Auca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Auques)
L'Auca de Montserrat (1923) de Joan Junceda

Una auca és una història pictòrica pròpia de la cultura catalana que sol representar un esdeveniment històric, una biografia, una llegenda, una institució, o altres temes. A vegades de manera humorística o satírica. Tradicionalment consisteix en 48 imatges encasellades en vinyetes, cada una de les quals va acompanyada per versos de dues línies al peu de cada vinyeta fent un rodolí.[1][2] Les seves vinyetes han de ser múltiples de quatre. A diferència dels còmics, les auques es presenten sempre en una sola pàgina,[2] tot i que la similitud artística és evident. Són una forma d'expressió de la literatura folklòrica tradicional catalana, semblant a la literatura de canya i cordill.

En general els versos es fan heptasíl·labs i de rima consonant, però a la pràctica la mètrica per fer una auca es pot relaxar (es poden fer tercets o quartets de rima assonant i amb diferent nombre de síl·labes, per exemple).[3] És recomanable evitar la rima fàcil de gerundis o infinitius.

Història[modifica]

Auca arcaica del Sol i de la Lluna . És muda i enumerativa, característiques comunes de les primeres auques, fins que el segle xix comença a predominar la forma actual d'historieta.[1]

Arcaiques[modifica]

L'auca era un joc d'atzar i apostes nascut al segle XVI a Florència que consistia a extreure d'una bossa boles on hi havia un nombre i una imatge, que també estaven estampats sobre un tauler, i els nombres extrets s'anaven col·locant al seu lloc damunt del tauler. Conforme avançava la partida, hi havia menys boles a la bossa i les probabilitats de predir quin nombre seria extret eren més altes.[4]

L'auca és una expressió artística catalana que es remunta almenys fins al segle xvii. L'exemplar més antic que es conserva és una auca feta per Pere Abadal a Moià vers el 1670.[1][2] Segurament el seu origen és l'antic joc de l'auca, una antiga partida d'apostes molt popular els segles xvii i xviii.[1][2] També llavors aparegueren les auques d'arts i oficis que es feien amb imatges similars a les de les tradicionals rajoles d'oficis.[2] Tant les unes com les altres han estat classificades com a arcaiques.[2]

Primitives[modifica]

Ja a finals del xviii es va ampliar la temàtica de les auques: animals, jocs d'infantesa, "del món al revés", de joves baladrers, festes de l'any, soldats, processons religioses... Hom categoritza aquestes de primitives.[2] Les vinyetes comencen a numerar-se i fins i tot a portar cada una un nom (generalment en català).[2]

Cal destacar un exemplar de tombants de segle Baladrers de França, sobre la Guerra del Francès, que era bilingüe (català-francès).[2]

Boom editorial el s. XIX[modifica]

Al segle xix les auques van prendre un tarannà plenament pedagògic i van enriquir les seves temàtiques: faules morals, biografies, històries o fins i tot el resum d'obres de teatre i altres espectacles.[1] Aquest fet va significar el floriment de tot un fenomen literari i editorial tant a Barcelona com a València, difonent-se fins i tot a Madrid i Castella en general amb el nom d'aleluya,[1] (era un derivat de les nombroses estampetes religioses que llavors es repartien a les esglésies, com ara els goigs).[2] Els adults les llegien als seus fills, i aquests hi jugaven.[2] Les vinyetes s'acompanyaven d'alguna frase en prosa, que amb el temps es va acabar convertint en un rodolí de dos versos, o fins i tot de tercets.[2]

Les auques es difonien a través de fulls de format gran foli que fins a mitjan segle xix s'il·lustraven amb xilografies i a partir d'aleshores també amb litografies. A les acaballes del segle s'hi imposà el fotogravat.

Segle XX[modifica]

Amb el canvi de segle la producció va disminuir molt, i sovint tan sols es reproduïen les auques arcaiques i primitives per a una distribució popular, sovint amb la col·laboració dels dibuixants del moment i algunes famílies de gravadors.[2] Durant aquest segle el gènere ha estat usat de manera molt puntual, però es poden destacar obres transcendentals per llur difusió o qualitat: l'Auca del noi català, antifeixista i humà (Josep Obiols, 1937), l'Auca de les festes de l'entronització (amb motiu de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947) o l'Auca d'en Pompeu Fabra (feta el 1969 a partir d'un concurs entre escoles d'arreu dels Països Catalans).[2] Actualment les escoles usen aquest gènere de tant en tant en llurs activitats o celebracions.

Constitueixen un precedent molt clar del modern gènere del còmic. Un notable col·leccionista d'auques va ser l'escriptor costumista Joan Pons i Massaveu, la col·lecció del qual es conserva a la Biblioteca de Catalunya. N'hi ha una bona col·lecció també a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El 1907, Santiago Rusiñol va escriure una novel·la amb el títol de L'auca del senyor Esteve, que ha esdevingut tot un clàssic.[5]

Autors d'auques[modifica]

Alguns autors i / o impressors d'auques[modifica]

Alguns auquers o auquistes (és a dir, impressors, venedors, compositors o dibuixants d'auques):

Alguns dibuixants d'auques[modifica]

Alguns dibuixants d'auques,[21] per ordre de naixement (quan se sap):

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mestre, 1998: p. 75, entrada: "auca"
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Collelldemont, Eulàlia; Vilanou, Conrad. Noves reflexions a l'entorn de l'educació estètica. Edicions Universitat Barcelona, 1998, p.88. ISBN Edicions Universitat Barcelona. 
  4. ↑ Jaume Clotet, Albert Garcia-Espuche. «Passió pel joc». Sapiens. [Consulta: 4 abril 2022].
  5. ↑ «L’auca del senyor Esteve | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 abril 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ Estampers i impressors. Els Piferrer, Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
  8. ↑ «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ 9,0 9,1 Estampers i impressors. Els Mompié, Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
  10. ↑ Rodríguez Morín, Felipe (2015). «Semblanza de Ildefonso Mompié (1785/1786-1855)» PDF, dins Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes - Portal Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos XIX-XXI) - EDI-RED (en castellà). [Consulta feta el 2-02-2021].
  11. ↑ «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ Estampers i impressors. Els Laborda, Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
  13. ↑ «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ Estampers i impressors. Els Estivill, Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
  15. ↑ Estampers i impressors. Llorens, Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
  16. ↑ Estampers i impressors. Bosch, Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
  17. ↑ Estampers i impressors. Homs, Antoni Gimeno, El món de les auques. [Consulta feta el 2-02-2021].
  18. ↑ «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. ↑ «Auca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. ↑ «Josep Carner». [Consulta: 13 abril 2024].
  21. ↑ Rodolins.cat, pàgina sobre l'auca, de Ramon Cuéllar i Sorribes, última actualització del 24-10-2008. Arxivat a Wayback Machine. [Consulta feta el 2-02-2021].

Bibliografia referenciada[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auca

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Auca&oldid=33418304»