Óliver Laxe
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 abril 1982  (44 anys)París | ||
| Residència | Vilela | ||
| Grup ètnic | Gallecs | ||
| Formació | Universitat Pompeu Fabra Faculty of Communication of Pontevedra (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, productor de cinema, actor de cinema, guionista, actor | ||
| Activitat | 2006 - | ||
| Participà en | |||
| Tabakalera |
|||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
      | |||
.jpg?lang=ca)
Óliver Laxe Coro (París, 11 d'abril de 1982) és un actor, director i guionista gallec. Guanyador el 2010 del Premi FIPRESCI del Festival Internacional de Cinema de Canes per la seva pel·lícula Todos vós sodes capitáns.[1] El 2016 va guanyar el Gran Premi de la Setmana de la Crítica de Canes amb Mimosas.[2] El seu quart llargmetratge, Sirât, es va estrenar a competició al Festival de Cinema de Cannes 2025 i va guanyar el Premi del Jurat.[3]
En els XII Premis Gaudí, Laxe guanyà el Premi a la millor pel·lícula estrangera amb O que arde (2019), una cinta molt particular que explica una història tràgica a Galícia: la dels incendis provocats. Un piròman i un bomber units pel foc que arrasa els boscos, patrimoni imprescindible de la vida i la cultura del país.[4]
Trajectòria
[modifica]Fill de pares gallecs, va néixer a París el 1982,[5] i va tornar amb ells a un poble de Lugo el 1988. Després dels seus primers estudis a La Corunya i Pontevedra es va traslladar a Barcelona per a estudiar cinema a la Universitat Pompeu Fabra.
La seva filmografia comença a Londres, on al costat d'Enrique Aguilar va rodar el curtmetratge E as chemineas decidieron escapar (2006). Més tard va viatjar a Tànger on va rodar els curtmetratges Suona una trompeta, ahora veo otra cara (2007) i París #1, amb els quals va obtenir diversos premis en certàmens cinematogràfics.
Allà creà el projecte Dao Byed, un taller cinematogràfic per a infants pobres del Magrib. D'aquesta experiència sorgí el seu primer llargmetratge Todos vós sodes capitáns (2009).[5] Més tard va rodar el llargmetratge Mimosas. Es va estrenar l'any 2016 al Festival de Canes alçant-se amb el Gran Premi de la Setmana de la Crítica.[5]
Laxe apareix com a actor en algunes de les seves pel·lícules com en Todos vós sodes capitáns, així com a Moussem les morts (de Vincent Le Port i Jean-Baptiste Alazard, 2010).
Filmografia
[modifica]Com a director
- Grrr! N º7:... y las chimeneas decidieron escapar (curtmetratge, 2006)
- Grrr! nº 8: Suena la trompeta, ahora veo otra cara (curtmetratge, 2007)
- París #1 (curtmetratge, 2008)
- Todos vós sodes capitáns (2010)
- Mimosas (2016)
- O que arde (2019)[6]
- Sirât (2025)
Com a actor
- Todos vós sodes capitáns (2010)
- Moussem els morts (2010)
- The Sky Trembles and the Earth Is Afraid and the Two Eyes Are Not Brothers (2015)
Premis
[modifica]Festival de Canes
[modifica]| Anus | Categoria | Film | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2010 | Premi FIPRESCI | Todos vós sodes capitáns | Guanyador |
| 2016 | Gran Premi de la Setmana de la Crítica | Mimosas | Guanyador |
| 2025 | Premi del Jurat | Sirât | Guanyador (ex aequo) |
Referències
[modifica]- ↑ «FIPRESCI Awards».
- ↑ «Oliver Laxe gana la Semana de la Crítica con ‘Mimosas'».
- ↑ Franco, Roger. «'Sirât', d'Oliver Laxe, Premi del Jurat a Canes», 24-05-2025. [Consulta: 26 maig 2025].
- ↑ «El discurs en gallec i català dels Premis Gaudí emociona la xarxa», 20-01-2020. [Consulta: 25 gener 2020].
- 1 2 3 «Óliver Laxe: “A cultura emancipa ao ser humano”».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Oliver Laxe desembarca en Cannes».
|
