Pere Felip Monlau i Roca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Felip Monlau i Roca
Museo Arqueológico Nacional - 1971-50-1 - Pedro Felipe Monlau.jpg
Nom original (es) Pedro Felipe Monlau y Roca
Biografia
Naixement 1808
Barcelona
Mort 18 febrer 1871 (62/63 anys)
Madrid
  Director Museu Arqueològic Nacional d'Espanya

1867 – 1868
← nou càrrecJosé Amador de los Ríos →
Dades personals
Educació Universitat de Barcelona
Es coneix per El projecte Abajo las murallas de 1841
Activitat
Ocupació Escriptor, periodista, metge, professor d'universitat, crític literari i humanista
Ocupador Universitat de Barcelona
Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
Alumnes Toribio del Campillo y Casamor
Família
Fills Josep Monlau i Sala
Modifica les dades a Wikidata

Pere Felip Monlau i Roca (Barcelona, 1808Madrid,[1] 16 de febrer de 1871) fou un doctor en medicina, higienista i humanista.

Biografia[modifica]

Monlau Doctor en medicina, va exercir de catedràtic de Literatura i Història en la Universitat de Barcelona, restaurada en 1837, a partir de 1849. Considerat com un representant de l'humanisme, fou una persona polifacètica amb formació científica. Anteriorment, en 1844, havia exercit la docència a Madrid, en l'institut San Isidro i en l'Escuela Normal, com a catedràtic de Filosofia.

Considerat com un representant de l'humanisme, fou una persona polifacètica que entenia que bona part dels mals de la societat tenien el seu origen en la ignorància.[1]

Persona de formació científica va escriure multitud d'obres de temes molt diversos: drames i comèdies, estudis sobre el daguerreotip (que havia conegut a París), sobre els vegetals o sobre l'idioma eslau. També va ser el director de "El Vapor".[2]

Activitat professional[modifica]

Mèdicament va dedicar-se a la psiquiatria. Fou membre titular de la Societat Mèdico-Psicològica de París, i el 1840 va traduir l'estudi de Brierre de Boismont, la “Memòria per a l'establiment d'un hospital de bojos”. Poc després, va ser nomenat metge frenòpata a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona l'octubre de 1843, on fa treure les cadenes als bojos i que siguin considerats com a tal.

L'any 1841 va guanyar el concurs sobre els avantatges de l'enderrocament de la muralla medieval i moderna de Barcelona amb l'obra Abajo las murallas.

Deu anys després, el 1853 va ésser premiada i publicada en el Butlletí de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, la "Memoria sobre la creación de una casa de Locos extramuros de esta ciudad". Era set anys abans que altre gran higienista Emili Pi i Molist redactés el 1860 el seu "Projecte del Manicomi de la Santa Creu".

L'any 1848 col·laborà a la revista “la razón de la sinrazón” d'Antoni Pujadas i Mayans, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Però la seva preocupació per la formació dels ciutadans, l'orientà també a exercir la docència a Madrid, a l'institut San Isidro el 1844, i en l'Escuela Normal, com a catedràtic de Filosofia. A partir de 1849, va exercir de catedràtic de Literatura i Història en la Universitat de Barcelona, restaurada el 1837.


També va destacar com a director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Va ser l'introductor a Espanya del corrent reformador de l'higienisme, i va arribar a ser secretari del Consejo de Sanidad del Reino. Un carrer de Barcelona i una residència d'Estudiants porten el seu nom.

Obres[modifica]

Algunes de les obres que va publicar foren:

  • Tratado de medicina operatoria, vendajes y apésitos, por el doctor Sedillot, 1 tomo.
  • El Libro de los libros ó ramillete de máximas
  • De la instrucción pública en Francia, ensayo sobre su estado, 1838.
  • Memoria para el establecimiento de un hospital de locos por A. Bierre de Bosmond, 1840.
  • Abajo las murallas. Memoria sobre las ventajas que reportaria Barcelona y especialmente su industria de la demolición de las murallas que circuyen la ciudad (1841), premiat per l'Ajuntament amb una medalla d'or.
  • Elementos de cronología. Dos ediciones, 1841.
  • De litterarum statu atque progressu Oratio. Barcelona, 1841.
  • Elementos o arte de componer en prosa y en verso para uso de Universidades e institutos (1842), escrit per a ser entès, amb un sentit didàctic i amb un gran elenc d'exemples.
  • La Medicina de las pasiones, ó las pasiones consideradas con respecto á las enfermedades, las leyes y la Religion, por Descurrel, 1842. Segunda edición, corregida, 1857.
  • Discurso inaugural en la apertura del curso académico de 43 a 44 en la universidad de Barcelona.
  • Del magnetismo animal.
  • Elementos de higiene privada.
  • Remedios del pauperismo. Memoria para optar al premio ofrecido por la Sociedad económica matritense en mayo de 1845.
  • Elementos de higiene pública. Dos volums. 1846
  • Felipe Monlau, Pedro. Madrid en la mano: o, El amigo del forastero en Madrid y sus cercanías (en castellà). Madrid: Imp. de Gaspar y Roig, editores, 1850, p.  [Consulta: 26 febrer 2014]. 
  • Memoria sobre la supresión de la mendicidad y organización de la junta de caridad. 1851.
  • Memoria sobre la necesidad de establecer prados artificiales en España para los progresos de la agricultura y consecuente prosperidad de la nación. Barcelona.
  • Higiene del matrimonio ó libros de los casados, en el cual se dan las reglas ó instrucciones necesarias para conservar la salud de los esposos, asegurar la paz conyugal y educar bien la familia. Un volum. Se n'han fet dues edicions, la 2a el 1858.
  • Higiene industrial ó ¿qué medidas higiénicas puede dictar el gobierno á favor de las clases obreras? Memoria para optar al premio ofrecido acerca de esta cuestión por la Academia de medicina y cirugía de Barcelona en su programa de 1855, y distinguida por esta corporación con el premio de la medalla de oro y otras varias declaraciones honoríficas. Madrid, 1856.
  • Discurso pronunciado en la solemne inauguración del año académico de 1853 e 54.
  • Elementos de literatura ó Tratado de retórica y poética para uso de los institutos y colegios de segunda enseñanza. Madrid, 1856. Segunda edición.
  • Higiene del alma ó arte de emplear las fuerzas del espíritu en beneficio de la salud. Obra escrita en alemán por el baron E. de Feuchtersleben, ministro que fue de Instrucción pública en Austria. Traducida de la 3ª. edición. Madrid, 1856.
  • Curso de psicología. Madrid, 1858.
  • Diccionario etimológico de la lengua castellana (un volum)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
'
Logo Museo Arqueológico Nacional.jpg
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya

1867 - 1868
Succeït per:
José Amador de los Ríos y Serrano
Precedit per:
Manuel López Cepero
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira D

1859-1871
Succeït per:
Emilio Castelar y Ripoll
Precedit per:
José de Castro y Orozco
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 31

1870-1871
Succeït per:
Zeferino González y Díaz Tuñón