Francesc de Paula Gambús i Millet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancesc Gambús
Francesc Gambús.jpg
Biografia
Naixement 21 de maig de 1974 (1974-05-21) (44 anys)
Barcelona
Europarl logo.svg  Diputat al Parlament Europeu
En el càrrec des de 1 de juny de 2014
Circumscripció Espanya
Residència Barcelona
Religió Cristià
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Partit Popular Europeu

Lloc web www.francescgambus.eu
Facebook: francescgambus
Modifica les dades a Wikidata

Francesc Gambús (Barcelona, 21 de maig del 1974)[1][2] és un eurodiputat català independent dins del grup parlamentari del EPP (European People's Party).

Durant la VIII Legislatura del Parlament,[3] Gambús és membre titular de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària i suplent de la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia. A més, és membre titular de la Delegació per a les Relacions amb els Països del Mashreq i de l’Assemblea Parlamentària de la Unió per la Mediterrània, així com suplent de la Delegació a l'Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE i de la Delegació per a les Relacions amb els Països del Magrib i la Unió del Magrib Àrab.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració, carrera cursada en dues etapes entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya, per la qual n'és llicenciat. Educat en un context familiar i escolar cristians, en la seva etapa universitària, afirma que va sentir la necessitat de retornar a la comunitat part del que la comunitat li donava.

Primera experiència al Parlament Europeu[modifica]

L'any 1998 va començar a treballar amb l'eurodiputada Concepció Ferrer i Casals com a assistent al Parlament Europeu fins a l'any 2004. En aquesta etapa, en què va viure a Leuven i Brussel·les, va tenir la responsabilitat de presidir durant tres anys el Casal Català de Brussel·les. D'aquest període, Gambús diu que:

Professionalment, em va servir per introduir-me en el món de les institucions europees, treballant entre altres matèries, amb tot el relacionat amb la reunificació de la Unió Europea als països de l'Est, l'adequació de les estructures de la UE per a fer front a aquest gran repte i, en una altra dimensió, la cooperació per al desenvolupament. Aquest darrer tema no era el que més hores de feina s'emportava, però sense dubte, era el que més m'omplia.

Trajectòria política[modifica]

Després d'un període breu en què va treballar al grup parlamentari de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats, va entrar a l'Ajuntament de Badalona, dirigint la regidoria de Comerç i Consum:

Allí vaig aprendre el valor d'aixecar la persiana cada matí, en un context d'inici de la greu crisi econòmica i financera que ens ha afectat els darrers anys. Badalona és una de les grans ciutats del país, potser la més castigada pel "desarrollismo" dels anys seixanta, amb grans cicatrius viàries que allunyen els barris perifèrics del centre. Però, alhora, els badalonins i badalonines estan ben orgullosos de ser-ne. Era una ciutat que sempre havia travessat, però des del 2007 és una ciutat que porto sempre al cor.

El març del 2010 li va ser encomanada la direcció de l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA), on havia realitzat les seves pràctiques de la carrera més de deu anys enrere.

A principis del 2010, la direcció d'Unió li va encarregar la coordinació amb CDC l'elaboració del programa electoral per a les eleccions nacionals de la tardor de 2010.

El desembre del 2010 es va incorporar a l'estructura del Govern com a cap de Gabinet de la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, i, el desembre de 2011, va ser nomenat director general de Relacions Exteriors del Govern, responsabilitat que va desenvolupar fins a principis d'abril del 2014, quan vaig deixar el càrrec per poder-se presentar a les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig de 2014.

Després de 21 anys de militància a Unió Democràtica de Catalunya, el passat 27 d'abril de 2016, va decidir deixar de ser-ne membre i en va exposar els motius en una carta pública publicada al seu blog.[4][5]

La campanya dels 10.600 km[modifica]

Francesc Gambús va ser escollit candidat d'Unió el 22 de febrer de 2014,[6] per formar part de la candiatura de Coalició per Europa -formada per Convergència Democràtica, Unió Democràtica, el Partit Nacionalista Basc, Coalició Canària i Compromiso por Galicia- en el tercer lloc.

Gambús va fer una campanya electoral a les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig de 2014 basada en la proximitat i en #recorremelterritori. Tant és així, que el candidat va arribar a recórrer 10.600 km, visitant TOTES les comarques, 80 pobles i va fer 131 actes.[7] Al seu blog, cada dia escrivia un post sobre la jornada i reflexions sobre les trobades i les temàtiques que es van anar tractant.

La nit del 25 de maig de 2014 va donar el tercer escó a Coalició per Europa i Francesc Gambús va ser escollit eurodiputat per a la legislatura de 2014-2019.

Al Parlament Europeu[modifica]

Està integrat dins del grup EPP (European People's Party) al Parlament Europeu.

Durant la VIII Legislatura del Parlament,[3] Gambús és membre titular de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària i suplent de la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia i de la Comissió d'Investigació sobre les Emissions en el sector de l'automòbil. A més, és membre titular de la Delegació per a les Relacions amb els Països del Mashreq (Egipte, Jordània, Líban i Síria) i de l’Assemblea Parlamentària de la Unió per la Mediterrània, així com suplent de la Delegació a l'Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE, amb els països menys desenvolupats de l’Àfrica, el Carib i el Pacífic, i de la Delegació per a les Relacions amb els Països del Magrib i la Unió del Magrib Àrab (Magreb).

D'entre els temes territorials[8] que està tractant, ha presentat nombroses preguntes sobre l'Ebre[9] i els plans hidrològics nacionals, el cargol poma[10] i la xylella fastidiosa,[11] la pesca al Mediterrani, la fruita dolça, la crisi del sector lacti i el Corredor Mediterrani.[12] Així mateix, els seus àmbits de treball són l'economia circular[13] (investigació i indústria; canvi climàtic i emissions; gestió forestal; medi ambient) , els consumidors[14] (energia, sector primari, mercat digital i telecomunicacions, afers socials i drets) i la construcció del projecte europeu.[15][16][17]

L'aposta europea per l'economia circular[modifica]

L'eurodiputat Francesc Gambús ha treballat en profunditat el paquet legislatiu sobre economia circular en el Parlament Europeu i els informes que se'n deriven.[18][19][20][21]

L’economia circular és un canvi de model productiu que, sota el paradigma de la sostenibilitat, es centra en reaprofitar els nostres recursos, fer la nostra economia sostenible i mantenir la capacitat de creació de riquesa en aquesta economia sostenible. Breument, la transició cap a l’economia circular és un canvi transversal de model econòmic, que es pot resumir en «les 4 Rs»: reparar, reciclar, reutilitzar i repensar. El 18 d’abril de 2018 el Parlament Europeu aprovava aquest paquet d’Economia Circular: 9 de cada 10 eurodiputats varen votar a favor d’un conjunt de mesures que significaven un pas fonamental en la lluita contra el canvi climàtic.[22]

Referències[modifica]

  1. «Biografia de Francesc Gambús» (en ca).
  2. Canal Youtube de l'Oficina Francesc Gambús. «Coneix l'eurodiputat Francesc Gambús (vídeo)».
  3. 3,0 3,1 «Comissions i activitat parlamentària - Parlament Europeu» (en es).
  4. «Carta oberta a la militància d'Unió Democràtica».
  5. «Francesc Gambús deja Unió». La Vanguardia.
  6. «Francesc Gambús, nou candidat d'Unió a les europees». El Periódico.
  7. «Els 10.600 quilòmetres de Francesc Gambús». Diari ARA, 22-05-2014.
  8. «Defensa del territori Catalunya al Parlament Europeu» (en ca).
  9. CatalunyaPress.cat «Francesc Gambús demana empara a Europa per protegir el Delta de l'Ebre» (en ca). Catalunyapress.
  10. «La Comissió Europea crearà un fons per lluitar contra el cargol poma» (en ca). Ara.cat.
  11. Aguaita.cat «Gambús tracta amb els municipis del Sénia la propagació del bacteri Xylella fastidiosa en arbres com l'olivera» (en ca). Aguaita.cat.
  12. «Corredor Mediterrani» (en ca).
  13. «Economia Circular al Parlament Europeu» (en ca).
  14. «Defensa dels consumidors al Parlament Europeu» (en ca).
  15. «Fem Europa» (en ca).
  16. La Vanguardia. «Francesc Gambús: “El terrorista disfruta de la libertad de movimientos, y la policía no”», 06-06-2017.
  17. «Entrevista Europa Abierta (RNE): "La ciudadanía es más sabia de lo que creen los analistas"» (en es-es), 08-06-2018.
  18. Planeta, Mon «Francesc Gambús: "Hem avançat molt i tenim dret a ser optimistes"» (en en). Mon Planeta.
  19. iAgua, redaccion «F. Gambús: "El agua es indispensable para conseguir los objetivos de la economía circular europea"» (en es). iAgua, 18-07-2018.
  20. «‘Un cercle de solucions: Economia circular, una nova manera de produir i de consumir’ | Tarragona21».
  21. «Entrevista a Francesc Gambús | Eco-Circular.com».
  22. «El Parlamento Europeo impulsa objetivos ambiciosos pero realistas en reciclaje de residuos». La Vanguardia.