Jordi Moners i Sinyol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordi Moners i Sinyol
Biografia
Naixement14 juny 1933 Modifica el valor a Wikidata
el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 2019 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Llinars del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, escriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata
PartitCatalunya Lliure (1989–1996)
Moviment de Defensa de la Terra (1983–1989)
Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968–2015)
Front Nacional de Catalunya (1966–1968) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNúria Codina i Capdevila (1973–2019), mort Modifica el valor a Wikidata
PareJosep Monés i Amat Modifica el valor a Wikidata

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 14 de juny de 1933 - Llinars del Vallès, 5 de desembre de 2019)[1] fou un polític, filòleg i traductor català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Estudià filologia romànica a Alemanya i traduí al català Niccolò Machiavelli, Karl Marx i Antonio Gramsci, entre d'altres.[2]

Trajectòria[modifica]

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya.[3] La seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional. El 1977 tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista.[2] Juntament amb Salvador Balcells, també militant del PSAN, impulsà la Marxa del Llobregat (1978). Fou dirigent del Moviment de Defensa de la Terra del 1984 al 1989. El 1984 fou detingut a Barcelona arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Fou posat en llibertat sense càrrecs. El 1987 impulsà la Unió, una associació de veïns de Sant Boi de Llobregat, que dirigí fins al 1988. Fou dirigent de Catalunya Lliure del 1989 al 1996. El novembre de 1989 un grup feixista atemptà contra casa seva. Participà com a professor a l'Escola d'Estiu del País Valencià i a la Universitat Catalana d'Estiu i fou impulsor d'Edicions Lluita, que edità 12 llibres de formació marxista i independentista (1983-1993), a més de la revista Lluita. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any 2001, en què va canviar la seva residència a Llinars del Vallès, on impulsà diverses iniciatives d'alliberament nacional i social.[4] Fou militant actiu del PSAN i membre del Comitè Executiu fins a la suspensió d'activitats del partit, el desembre de 2015.[1]

Obra[modifica]

Obra pròpia[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «S'ha mort Jordi Moners, independentista històric i fundador del PSAN». Vilaweb, 05-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  2. 2,0 2,1 «Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL)». Marxists Internet Archive. [Consulta: 5 desembre 2019].
  3. Conca, Maria; Guia, Josep. «Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català». ElPuntAvui.cat, 13-12-2019. [Consulta: 31 agost 2022].
  4. «Moners i Sinyol, Jordi». Biblioteca Antonio Martín. Arxivat de l'original el 2014-03-18. [Consulta: 18 març 2014].
  5. Blanco, Òscar. «‘El Capital': 150 anys despullant el poder». Directa, 14-11-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].

Enllaços externs[modifica]