Josep Maria Madorell i Muntané
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 novembre 1923 Molins de Rei (Baix Llobregat) |
| Mort | 1r febrer 2004 Molins de Rei (Baix Llobregat) |
| Activitat | |
| Ocupació | dibuixant de còmics |
Josep Maria Madorell i Muntané (Molins de Rei, Baix Llobregat, 7 de novembre de 1923 - 1 de febrer de 2004) fou un dibuixant català que solia firmar els seus treballs com a Madorell.[1][2] Fou el creador de títols clàssics del còmic català com Jep i Fidel, i les adaptacions gràfiques de les aventures de Pere Vidal i de Massagran, entre altres.[3][4]
L'estil de Madorell era el de la línia clara, hereva de l'escola belga d'Hergé,[5] encara que ell mateix, sense renunciar a la definició, parlava del seu estil com una evolució de l'obra que havien realitzat els grans mestres catalans uns anys abans, sobretot la de Junceda.[6][7]
Aquest estil té com a màxim objectiu la claredat; és a dir, permetre la màxima comprensió de la història als lectors: els enquadraments, els diàlegs, els rètols, el grafisme i tots els elements del còmic contribueixen a aquesta finalitat. Així, doncs, el grafisme es depura al màxim, evitant efectes d'ombra o de llum, i s'eliminen tots els detalls superflus. Aquestes característiques també s'apliquen al guió de la història.[1][8]
Josep Maria Madorell fou nomenat fill predilecte de Molins de Rei.[9] El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[10]
Biografia
[modifica]Inicis
[modifica]Madorell provenia d’una família de fabricants tèxtils, i durant uns quants anys va compaginar la feina a la fàbrica amb el dibuix, fins que el 1969 va decidir professionalitzar-se definitivament en l'àmbit de la historieta.[3][4][7] Havia estudiat peritatge tèxtil a l'Escola Industrial i abans de dedicar-se per complet al dibuix, es dedicava al disseny de teixits a la fàbrica Textiles Malvehy S. A.[7]
L'afició per la il·lustració li va venir de petit, quan va rebre les seves primeres classes de dibuix i pintura de la mà de Carme Sala, neboda del pintor Miquel Carbonell i Selva i deixebla de l'il·lustrador Joan Junceda.[4][11][12] Durant els períodes de la Guerra Civil Espanyola en que no hi havia escola, dedicava moltes hores a la il·lustració,[3] fent dibuixos i revistes casolanes de consum propi per als amics i la família.[7] Es conserva un bon nombre d'aquestes revistes casolanes. Entre 1938 i 1941 trobem la més desenvolupada de totes: Fredolic.[13] També publicà alguns dibuixos a les revistes Niu i Taleia, dirigides per Carme Sala i confeccionades a partir dels treballs dels seus deixebles.[11]
El 1942, Madorell va fer una edició casolana d'un text de Manuel Marinel·lo, El conejo maravilloso, establint l'Editorial Fantasia a Molins de Rei. Amb la mateixa editorial casolana va publicar un dels seus primers personatges, Pedrín Bolita, creat el mateix 1942 i posteriorment transformat, l'any 1945, en Tito Bola per a la publicació infantil madrilenya ¡Zas!, vinculada a Acció Catòlica.[7][12] Les aventures d'aquest nen afeccionat al futbol i els seus amics foren un dels plats forts de la capçalera madrilenya.[13][14]
Primeres publicacions
[modifica]A partir de 1947 Madorell alternà les seves produccions casolanes amb les primeres col·laboracions professionals, publicant alguns acudits i tires il·lustrades a la premsa de l'època. La primera d'aquestes col·laboracions fou amb l'esmentada revista madrilenya ¡Zas!, però a partir del 17 de juny de 1947 també col·laborà amb la revista Llobregat, de Molins de Rei, amb acudits d'una vinyeta. L'any següent començà a publicar-hi una tira a cada número, amb Tito Bola com a protagonista, i durant uns anys, fins al 1957, dibuixà la «Pantalla alegre», una secció fixa on criticava de manera simpàtica els esdeveniments locals.[7][13]
En paral·lel a tota aquesta activitat, el 1949 va començar a cultivar altres expressions gràfiques, com ara la creació d'auques.[7] El 1953 començà a publicar al suplement d'historietes A todo color, del diari vespertí bareceloní La Prensa, editat per Josep Toutain.[13] Hi publicà, entre altres, noves historietes de Tito Bola, i creà nous personatges com Paco y Paqui i Tim y Tom, predecessors, en certa manera, dels cèlebres Jep i Fidel.[13]
Als anys cinquanta continuà publicant en suplements gràfics i infantils com Parque, del diari Solidaridad Nacional, capçalera que pertanyia, com La Prensa, al grup períodistic Prensa del Movimiento,[13] establert per llei el 1940, amb l'objectiu que el partit únic de la dicatdura franquista, la FET y de las JONS, controlés totes les publicacions, impremptes i rotatives confiscades durant la guerra civil espanyola i la posterior postguerra.[15] Dins d'aquest suplement va crear els personatges Ranita, el deportista integral i El fabuloso Bruno.[12] A finals dels anys cinquanta, recuperaria el personatge de Ranita al diari Faro de Vigo, i a finals del seixanta, faria el mateix amb Bruno a la Gaceta Junior.[12][13]
Entre els anys 1972 i 1974, col·laborà amb la revista TBO, per a la qual creà el personatge Balín, una certa evolució de Tito Bola.[2][12][13]
A partir del setembre de 1961, i fins l'abril de 1985, col·laborà amb la revista Llaç d'Unió de Molins de Rei, primer il·lustrant-ne textos i després amb nous personatges, com en Peret Blanc o la Pona, que també aparegueren a Cavall Fort. Entre el 1971 i el 1985, la Pona va protagonitzar diverses tires a Llaç d'Unió on Madorell criticava i reflexionava sobra la transformació de la societat.[7][12]
Cavall Fort
[modifica]Madorell va col·laborar amb Cavall Fort des del seu primer número, publicat el 24 de desembre de 1961, i fins després de la seva mort, perquè va deixar nombroses historietes que es van publicar pòstumament.[3][12] En aquesta revista infantil, creada amb la voluntat d’apropar i impulsar el còmic en llengua catalana entre els més joves, hi va fer moltes aportacions: va dibuixar centenars de portades, pàgines de còmic i passatemps, alhora que va il·lustrar-hi innumerables contes.[1]
La seva contribució més important, però, va ser la creació de Jep i Fidel, una sèrie protagonitzada per dos joves amants de l'excursionisme i l'esport; un més temerari i l'altre més responsable. A partir del tercer número de Cavall Fort, la sèrie passaria a ocupar, de forma invarable, la contraportada de la revista, esdevenint un dels elements més icònics de la publicació.[1][7][12] Madorell va arribar a dibuixar més de 1.000 pàgines de la sèrie Jep i Fidel.[1]
Més enllà dels populars Jep i Fidel, va crear-hi altres personatges com els germans Jordi i Núria (1962), Els Galifardeus (1966), Els Bufanúvols o Tanik el prehistòric (1971).[2][7][12][13] Dins les aventures de Jep i Fidel, va intrudir el personatge de la Pona, que després saltaria a la revista Llaç d'Unió de Molins de Rei i, entre 1962 i 1965, inclouria els acudits de Peret Blanc, que també apareixien a Llaç d'Unió.[7][12]
L'any 1969, Madorell deixà la seva feina en l'àmbit tèxtil per dedicar-se íntegrament a la tasca creativa i es vinculà encara més amb Cavall Fort. La solidesa i l'èxit social de la revista li donaren expectativa professional. Més endavant hi publicaria dues de les seves obres de còmic més importants: Les aventures de Pere Vidal (1967) i les Aventures extraordinaries d'en Massagran (1981).[1][2][3][4][5][7]
Les aventures de Pere Vidal i els primers àlbums
[modifica]L'any 1966 es publicà La casa sota la sorra, la primera novel·la juvenil de Joaquim Carbó, un dels cofundadors de Cavall Fort.[16] Madorell va convèncer-lo per adaptar el text al format gràfic. Carbó es va encarragar del guió, adaptant la novel·la al format seriat, dotant-la de la regularitat necessària al nombre de pàgines i de vinyetes; l'any 1967 començà a sortir per lliuraments a Cavall Fort.[1]
La historieta va ser un èxit entre el públic juvenil i infantil. Davant la bona acollida, ambdós autors van decidir continuar treballant en nous títols, creant la sèrie de Les aventures de Pere Vidal. Entre el 1967 i el 2000 s'arribaren a publicar vuit àlbums protagonitzats per en Pere Vidal, un jove barceloní que es veu immers en mil aventures per ajudar els desfavorits als països del Tercer Món.[1] La sèrie és una de les primeres i més reeixides experiències de còmic fet íntegrament en català.[17]
Tots els còmics foren publicats, primerament, a la revista Cavall Fort, però els primers títols també van aparèixer al diari Avui com a tires il·lustrades; és el cas de La casa sota la sorra (1967), El bruixots de Kibor (1970-71), La casa sota el mar (1973-74) i La casa sota la lona (1976).[18] La popualaritat de la sèrie va fer que es publiquessin diversos àlbums recoplitoris a càrrec de l'Editorial Anxaneta, Edicions Unicorn i, posteriorment, l'Editorial Casals.[1]
La saga es completaria amb El país d'en Fullaraca (1980), La casa sobre el gel (1987), La casa sota les estrelles (1995-96) i La casa sota les mines (1999-2000), el darrer còmic publicat en vida de Madorell, que responia a la preocupació per les mines antipersona de Joaquim Carbó.[19] L'any 2024, l'Editorial Base va encetar la reedició de Les aventures de Pere Vidal.[1]
Les aventures d'en Massagran
[modifica]L'any 1981 l'Editorial Casals, que ja havia pulicat els primers àlbums d'en Pere Vidal, va proposar a Ramon Folch i Camarasa, fill de Folch i Torres, recuperar el personatge d'en Massagran que havia creat el seu pare. La idea era adaptar al còmic les dues novel·les originals d'en Massagran publicades el 1910 a la revista En Patufet: Les aventures extraordinàries d'en Massagran i Les noves aventures d'en Massagran. Folch i Camarasa s'encarragaria dels guions, i Josep Maria Madorell de les il·lustracions, prenent com a model els dibuixos originals del personatge de Joan Junceda.[20][21]
L'operació fou un èxit: el primer any se'n van vendre 10.252 exemplars; van continuar amb tirades de 20.000 i 25.000 exemplars, arribant a vendre 100.000 còpies i competint amb títols com Tintín, Lucky Luke o Astèrix.[22] Com en el cas de Pere Vidal, les historietes es van publicar a Cavall Fort i es van recopilar en àlbums. Davant l'èxit dels dos primers títols, que havien respectat les històries originals de Folch i Torres, Ramon Folch i Camarasa va començar a escriure nous guions originals per als propers números de la sèrie, però sempre respectant les bases del personatge del seu pare. D'aquesta manera, gairebé anualment es van anar publicant fins a tretze historietes més a la col·lecció. En total, l'Editorial Casals va publicar quinze àlbums protagonitzat per en Massagran entre 1981 i l'any 2002.[23]
Entre 2023 i 2024, l'editorial Combel va reeditar els quinze títols en tres grans volums recopilatoris.[1][24]
Les publicacions de les aventures d'en Massagran han anat més enllà de Catalunya i les trobem reproduïdes en la premsa belga, escrites en neerlandès. També aparegueren a la revista Camacuc, revista valenciana per a xiquets i xiquetes.
El seu impacte en la cultura popular catalana és força notable si tenim en compte que a la dècada de 1990, TV3 va adaptar sis dels còmics de Folch i Camarasa i Josep Maria Madorell a la televisió, fent-ne una sèrie de catorze capítols d'uns 25 minuts de durada. Igualment, l'any 2005, el Teatre Nacional de Catalunya va estrenar una versió teatral del text de Josep Maria Folch i Torres, adaptat i dirigit per Joan Castells, amb l'estètica dels còmics i les il·lustracions de Madorell.[25]
Publicacions
[modifica]Historietes
[modifica]- 1952. Historietes de Fanfarrón, a El Fanfarrón, Tip. Migaza, Barcelona.
- 1953. Historietes de Tim y Tom, de Tito Bola i de Paco y Paqui, a A Todo Color, suplement del periòdic La Prensa, Prensa del Movimiento, Barcelona
- 1957. Historietes de Ranita, l'esportista integral i d'El fabuloso Bruno, a Parque, suplement del diari Solidaridad Nacional, Prensa del Movimiento, Barcelona
- 1958. Historietes de Ranita y Fidelio, a Suplemento Festivo Color, suplement del diari Faro de Vigo, Faro de Vigo, S.A., Pontevedra
Sèries
[modifica]- 1961. Jep Sports Ltd. (a Cavall Fort; després, Jep i Fidel, l'any 1967; a Vagalume, retitulada com Xan, el 1991), sobre guions propis
- 1962. El Jordi i la Núria (a Cavall Fort)
- 1966. Els Galifardeus (a Cavall Fort)
- 1967. Les aventures d'en Pere Vidal (a Cavall Fort; a Avui, 1982), sobre guions de Joaquim Carbó
- 1969. Bruno i Chico (a Gaceta Junior)
- 1971. Tanik, el Prehistòric (a Cavall Fort), sobre guió de Víctor Mora
- 1973. Balín (a TBO, 2000)
Auques
[modifica]El 1949, Madorell començà a practicar una activitat gràfica de forta tradició a Catalunya: la il·lustració d'auques. La primera auca il·lustrada per Madorell que coneixem és la corresponent a la Festa Major de Corbera. L'any següent, el 1950, en va fer una dedicada a l'Aplec de la Santa Creu, i el 1951, l'auca de la Fira de la Candelera.[7] L'any 1963 tornà a dibuixar un nova auca per a la Candelera; el 1976, l'Auca dels 25 anys de l'Acadèmia Sant Jordi; el 1999, l'auca d'El Molí; i el 2003, en faria l'última per a l'espectacle dels Pastorets de Molins de Rei.
Catàlegs
[modifica]- 1988. Catàleg d'Autors 1988 (Saló Internacional del Còmic de Barcelona)
- 1991. Catàleg d'Autors 1991 (Saló Internacional del Còmic de Barcelona)
Monografies
[modifica]- Pona. Molins de Rei: Edicions Club de Còmic, 1986. 40 pàg
- Jep i Fidel. Un parell que es porten l'oli. Barcelona: Ed. Casals, 1989. 46 pàg.
- Jep i Fidel. Aparteu les criatures!. Barcelona: Ed. Casals, 1989. 4 pàg.)
- Aventures extraordinàries d'en Massagran. Barcelona: Ed. Casals, 1981. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- Aventures encara més extraordinàries d'en Massagran. Barcelona: Ed. Casals, 1982. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- En Massagran I el quadrat màgic. Barcelona: Ed. Casals, 1983. 54 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- En Massagran al pol Nord. Barcelona: Ed. Casals, 1984. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- En Massagran i els negrers. Barcelona: Ed. Casals, 1986. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- En Massagran I el bruixot blanc. Barcelona: Ed. Casals, 1987. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- En Massagran a Pagui-Pagui. Barcelona: Ed. Casals, 1988. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- En Massagran I el pells-roges. Barcelona: Ed. Casals, 1989. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- En Massagran i els pirates. Barcelona: Ed. Casals, 1990. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- Els Jocs Olímpics d'en Massagran. Barcelona: Ed. Casals, 1991. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- En Massagran i el gegant del mar. Barcelona: Ed. Casals, 1992. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- En Massagran i la diadema robada. Barcelona: Ed. Casals, 1994. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- En Massagran a l'illa del secret. Barcelona: Ed. Casals, 1996. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- En Massagran al castell de Kalruk. Barcelona: Ed. Casals, 2000. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- El segrest d'en Massagran. Barcelona: Ed. Casals, 2002. 46 pàg.Guió: Ramon Folch i Camarasa
- La casa sota la sorra. Barcelona: Ed. Casals, 1983. 48 pàg.Guió: Joaquim Carbó
Nota: Llibres Anxaneta va publicar aquesta obra l'any 1968
- Els bruixots de Kibor. Barcelona: Ed. Unicorn, 1983. 48 pàg.Guió: Joaquim Carbó
- El país d'en Fullaraca. Barcelona: Ed. Unicorn, 1983. 48 pàg.Guió: Joaquim Carbó
- La casa sota la lona. Barcelona: Ed. Casals, 1984. 48 pàg.Guió: Joaquim Carbó
- La casa sota el mar. Barcelona: Ed. Casals, 1984. 48 pàg.Guió: Joaquim Carbó
- La casa sobre el gel. Barcelona: Ed. Casals, 1987. 48 pàg.Guió: Joaquim Carbó
- La casa sota les estrelles. Barcelona: Ed. Casals, 1997. 48 pàg.Guió: Joaquim Carbó
- La casa sobre les mines. Barcelona: Ed. Casals, 2003. 48 pàg.Guió: Joaquim Carbó
Animació
[modifica]- Massagran (pilot Moscow Animation | TV3, 1994)
Fonts
[modifica]Montserrat Castillo, Madorell, la col·lecció de la BC, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 2006.
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Muñoz i Calafell, Víctor. «Recuperació de la figura de Josep M. Madorell». Núvol, 25-11-2025. [Consulta: 26 maig 2026].
- 1 2 3 4 «Josep Maria Madorell i Muntané». Gran Enciclopèdia Catalana.
- 1 2 3 4 5 «Es mor Josep Maria Madorell, creador de 'Jep i Fidel' i 'Massagran'». Vilaweb, 02-02-2004. [Consulta: 26 maig 2026].
- 1 2 3 4 «Mor el dibuixant d'en Massagran». La Xarxa, 02-02-2004. [Consulta: 26 maig 2026].
- 1 2 Vidal, Jaume. «Massagran, l'èxit de vendes més destacat del còmic català». El Punt Avui, 4 gener 2019. [Consulta: 28 maig 2022].
- ↑ Castillo, Montserrat. Madorell, la col·lecció de la BC. Biblioteca_de_Catalunya, 2006. ISBN 8478451625
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Comas Lamarca, Mercè. «Les aventures extraordinàries d’en Madorell». Biblioteca de Catalunya, 14-06-2023. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «Madorell, Josep M. (Josep Maria), 1923-2004». Patrimoni d'Editors i Editats de Catalunya, 08-10-2024. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «Exposició: J. M. Madorell amb ulls d’infant». [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «Fons de Josep M. Madorell». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 26 maig 2026].
- 1 2 Cañellas, Celia «Carme Sala, entre l'art i la pedagogia». Espai, L': revista de recerca i divulgació, 2000, p. 118–123. ISSN: 2013-1917.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Madorell | Humoristan. Museu digital de 150 anys d′humor gràfic». [Consulta: 26 maig 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Cepriá, Félix; Martín, Antonio; Bolea Puig, Jordi «Madorell Muntané, Josep Maria» (en castellà). Tebeosfera, 2008. Arxivat de l'original el 2024-05-11 [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ Rodríguez Humanes, José Manuel; Barrero, Manuel; Sánchez, José «ZAS (1945, ACCION CATOLICA)» (en castellà). Tebeosfera, 2008. Arxivat de l'original el 2025-10-05 [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ Timoteo Álvarez, Jesús. Historia de los medios de comunicación en España: periodismo, imagen y publicidad, 1900-1990. Ariel, 1989.
- ↑ «Joaquim Carbó i Masllorens». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ Entrevista a Josep Maria Madorell per Joaquim Carbó Arxivat 2009-01-06 a Wayback Machine. (Cavall Fort 589, 1987).
- ↑ «Joaquim Carbó, Llibres i lectors». [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «Avui, conversa amb Joaquim Carbó». [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «El regreso todavía más extraordinario de Massagran» (en castellà), 29-08-2023. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ admin. «Tornen els còmics d'en Massagran!», 10-10-2023. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «El regreso todavía más extraordinario de Massagran» (en castellà), 29-08-2023. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Massagran». Catàleg de Còmics en Català. Arxivat de l'original el 11 d'abril 2012. [Consulta: 7 abril 2023].
- ↑ admin. «Tornen els còmics d'en Massagran!», 10-10-2023. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «fitxa de l'obra teatral a teatrenacional.com». Arxivat de l'original el 2008-07-05. [Consulta: 13 abril 2010].