Rafael Ninyoles i Monllor

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRafael Ninyoles i Monllor
Dades biogràfiques
Naixement 1943 (74/75 anys)
València
Alma mater Universitat de València
Activitat professional
Ocupació Sociolingüista, professor i sociòleg
Ocupador Universitat de València
Modifica dades a Wikidata

Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (València, 1943) és un sociolingüista considerat un dels pares de la sociolingüística catalana, juntament amb Lluís Vicent Aracil i Boned, i introductor del camp al País Valencià.[1]

Estudià el batxillerat amb els jesuïtes al col·legi de Sant Josep, on hi conegué Alfons Cucó, Eliseu Climent i Lluís Vicent Aracil. Alhora es dedicà a l'estudi del piano, ja que la música és un dels seus interessos predilectes.[2] Després es llicencià en dret i sociolingüística a la Universitat de València i el 1967 feu un stage als Estats Units gràcies a una beca del govern nord-americà.[3]

Després, entre 1971 i 1991, va treballar com a professor de sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques de València,[4] ha treballat com a expert a la diputació de València i a la Generalitat Valenciana i actualment ensenya a Facultat de Sociologia de la Universitat d'Alacant. Ell i Aracil van desmuntar el mite del bilingüisme i van introduir el concepte de diglòssia i conflicte lingüístic, així com el d'autoodi per a definir la situació lingüística de la llengua catalana amb la hipòtesi discutida que la situació sociolingüística dels Països Catalans del segle XVI al XIX es caracteritzaria com diglòssia sense bilingüisme, mentre que a partir del segle XX s'hauria transformat en diglòssia amb bilingüisme.[5] També ha publicat articles a diaris i revistes com Serra d'Or, Gorg, Cuadernos para el Diálogo o El País sobre el conflicte lingüístic al País Valencià, i ha col·laborat amb el CEIC Alfons el Vell.

Obres[modifica]

  • L'opinió pública: teories i ideologies. Barcelona: Rafael Dalmau, 1968.
  • Conflicte lingüístic valencià. Pròleg de Francesc Vallverdú. València: Eliseu Climent, 1969, sèrie «La Unitat» 3; 2a, 1978.
  • Idioma i prejudici. Pròleg de Joan Fuster. Palma de Mallorca: Moll, 1971, col. «Biblioteca Raixa» 83; València: Edicions 3 i 4, 1997.
  • Idioma y poder social. Madrid: Tecnos, 1972; Idioma e poder social, trad. de M. P. García Negro i A. Molexón Domínguez, Santiago de Compostel·la: Laiovento, 2005.
  • Diglossical Ideologies and Assimilation. Quebec: CIRB – Université de Laval, 1972.
  • «Sociología del lenguaje», en Doce ensayos sobre el lenguaje. Madrid: Fundación Juan March, 1974.
  • Estructura social y política lingüística. València: Fernando Torres, 1975; Estructura social i política lingüística. Alzira: Bromera, 1989.
  • Bases per a una política lingüística democràtica a l'Estat espanyol. València: Eliseu Climent, 1976.
  • Cuatro idiomas para un Estado. Madrid: Cambio 16, 1977.
  • Madre España. València: Prometeo: 1979; Mare Espanya. València: Tàndem, 1997.
  • El País Valencià a l'eix mediterrani. Tavernes Blanques: L'Eixam, 1992.
  • Informe sociològic de les comarques centrals valencianes. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 1996.
  • Sociologia de la ciutat de València. Alzira: Germania, 1996.
  • Conflicte lingüístic valencià / El País Valencià a l'eix mediterrani. Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d'Alacant, 2017.

Referències[modifica]

  1. Ferrando, Antoni; Pérez Moragon, Francesc. Manuel Sanchis Guarner: el compromís cívic d’un filòleg. Universitat de València, 1998, p. 194. ISBN 8437034590. 
  2. Notes biogràfiques a Idioma i prejudici, p. 218
  3. Roca, Francesc. Teories de Catalunya: guia de la societat catalana contemporània. Pòrtic, 2000, p. 204. ISBN 8473066049. 
  4. Entrevista per Escola catalana, juny de 2001, p. 36
  5. Vallverdú i Canes, Francesc. Hi ha o no hi ha diglòssia a Catalunya? Anàlisi d'un problema conceptual. Hemeroteca Científica Catalana, p. 17-18. 

Enllaços externs[modifica]