Massagran

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreMassagran
Tipus personatge fictici
Fitxa tècnica
Llengua català
Publicació Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Massagran és un personatge de ficció protagonista del llibre Les aventures extraordinàries d'en Massagran d'en Josep Maria Folch i Torres.

A partir de l'obra original, el mateix Folch i Torres va fer dues obres de teatre: En Massagran a la brasa (1913) i Les aventures d'en Massagran (1920).

Anys a venir, el personatge donaria lloc a una col·lecció de còmics, guionitzats per Ramon Folch i Camarasa, fill d'en Josep Maria Folch i Torres, i dibuixats per en Madorell que es basava en les il·lustracions que n'havia fet en Junceda. Aquestes històries van veure la llum i tots els àlbums es van anar publicant per lliuraments a la revista Cavall Fort.

Les Aventures Extraordinàries d'en Massagran[modifica]

Les aventures extraordinàries d'en Massagran és el llibre més conegut de la literatura infantil de Josep Maria Folch i Torres. Va ser publicat en forma de fulletó a En Patufet l'any 1910, concretament el 7 de maig,[1] amb dibuixos de Junceda (número 9 de la "Biblioteca Patufet", que va continuar al número 10: Noves aventures d'en Massagran) i es va convertir en un gran èxit. En l'obra s'explica com en Massagran, fill d'un empleat de duanes, ja de molt petit sent especial atracció per la mar, fins que arriba un moment que, malgrat els consells en contra de la família, s'embarca amb la intenció de veure nous països i costums. A partir d'aquell moment tenen lloc un seguit de peripècies que el duran a l'Àfrica des d'on, després de variades aventures i amb nous amics, tornarà a Catalunya.

En aquesta obra apareixen la tribu dels Karpantes, aquests, més tard, inspiraran un famosíssim protagonista d'historietes de còmic, en Carpanta, del dibuixant Escobar, que col·laborà a En Patufet, però creà el seu personatge a Pulgarcito.

El llibre va ser traduït al castellà, amb el títol Las aventuras extraordinarias de Noteapures, i també a l'italià, Avventure straordinarie di un ragazzo catalano.

Anys després en Massagran aparegué en forma de còmic, amb guió de Ramon Folch i Camarasa i dibuixos de Josep Maria Madorell (1923-2004). TV3 va emetre els 14 còmics en capítols de 30 minuts durant l'any 2003.[2]

Per altra banda l'any 2005, 20 de desembre, el Teatre Nacional de Catalunya n'estrenà una adaptació teatral de l'obra, dirigida per Joan Castells amb el text de Josep Maria Folch i Torres adaptat pel mateix Castells.[3]

Temes[modifica]

El tema principal són les peripècies d’en Massagran. Es tracta d’un heroi desmanegat i voluntariós que soluciona tots els problemes de forma enginyosa, sense caure mai en el desànim davant de les dificultats i oferint un model positiu de comportament.

Per altra banda, en Massagran recull també les concepcions eurocèntriques que justifiquen el colonialisme; cal tenir en compte que l'obra de Folch i Torres és publicada l'any 1910 i que aquesta reflecteix el tòpics de l'època.[4] Les aventures se situen en uns països primitius que encara no han estat culturitzats per occident i que són netament inferiors en tots els aspectes. Aquest aspecte també el trobem reflectit en altres obres i còmics de l'època, com ara Tarzan (L'heroi blanc que es mostra superior en un medi que no seria el seu), Tintin (Pare pedaç en països «exòtics» on sempre és superior pel seu enginy, lògica i tècnica) o Babar (Salvat i format a la metròpoli es converteix en un governant africà ben vist per la metròpoli).[4][n. 1]

Bibliografia[modifica]

Any Massagran[modifica]

Amb motiu del centenari de la creació del personatge l'any 2010 La Fundació Folch i Torres i l'Editorial Casals, que té els drets d'edició de l'àlbum del personatge, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, preparen una gran retrospectiva itinerant sobre Massagran i l’escriptor, que començarà a finals del mes d’abril a Barcelona i que es podrà veure en diversos indrets de Catalunya en el transcurs del 2010.[1]

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. En contraposició podríem citar Astèrix i Obèlix: Antiimperialistes xovinistes i simpàtics produïts per una cultura totalment romanitzada, o bé a Sandokan clarament Anticolonialista

Referències[modifica]