això era i no era: obra folklòrica de Josep M. Pujol. Tarragona: Publicacions URV, 2013, p. 201. ISBN 9788484242574. 


Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XV

1875-1901
Succeït per:
Isidre Bonsoms i Sicart
Vegeu texts en català sobre Francesc de Sales Maspons i Labrós a Viquitexts, la biblioteca lliure.