Robert Frank

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRobert Frank
Biografia
Naixement 9 novembre 1924 (94 anys)
Zuric
Residència Manhattan
Grup ètnic Jueus
Activitat
Ocupació Director de cinema, fotògraf, director de fotografia, guionista i artista visual
Influències Walker Evans
Família
Cònjuge Mary Frank (1950–1951)
Premis

IMDB: nm0291071
Modifica les dades a Wikidata

Robert Frank (9 de novembre, 1924) és un fotògraf americà i càmera de cinema documental. La seva feina més reconeguda ha estat el llibre de 1958 titulat Els americans, que ha estat comparat amb Tocqueville pel seu punt de vista fresc, nu i des de fora de la societat americana. El crític Sean O'Hagan, que escrigué a The Guardian fins al 2014, va dir que Els americans "van canviar la naturalesa de fotografia, què es pot dir i com es pot dir". [...] Potser és el llibre de fotografia més influent del segle XX" [1] El periodista, fotògraf i professor Carlos Pérez de Rozas i Arribas va considerar al juliol de 2015 que era el millor fotoperiodista viu.[2]

Vida i començament de la seva carrera[modifica]

Robert Frank afirma en el documental de Gerald Fox, Leaving Home, Coming Homethat, que la seva mare, Rosa (altres fonts declaren el seu nom de Regina), tenia un passaport suís, mentre que el seu pare, Hermann provinent de Frankfurt, Alemanya s'havia tornat apàtrida després de perdre la seva ciutadania alemanya com jueu. Van haver de sol·licitar la ciutadania suïssa de Robert i el seu germà major, Manfred. Tot i que Frank i la seva família es van mantenir segurs a Suïssa durant la Segona Guerra Mundial, l'amenaça del nazisme va afectar la seva comprensió de l'opressió. Es va dedicar a la fotografia, en part com a mitjà per escapar dels confins de la seva família i llar orientada als negocis, i es va formar sota uns quants fotògrafs i dissenyadors gràfics abans de crear el seu primer llibre de fotografies manual, 40 Fotos, el 1946. Frank va emigrar als Estats Units el 1947, i va aconseguir un treball a la ciutat de Nova York com a fotògraf de moda per a Harper's Bazaar.

El 1949, el nou editor de Camera magazine, Walter Laubli (1902-1991), va publicar una àmplia cartera de fotografies de Jakob Tuggener feta en espectacles de classe alta i en fàbriques, al costat del treball del Frank de 25 anys que acabava de tornar a la seva Suïssa nativa després de dos anys a l'estranger, amb pàgines incloent algunes de les seves primeres imatges de Nova York. La revista va promocionar-los als dos com a representants de la 'nova fotografia' de Suïssa.

Tuggener era un model a seguir pel jove artista, primerament mencionat pel cap i mentor de Frank, el fotògraf comercial de Zuric, Michael Wolgensinger (1913-1990), que va comprendre que Frank no estava adient a l'aplicació més mercenària del mitjà. Tuggener, com un artista seriós que havia deixat el món comercial enrere, va ser "aquell que Frank realment va estimar, d'entre tots els fotògrafs suïssos", segons Guido Magnaguagno[3] i Fabrik, com a llibre de fotos, va ser un model per a Les Américains de Frank (" Els Americans ') publicat deu anys després a París per Delpire, el 1958.

Poc després va marxar a viatjar per Sud Amèrica i Europa. Va crear un altre llibre fet a mà de fotògrafs als qui va fotografiar a Perú, i va tornar als EEUU el 1950. Aquell any va ser important per a Frank, que, després de conèixer a Edward Steichen, va participar en el grup 51 American Photographers del Museu d'Art Modern (MoMA); també es va casar amb la seva companya Mary Frank ( Mary Lockspeiser de soltera), amb qui va tenir dos fills, Andrea i Pablo.[4]

Encara que inicialment tenia una idea optimista sobre la cultura i societat Estats Units, la perspectiva de Frank va canviar ràpidament quan es va enfrontar al ràpid ritme de la vida nord-americana i el que va veure com un èmfasi excessiu en els diners. Va començar a veure Amèrica com un lloc sovint somiós i somriu, una perspectiva que es va fer evident en la seva posterior fotografia. La pròpia insatisfacció de Frank amb el control que els editors exercien sobre el seu treball també va aclarir la seva experiència. Va seguir viatjant, traslladant la seva família breument a París. El 1953, va tornar a Nova York i va continuar treballant com a fotoperiodista independent per a revistes incloent McCall's, Vogue i Fortune. Associant-se amb altres fotògrafs contemporanis com Saul Leiter i Diane Arbus, va ajudar a formar el que Jane Livingston ha anomenat l'Escola de fotògrafs de Nova York (no confondre's amb l'Escola d'Art de Nova York) durant els anys quaranta i cinquanta.

El 1955, Frank va rebre el nou reconeixement que va obtenir la inclusió per part d'Edward Steichen de set de les seves fotografies (moltes més que la resta d'altres col·laboradors) al Museu d'Art Modern de gira mundial. La família de Manthat havia de ser vista per 9 milions de visitants i amb un catàleg popular que encara està en paper.[5] Les contribucions de Franco van ser preses a Espanya (d'una dona besant a la seva nena en braços), d'una dona arrugada al Perú, un miner a Gal·les, i els altres a Anglaterra i EUA, incloent-hi dos (un atípicament focus suau) de la seva dona durant l'embaràs, i una de sis dones rialles a la finestra de la Torre Blanca Hamburger Stand al carrer Quatrecientes, a Nova York, posteriorment inclosa en The Americans.[6]

The Americans[modifica]

Article principal: The Americans (photography)

Inspirat pel llibre fílmic de 1943 de Swiss Jakob Tuggener, Fabrik,[7] The English at Home de Bill Brandt (1936), i American Photographs de Walker Evans [8] (1938) i per recomanació d'Evans, Alexey Brodovitch, Alexander Leiberman, Edward Steichen, and Meyer Schapiro, Frank va aconseguir una beca Guggenheim de la John Simon Guggenheim Memorial Foundation [9] en 1955 per viatjar pels Estats Units i fotografiar tots els estrats de la seva societat. Les ciutats que va visitar incloïen Detroit i Dearborn, Michigan; Savannah, Geòrgia; Miami Beach i Sant Petersburg, Florida; Nova Orleans, Louisiana; Houston, Texas; Los Angeles, Califòrnia; Reno, Nevada; Salt Lake City, Utah; Butte, Montana; i Chicago, Illinois.[10] Va portar la seva família juntament amb ell per part de la seva sèrie de viatges per carretera durant els propers dos anys, durant els quals va prendre 28.000 tirs. 83 d'ells van ser seleccionats per ell per publicar-se en The Americans.[11]

El viatge de Frank no va tenir cap incidència. Més tard va recordar l'antisemitisme al que va ser sotmès a una petita ciutat d'Arkansas. "Recordo que el noi [policia] em va portar a l'estació de policia, i ell es va asseure allà i va posar els peus sobre la taula. Resulta que jo era jueu perquè tenia una carta de la Fundació Guggenheim. Realment eren primitius". El xèrif li va dir: "Bé, hem d'aconseguir algú que parli Yiddish". ... "Volien treure-hi alguna cosa. Va ser l'únic moment que va passar en el viatge: em van posar a la presó, va ser espantós, ningú no sabia on estava".[12] En altres parts del sud, va ser informat per un xèrif que tenia "una hora per sortir de la ciutat". Aquests incidents podrien haver contribuït a la vista fosca d'Amèrica que es troba en el treball.

Poc després de tornar a Nova York el 1957, Frank va conèixer a l'escriptor Jack Kerouac a la vorera fora d'una festa i li va mostrar les fotografies dels seus viatges. Kerouac immediatament va dir a Frank: "Segur que puc escriure alguna cosa sobre aquestes imatges". Eventualment va contribuir amb la introducció a l'edició dels EUA de The Americans. Frank també es va convertir en amic de tota la vida d'Allen Ginsberg i va ser un dels principals artistes visuals per documentar la subcultura de Beat, que va sentir una afinitat amb l'interès de Frank de documentar les tensions entre l'optimisme dels anys cinquanta i les realitats de les diferències racials i de classe. La ironia que Frank va trobar en la brillantor de la cultura i la riquesa nord-americana per aquesta tensió va donar a les seves fotografies un clar contrast amb els de la majoria dels fotoperiodistes nord-americans contemporanis, com ho va fer el seu ús de focus poc freqüent, poca il·luminació i retallada que es va desviar de les tècniques fotogràfiques acceptades. 13]

Aquesta divergència d'estàndards fotogràfics contemporanis va donar dificultat al principi de Frank a aconseguir un editor nord-americà. Les Américains va ser publicat per primera vegada el 1958 per Robert Delpire a París, com a part de la seva sèrie Encyclopédie Essentielle, amb textos de Simone de Beauvoir, Erskine Caldwell, William Faulkner, Henry Miller i John Steinbeck que Delpire es posicionava davant les fotografies de Frank.[13] Va ser finalment publicat el 1959 als Estats Units, sense els textos, per Grove Press, on inicialment va rebre crítiques substancials. La fotografia popular, per un costat, va fer que les seves imatges fossin "blur sense sentit, grans, exposicions fangoses, horitzons borratxos i desgast general". Tot i que les vendes també eren pobres al principi, el fet que la presentació del popular Kerouac l'ajudés a arribar a un públic més ampli. Amb el pas del temps ia través de la seva inspiració d'artistes posteriors, els americans es van convertir en un treball seminal en la fotografia i la història de l'art americans, i és el treball amb el qual Frank és més clarament identificat. El crític Sean O'Hagan, escrivint a The Guardian el 2014, va dir que "no es pot imaginar el passat recent de la fotografia i el present confusamente, sense la seva presència persistentment penetrant". i que els americans "van canviar la naturalesa de la fotografia, el que podia dir i com podia dir-ho. [...] Segueix sent potser el llibre de fotografia més influent del segle XX".[14]

El 1961, Frank va rebre el seu primer espectacle individual, titulat Robert Frank: Photographer, a l'Art Institute de Chicago. També es va presentar al Museu d'Art Modern de Nova York el 1962.

Amb motiu del cinquantè aniversari de la primera publicació de The Americans, es va llançar una nova edició a tot el món el 30 de maig de 2008. Per a aquesta nova edició de Steidl, la majoria de fotografies no estan creades (en contrast amb les versions retallades en edicions anteriors) i dues les fotografies es substitueixen amb les del mateix tema, però des d'una perspectiva alternativa.

Una exhibició celebradora de The Americans, titulada Looking In: The Americans de Robert Frank, es va mostrar el 2009 a la National Gallery of Art de Washington, DC, al Museu d'Art Modern de San Francisco (SFMOMA) i al Metropolitan Museum of Art Nova York.[15] La segona secció de l'exposició de quatre seccions, 2009, SFMOMA [16] mostra l'aplicació original de Frank a la Fundació Memorial John Simon Guggenheim (que va finançar el treball principal en el projecte The Americans), juntament amb fulls de contacte d'època, cartes al fotògraf Walker Evans i l'autor Jack Kerouac, i dues primeres versions manuscrites de la introducció de Kerouac al llibre. També es van exposar tres collages (realitzats a partir de més de 115 gravats de treballs originals) que es van reunir sota la supervisió de Frank durant els anys 2007 i 2008 i van revelar els seus temes i les seves primeres rondes de selecció d'imatges. També es va publicar un llibre adjunt, també anomenat Looking In: The Americans de Robert Frank,[17] l'examen més detallat de qualsevol llibre de fotografia mai, en 528 pàgines. Mentre treballava com a guarda al Museu d'Art Metropolità, Jason Eskenazi va demanar a altres fotògrafs destacats que visitessin l'Exposició de Mirar per triar la seva imatge favorita dels nord-americans i explicar la seva elecció, resultant en el llibre, By the Glow of the Jukebox: The Americans Llista.[18]

Pel·lícules[modifica]

En el moment en què The Americans van ser publicats als Estats Units, Frank s'havia allunyat de la fotografia per concentrar-se en el cinema. Entre les seves pel·lícules va ser el 1959 Pull My Daisy, que va ser escrit i narrat per Kerouac i va protagonitzar Ginsberg, Gregory Corso i altres del cercle Beat. Els Beats van destacar l'espontaneïtat, i la pel·lícula va transmetre la qualitat d'haver estat llançada o fins i tot improvisada.[19] Pull My Daisy va ser elogiat per molts anys com una obra mestra d'improvisació, fins que el codirector de Frank, Alfred Leslie, va revelar en un article de 28 de novembre de 1968 a Village Voice que la pel·lícula estava realment planificada, assajada i dirigida per ell i Frank , que va rodar la pel·lícula amb il·luminació professional.

En 1960, Frank es va quedar al soterrani de l'artista de Pop George Segal mentre filmava The Sin of Jesus amb una beca de Walter K. Gutman. La història d'Isaac Babel es va transformar per centrar-se en una dona que treballava en una granja de pollastres a Nova Jersey. Se suposava que havia de ser filmat en sis setmanes al voltant de New Brunswick, però Frank va acabar rodant durant sis mesos.

Bibliografia[modifica]

Llibres[modifica]

  • Les Américains = The Americans
    • Paris: Delpire, 1958. French. nclou text en francès per Simone de Beauvoir, Erskine Caldwell, William Faulkner, Henry Miller i John Steinbeck sobre la història política i social nord-americana, seleccionada per Alain Bosquet. Part de la sèrie Encyclopédie Essentielle.
    • Nova York: Grove Press, 1959. Introducció per Jack Kerouac.
    • Nova York: obertura; Museu d'Art Modern, 1969. Edició revisada i ampliada. Amb una presentació de Jack Kerouac, una breu introducció de Frank, i una enquesta de les pel·lícules de Frank, cadascuna representada per una pàgina de fotogrames
    • Göttingen: Steidl, 2008. ISBN 978-3-86521-584-0. La majoria de les fotografies no es comprimeixen en comparació amb les versions retallades en edicions anteriors, i dues fotografies són substituïdes per les del mateix tema, però des d'una perspectiva alternativa.
  • The Lines of my Hand.
    • Tòquio: Yugensha. Edició de luxe i escletxa. Edició de 1.000 còpies, 500 van presentar la fotografia de lliscament de "Nova York, 1948", 500 van presentar la fotografia de lliscament de "Platte River, Tennessee".
    • Nova York: Lustrum Press, 1972. Paperback.
    • Nova York: Panteó. ISBN 9780394552552.
  • Flower is… Yugensha, 1987. L'edició de 1000 còpies, 500 "Champs-Élysées, 1950 [Fleurs]" inclosos a la portada, es van incloure 500 "Metro Stalingrad" a la portada.
  • Flamingo. Göteborg, Sweden: Hasselblad Center, 1997. ISBN 9783931141554. Catàleg d'exposicions Hasselblad Award, Hasselblad Center, Goteborg, Suècia.
  • London/Wales. Publicat en col·laboració amb Corcoran Gallery, Washington, D.C., per a una exposició celebrada del 10 de maig al 14 de juliol, 2003.
  • Come Again. Göttingen: Steidl, 2006. ISBN 9783865212610. Segons la portada, "Les fotos s'han pres en el context del projecte fotogràfic 'Beirut, centre de la ciutat, 1991', Éditions de Cyprès, París".
  • Paris. Göttingen: Steidl, 2006. ISBN 978-3865215246.
  • Peru. Göttingen: Steidl, 2006. ISBN 978-3865216922.
  • Zero Mostel Reads a Book. Göttingen: Steidl, 2006. ISBN 978-3865215864.
  • Tal Uf Tal Ab. Göttingen: Steidl, 2010. ISBN 978-3869301013. El primer dels "Diaris visuals" que combina fotografies emblemàtiques de la carrera inicial de Frank amb les fotos més privades que va fer en l'última part de la seva vida. Altres títols de la sèrie estan marcats amb *
  • Pangnirtung. Göttingen: Steidl, 2011. ISBN 978-3869301983.
  • Pull My Daisy. Göttingen: Steidl, 2011. ISBN 978-3865216731. Una transcripció de la narració de Kerouac de la pel·lícula Pull My Daisy (1959) amb film stills i una presentació de Jerry Tallmer.
  • Ferne Nähe: Hommage für Robert Walser = Distant Closeness: Un tribut a Robert Walser. Bern: Robert Walser-Zentrum, 2012. ISBN 978-3-9523586-2-7.
  • You Would. Göttingen: Steidl, 2012. ISBN 978-3869304182. *
  • Park/Sleep. Göttingen: Steidl, 2013. ISBN 978-3869305851. *
  • Partida. Göttingen: Steidl, 2014. ISBN 978-3869307954. *
  • What We Have Seen. Göttingen: Steidl, 2016. ISBN 978-3958290952. *
  • Leon of Juda. Göttingen: Steidl, 2017. ISBN 978-3958293113. *

Estudis, crítiques i biografia[modifica]

  • Looking In: Robert Frank's The Americans. Washington, D.C.: National Gallery of Art; Göttingen: Steidl, 2009. ISBN 978-3-86521-806-3. By Sarah Greenough. Amb assaigs de Stuart Alexander, Phillip Brookman, Michel Frizot, Martin Gasser, Jeff L. Rosenheim, Kuc Sante i Anne Wilkes Tucker. Publicat per acompanyar una exhibició organitzada pel National Gallery of Art, Washington, D.C.
  • By the Glow of the Juke Box: The Americans List. New York: Red Hook, 2012. ISBN 978-0-984195-48-0 Editat per Jason Eskenazi, amb contribucions de 276 fotògrafs.
  • Prose, Francine (Jan 2010). "You got eyes : Robert Frank imagines America". Harper's. 320 (1916): 67–73. Crítiques de The Americans.

Films[modifica]

  • Don't Blink – Robert Frank (2015). Documental dirigit per Laura Israel.

Exibicions[modifica]

  • 1961: Robert Frank: Els Americans, Art Institute de Chicago, Chicago, IL [25][20]
  • 1976: Robert Frank, Kunsthaus Zürich, Zuric [21]
  • 1979: Robert Frank: Fotògraf / realitzador, Obres 1945-1979, Museu d'Art de Long Beach.
  • 1985: Robert Frank: Nova York a Nova Escòcia, Museu de Belles Arts, Houston TX.
  • 1989: Els americans, Galeria Jan Kesner, Los Angeles [22]
  • 1997: Flamingo, Hasselblad Award, Hasselblad Center, Goteborg, Suècia [23]
  • 2004: Històries, Tate Modern Museum, Londres[24]
  • 2005: Storylines, Fotomuseum Winterthur, Winterthur [25]
  • 2008: Robert Frank. París, Museu Folkwang, Essen [26]
  • 2009: Looking In: The Americans, National Gallery of Art, Washington D.C.[27]
  • 2009: Robert Frank. Die Filme, C / O Berlin, Berlin [28]
  • 2010: The Unseen Eye: fotografia de la col·lecció de W.M. Hunt (exposició col·lectiva), Appleton Museum of Art, Ocala [29]
  • 2012: Robert Frank. De la col·lecció de Fotomuseum Winterthur, Museu d'Art Multimèdia, Moscou [30]
  • 2014: Robert Frank a Amèrica, cantor Art Center a la Stanford University, Stanford [31]
  • 2014: Robert Frank. Llibres i pel·lícules. 1947-2014, Akademie der Bildenden Künste München[32] anschließend 2015 Museum Folkwang, Essen[33]
  • 2016: Robert Frank: Llibres i pel·lícules, 1947-2016, HALLE 14 - Zentrum für Zeitgenössische Kunst, Leipzig [34]
  • 2016: Robert Frank: llibres i pel·lícules. 1947-2016, Museum der Moderne, Salzburg [35]
  • 2016: Robert Frank: llibres i pel·lícules. 1947-2016, Kunsthalle Ziegelhütte, Appenzell [36]
  • 2017: Robert Frank: Fotos, Art Institute de Chicago, Chicago, IL [37]

Referències[modifica]

  1. O'Hagan, Sean «Robert Frank at 90: the photographer who revealed America won't look back». The Guardian, 07-11-2014 [Consulta: 27 desembre 2014].
  2. Vall, Toni «La sort segons el gran De Rozas». ARA, 18-07-2015 [Consulta: 20 juliol 2015].
  3. American witness : the art and life of Robert Frank. First. Da Capo Press. ISBN 978-0-306-82336-7. 
  4. Woodward, Richard B. «Where Have You Gone, Robert Frank?» (en en-us). The New York Times, 04-09-1994.
  5. Steichen, Edward; Steichen, Edward, 1879-1973, (organizer.); Sandburg, Carl, 1878-1967, (writer of foreword.); Norman, Dorothy, 1905-1997, (writer of added text.); Lionni, Leo, 1910-1999, (book designer.) The family of man : the photographic exhibition. Published for the Museum of Modern Art by Simon and Schuster in collaboration with the Maco Magazine Corporation. 
  6. Robert Frank's The Americans : the art of documentary photography. Intellect, p. 118. ISBN 978-1-84150-315-8. 
  7. Jakob., Tuggener,. Fabrik : ein Bildepos der Technik. Jakob Tuggender-Stiftung, [2011]. ISBN 9783865214935. 
  8. 1903-1975., Evans, Walker,. Walker Evans : American photographs. Museum of Modern Art, [1960], ©1938. 
  9. "Robert Frank". John Simon Guggenheim Memorial Foundation. Retrieved 5 July 2015.
  10. Lane, Anthony (14 September 2009). "Road Show: The journey of Robert Frank's "The Americans."". The New Yorker. Retrieved 27 December 2014.
  11. Dawidoff, Nicholas (14 July 2012). "The Man Who Saw America". The New York Times Magazine. Retrieved 15 September 2015.
  12. Gefter, Philip (12 December 2008). "Snapshots from the American Road."The New York Times. Retrieved 5 July 2015.
  13. Ladd, Jeffrey (9 May 2012). "Master of the Photobook: Robert Delpire's Long and Legendary Influence". Time. Retrieved 14 September 2015.
  14. O'Hagan, Sean (7 November 2014). "Robert Frank at 90: the photographer who revealed America won't look back". The Guardian. Retrieved 27 December 2014.
  15. "Robert Frank: The Americans". Steidl.
  16. Looking In: Robert Frank's "The Americans"". San Francisco Museum of Modern Art. Retrieved 27 December 2014.
  17. Looking In: Robert Frank's The Americans: Expanded Edition, Sarah Greenough (Ed), National Gallery Of Art, Washington/Steidl, 2009, ISBN 978-3865218063
  18. By the Glow of the Juke Box: The Americans List, Jason Eskenazi (Ed), Red Hook, 2012, ISBN 978-0-984195-48-0
  19. «"The Man Who Saw America".» (en anglès). Dawidoff, Nicholas, (14 July 2012).
  20. Robert Frank: Photos, Art Institute of Chicago; retrieved: June 24, 2017.
  21. Ausstellungen 1976 (Exhibitions 1976), Kunsthaus Zurich; retrieved: June 24, 2017
  22. obert Frank. The Americans, Jan Kesner Gallery; retrieved: June 24, 2017.
  23. See de:Hasselblad Foundation Award.
  24. Robert Frank: Storylines, Tate London; retrieved: June 24, 2017.
  25. Robert Frank. Storylines, Fotomuseum Winterthur; retrieved: June 24, 2017
  26. Robert Frank im Museum Folkwang Essen, Ruhr-Guide. Onlinemagazine für das Ruhrgebiet, published on April 22, 2008; retrieved: June 24, 2017.
  27. Looking In: Robert Frank's The Americans, National Gallery of Art; retrieved: June 24, 2017.
  28. Robert Frank. Die Filme. Retrospektive, C/O Berlin Foundation; retrieved: June 24, 2017.
  29. Exhibitions Archive, Appleton Museum of Art; retrieved: June 24, 2017.
  30. Robert Frank. From the collection of Fotomuseum Winterthur, Multimedia Art Museum Moscow; retrieved: June 24, 2017.
  31. Groundbreaking exhibition of photographs by Robert Frank sheds new light on his legendary work, The Americans Archived 2017-06-18 at the Wayback Machine., Iris & B. Gerald Cantor Center for Visual Arts; retrieved June 24, 2017.
  32. Sabine Buchwald: Die anarchische Kraft des Fotografen. In der Akademie der Bildenden Künste sind Robert Franks Bilder als gigantische Wandzeitung zu sehen. Der Katalog dazu ist eine besondere SZ, in: Süddeutsche Zeitung, Nr. 270, 24. November 2014, Seite R4.
  33. Der Mann,der die Amerikaner sah, in: Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung vom 9. April 2015, S. 38.
  34. "360°-Panorama der Ausstellung" (in German). Retrieved 2016-03-21.
  35. Robert Frank: Books and Films, 1947–2016, Museum der Moderne Salzburg; retrieved: June 24, 2017.
  36. Robert Frank Archived 2016-10-30 at the Wayback Machine., Heinrich Gebert Kulturstiftung Appenzell; retrieved: June 24, 2017.
  37. Ausstellungen 1976 (Exhibitions 1976), Kunsthaus Zurich; retrieved: June 24, 2017.