El Serrallo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Serrallo
Districte de Tarragona
La plaça del Bisbe Bonet, oberta al port.
La plaça del Bisbe Bonet, oberta al port.
Municipi Tarragona
Població (2013 10,312[1] hab.
Coordenades nd

El Serrallo és el barri marítim de la ciutat de Tarragona, té els seus inicis a mitjans del segle XIX, moment en què la construcció de la línia de ferrocarril Tarragona-Reus-Montblanc-Lleida i l'ampliació del port de Tarragona van precisar expropiar els terrenys del costat del sorral, lloc on habitaven els pescadors que foren desplaçats a la platja de Llatzaret i autoritzats a aixecar casetes, sempre que fossin fetes de fusta i damunt rodes a fi de facilitar el seu trasllat quan això convingués a les autoritats militars.[2] Aquest es considera l'inici del barri. No obstant, Tarragona té una llarga tradició d'activitat pesquera documentada des del segle XIII; les botigues de mar, barraques de fusta es documenta des del segle XIV, escampades per la platja del Miracle i més endavant per la zona de la desembocadura del Francolí. Durant el segle XVIII la gent de la mar vivia a l'interior de la ciutat, especialment a la Part alta; l'any 1736 hi havia 6 mariners i 27 pescadors amb casa pròpia; no eren tots, els més pobres seguien habitant a la platja que hi havia davant del carrer del mar.[3]

A començament de segle, l'any 1803 es creà una junta amb l'objectiu de traçar la planificació de la zona marítima; poc després, l'any 1806, es documenta la planificació del barri a càrrec de l'enginyer Antoni López Sopella.[4] No fou però fins a l'any 1868 s'autoritzaren ja les construccions definitives; a poc a poc s'anà guanyant terreny al mar, augmentà la construcció d'habitatges i s'hi féu un moll pesquer. L'arquitectura de les cases és senzilla, i el barri té un aire d'arquitectura marinera que el fa singular enfront altres barris tarragonins; els carrers també són estrets i amb poca ventilació.[5] En poc temps, l'any 1880, es construí l'església de Sant Pere damunt del fortí del Francolí.[6] Un dels principals promotors del barri va ser Anicet Espinach, financer i banquer d'origen barceloní. Les barques de pescadors, tot i les millores urbanístiques que s'anaren fent al barri, continuaven avarant-se a la platja que hi havia al final del moll de Costa, al costat de l'església de Sant Pere, i també al dic transversal. Les inundacions però provocaren destrosses materials i humanes, i la solució era la construcció d'un moll de pescadors que es plantejà durant la II República però no es va poder realitzar fins a l'any 1942.[3] El 1946 data l'edifici de la llotja i de les primeres escoles.

El barri però va començar a deshabitar-se entre els anys 1965 i 1970, quan l'Institut social de la Marina va construir habitatges per als pescadors fora del barri, més dignes que els anteriors, fet que va tenir com a conseqüència que alguns edificis quedessin buits i en pocs temps es deterioressin. Més endavant, cap a mitjans dels anys vuitanta, es desplega un moviment veïnal "Salvem el Serrallo" que vol la re-urbanització del barri i demana la implicació del Port de Tarragona i de l'Ajuntament; ben aviat, el 1986 sorgeixen un conjunt de mesures amb l'objectiu d'aturar la degradació del barri, amb el nucli unificador de l'església de Sant Pere. Són anys on hi ha una revifalla cultural, especialment des de la parròquia ("Els pastorets", "La passió del Serrallo") [7] i des de l'impuls a les festes tradicionals com les festes de Sant Pere o del Carme.

Així, el Serrallo és un dels barris més proporcionalment moguts i dels més emblemàtics, tant que des de l'Ajuntament de Tarragona ja s'han proposat promocionar-ho com a valor turístic.

El barri mariner té tot un seguit d'associacions, de les quals moltes d'elles participen activament en actes de caràcter festiu, cultural i religiós a la ciutat de Tarragona i altres indrets:


Pel que fa a les festes pròpies del barri, cal dir que en tenen dues: El 29 de juny Sant Pere (patró del barri mariner) i el 16 de juliol la Verge del Carme (patrona del Serrallo)

Quant a teixit comercial, és la zona on hi podrem trobar més establiments de restauració relacionats amb el món de la mar. La resta són petits comerços de barri que es veuen beneficiades per la mateixa vida que s'hi desenvolupa, no sent així un simple barri residencial tot i l'allunyament del centre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.tarragona.cat/la-ciutat/poblacio
  2. López Bonillo, Diego. El port de Tarragona (en català). Tarragona: La Caixa, 1986. 
  3. 3,0 3,1 Escoda Múrria, Coia. El Port de Tarragona (en català). Barcelona: Lunwerg, 2006, p. 143-144. 
  4. Gómez Cruz, Carme. La ciutat de Tarragona a l'època de Primo de Rivera. Tarragona: CEHSGO, 1997, p. 51. 
  5. Ortueta, Elena de. Tarragona, el camino hacia la modernidad: urbanismo y arquitectura. Barcelona: Lundwerg, 2006. 
  6. Muntanya i Martí, Teresa. Tarragona: una passejada pel terme, una retrobada amb la gent: onomàstica tarragonina amb anotacions multidisciplinàries (en català), 2007, p. 251-252. 
  7. Carot, Tomàs «El Serrallo, un poble dins la ciutat». Nou diari, 13-10-1991, pàg. VI-VII (Quadern).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Serrallo Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 6′ 33.01″ N, 1° 14′ 19.51″ E / 41.1091694°N,1.2387528°E / 41.1091694; 1.2387528