Philippe Carrese

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPhilippe Carrese
Philippe Carrese.jpg
modifica
Biografia
Naixement6 abril 1956 modifica
Marsella (França) modifica
Mort5 maig 2019 modifica (63 anys)
Marsella (França) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer modifica)
Dades personals
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques modifica
Activitat
OcupacióEscriptor, escriptor de literatura infantil, director de cinema i guionista modifica
Premis
Premi SNCF del polar 2001 per Le Bal des cagoles

IMDB: nm0141132 Modifica els identificadors a Wikidata

Philippe Carrese (Marsella, 6 d'abril de 1956 modifica Marsella, 5 de maig de 2019 modifica) va ser un escriptor, guionista i artista francès. També va escriure articles a la premsa iv a ser realitzador i director de pel·lícules de llargmetratge, documentals i sèries de televisió.

Biografia[modifica]

Va néixer el 1956 a Marsella d'una família d'immigrants napolitans, es va criar al barri de Lo Panier.[1][2]

Va estudiar als Maristes de Saint Joseph de la plaça Castelhana, continuà en una escola pública i en 1974 s'integrà a l'IDHEC (Institut des Hautes Études Cinématographiques), de Paris.[3]

Philippe Carrese porta una imatge crítica sobre la societat, que ell coneix, de Marsella i els seus barris del Nord,[4] dels que en fa fer documentals entre 1990 i 2005. Va dur a terme investigació històrica sobre la Primera i Segona Guerra Mundial per fer pel·lícules com Malaterra (2003), guanyadora del festival de ficció de TV Saint-Tropez en 2004, Liberata (2005) i L'Arche de Babel (2010).

Tenint el seu propi univers en el cinema, va decidir seguir la seva carrera reconvertint-se en la literatura. Es va especialitzar en escriure novel·la policíaca que donarà a conèixer en les editorials Fleuve noir i L'Écailler.. També publica llibres de literatura infantil i juvenil, publicats per éditions Syros.

Es basa en les seves experiències personals i del seu entorn per escriure les seves novel·les. Així els seus llibres inclouen anècdotes i historietes de Marsella. Alguns de les seves dinou narracions de suspens estan inspirades en fets reals que van tenir lloc a Marsella, en la dècada de 1990. Hi barreja humor negre, auto-burla i crítica del comportament insular.[5][6]

Obres[modifica]

Naracions[modifica]

Literatura infantil i juvenil[modifica]

Sèrie Marseille, quartiers sud[modifica]

Altres de literatura jovenil[modifica]

Altres publicacions[modifica]

  • Le Petit Lexique de ma-belle-Provence-que-j'aime, J. Faffitte, 1996 (en collaboration avec Jean-Pierre Cassely) ISBN 2-86276-304-7
  • Marseille, du noir dans le jaune, Autrement, 2001 ISBN 2-7467-0088-3

Il·lustracions[modifica]

Filmografia[modifica]

Telefilms[modifica]

Llargmetratges[modifica]

  • Cassos

Referències[modifica]

  1. Article de Philippe Carrese publicat a L'Humanité el 19 de juny de 1999:
    « Le Panier, pour moi, c'est surtout la montée des Accoules... Mon grand-père le Napolitain s'y est posé au début du siècle »
  2. Biografia de Philippe Carese a France Inter
  3. « À sa sortie, il travaille comme premier assistant réalisateur (1977-1983, puis réalisateur (publicité, documentaires, cinéma, animation, télévision). Il est aussi chef-opérateur (1990-1997) et compositeur de musique de films et de génériques (1979-1984 et 1991-1999) »
    Claude Mesplède, Dictionnaire des littératures policières, vol. 1, p374
  4. Interview de Carrese sur France Inter le 4 septembre 2011
  5. Entrevista a Carrese del 18 de desembre de 2005 a biblioblog.fr:
    « C’est Marseille qui m’a poussé à me lancer dans la littérature. Mon premier roman Trois jours d’engatse est parti d’un besoin de témoigner sur la réalité de cette ville complexe impossible à décrire en quelques lignes. Je cherchais un moyen pour raconter ma ville, le roman (en fait l’écriture) a été la forme la plus évidente, alors que mon premier métier est (et reste) la réalisation, c’est à dire raconter des histoires avec des images et des sons »
  6. Marseille: l'incroyable buzz du coup de gueule de Philippe Carrese Article publicat a LaProvence.com el 31 de juliol de 2011
  7. Prouvènço aro n°186, p.6

Enllaços externs[modifica]