Àngel Garcia i Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÀngel Garcia i Vidal

L'Angel García el setembre de 1989 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1923 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 setembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perpioner del dibuix d'animació
Activitat
Ocupaciódibuixant, animador i director de cinema

Àngel Garcia i Vidal (Barcelona, 23 de gener de 1923 - El Prat de Llobregat, 19 de setembre de 2016)[a] fou un dibuixant i il·lustrador català, pioner del dibuix d'animació a Espanya i director d'un dels primers llargmetratges d'animació parlats en català.[1] Va treballar tant en la il·lustració i el grafisme com en la historieta i l'humor gràfic, però, especialment, en animació tant de curts i llargmetratges com en publicitat i sèries televisives.[2]

Ja des de la seva joventut al Prat de Llobregat, on el seu pare tenia un bar, es va sentir atret per l'animació, fet que ell relacionava amb les Silly Symphonies, una sèrie de curtmetratges produïts per Walt Disney.[1] Va començar a treballar com a intercalador[3] passant després a animador.[b] El seu primer treball professional va ser entre 1946 i 1948 en la pel·lícula “Alegres vacaciones”,[c] d'Artur Moreno realitzada als estudis Balet & Blay.[2] Als anys 60 va estar als estudis Buch-Sanjuan fent cine publicitari i després a la delegació dels estudis Moro a Barcelona. A finals dels 70 va estar a Madrid fent l'animació dels dos personatges principals de la primera sèrie espanyola de dibuixos per a televisió, "Don Quijote de la Mancha".[1][3]

Cap a l'any 1986 va rebre l'encàrrec de Fermín Marimón, productor del Prat de Llobregat, de tirar endavant un llargmetratge d'animació, amb temàtica de ciència-ficció, que acabaria costant més de 200 milions de pessetes.[3] Va reunir un equip que oscil·lava entre 150 i 200 persones[1] que van treballar amb els personatges que ell mateix havia creat.[3] La pel·lícula, Peraustrínia 2004, es va estrenar l'abril del 1990, vuit mesos abans que Despertaferro dirigida per Jordi Amorós, esdevenint la primera pel·lícula d'animació en versió original catalana.[2]

El 2011 va rebre el Premi Ciutat del Prat "per la seva dedicació al món del dibuix animat des de la seva vessant professional i la seva contribució a l'ensenyament d'aquesta disciplina des de l'entitat Amics de l'Art del Prat".[5][6]

El 24 de novembre de 2017 se li atorgà el títol de fill adoptiu a títol pòstum a la ciutat del Prat de Llobregat on va viure i desenvolupar una gran tasca cultural.[cal citació]

Notes[modifica]

  1. Algunes informacions municipals del Prat de Llobregat en situen el naixement en aquest municipi i és freqüent que se'l consideri pratenc.
  2. L'intercalador és el dibuixant que realitza els girs i defineix les posicions dels dibuixos, una feina anterior a l'entrada en escena de l'animador.[4]
  3. La película "Alegres vacaciones" era la segona part del primer llargmetratge d'animació produït a Catalunya, El cigronet valent. Això explicaria que en alguna ocasió es vinculés l'Àngel Garcia amb aquella pel·lícula, estrenada el 1945.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mor l'Ángel García». El Prat al dia, 19-09-2016 [Consulta: 20 setembre 2016]. Arxivat 7 de novembre 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-11-07. [Consulta: 21 setembre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Fallece a los 93 años Ángel García, pionero del cine de animación» (en castellà). La Vanguardia, 20-09-2016 [Consulta: 20 setembre 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Entrevista a Àngel Garcia. Dibuixant i animador» (vídeo). Vimeo. La Memòria dels Dibuixants. [Consulta: 20 setembre 2016].
  4. «Dibuixant/a intercalador». Barcelona Activa. [Consulta: 21 setembre 2016].
  5. «Amics d'El Prat rep un dels Premis Ciutat del Prat». Amics del Prat. [Consulta: 21 setembre 2016].
  6. «Dues persones i dues entitats, Premis Ciutat del Prat 2011». ACIP. Associació d'empresaris del Prat. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2013. [Consulta: 21 setembre 2016].