Bernard Slade

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernard Slade
Biografia
Naixement2 maig 1930 modifica
Saint Catharines (Canadà) modifica
Mort30 octubre 2019 modifica (89 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Demència amb cossos de Lewy modifica)
Dades personals
NacionalitatCanadà Canadà
Activitat
OcupacióGuionista, dramaturg i autor modifica

IMDB: nm0805152 Allmovie: p166995 TCM: 178976 TV.com: people/bernard-slade IBDB: 4498 Modifica els identificadors a Wikidata

Bernard Slade (Saint Catharines, 2 de maig de 1930 modifica Beverly Hills, 30 d'octubre de 2019 modifica)[1] fou un dramaturg i guionista canadenc en llengua anglesa.

Slade va començar la seva carrera com a actor al Teatre Garden Center de Vineland, Ontario. A mitjans de la dècada de 1960 es va traslladar a Hollywood i va començar a treballar com a guionista de comèdies televisives de situació com Embruixada. Quan l'ABC li va donar l'oportunitat de crear una sèrie, va idear Love on a Rooftop (Amor en una teulada), semblant pel que fa a la temàtica a l'obra de Neil Simon Barefoot in the Park (Descalços al parc), sobre una jove parella que viu en un apartament sense finestres, sense ascensor i amb accés a un terrat amb una vista de San Francisco.

A l'any següent, Slade va crear The Flying Nun (adaptació del llibre de Tere Ríos The Pelican XV), amb Sally Field. També va ser el responsable de The Partridge Family.

Malgrat el seu èxit a la televisió, Slade va tornar al teatre el 1975 amb Un cop l'any (Same Time, Next Years) sobre una ex-parella que malgrat haver-se casat de nou, es veuen en secret un cop a l'any per fer l'amor i parlar. Amb Charles Grodin i Ellen Burstyn, l'obra va tenir un gran èxit amb 1.453 actuacions. Slade va rebre el Premi Drama Desk i una nominació al premi Tony a la Millor Obra.

El 1978, va seguir amb Tribute (Homenatge), la història d'un home que aprèn a estimar al seu pare, un actor d'èxit que sempre ha tingut més temps per als seus companys de teatre que per al seu fill. Malgrat disposar de Jack Lemmon al capdavant del repartiment, l'obra va resultar tenir menys èxit que l'anterior amb només 212 actuacions. Una mica més reeixida va ser Romantic Comedy (Comèdia romàntica) (1979), protagonitzada per Anthony Perkins i Mia Farrow.

Slade va escriure també els guions de les adaptacions cinematogràfiques de tres de les seves obres de teatre, i va ser nominat a l'Oscar al millor guió adaptat per la seva adaptació de Same Time, Next Years.

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]