Jordi Moners i Sinyol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Moners i Sinyol
Dades biogràfiques
Naixement 1933 (83/84 anys)
el Prat de Llobregat
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Filòleg, escriptor i traductor
Modifica dades a Wikidata

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses.[1][2]

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya,[2] i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en què fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989). Membre actiu del PSAN fins a l'actualitat 2011, va organitzar l'activitat política del partit al Baix Llobregat fins a l'any 2001 en què va modificar la seva residència.[2]

El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé i Camardons, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre l'any 1987 i 88.[2]

Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i és impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

Obra pròpia[modifica | modifica el codi]

  • 1976 Síntesi d'història dels Països Catalans - Edicions La Magrana i La llengua de Castigaleu - Treball de dialectologia local d'aquest poble de la Baixa Ribagorça editada pel Centre d'Estudis Ribagorçans l'any 2008.

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aquest article incorpora informació amb llicència GFDL.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Moners i Sinyol, Jordi». Biblioteca Antonio Martín. [Consulta: 18 març 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]